Exercicis: Les estructures de mercat

Explica quines quatre condicions defineixen la competència perfecta (nombre d'empreses, tipus de producte, barreres d'entrada i poder sobre el preu) i per què es diu que en aquesta les empreses són «preu-acceptants». Il·lustra-ho amb l'exemple d'una parada de fruita en un mercat ambulant.

Defineix aquestes quatre estructures de mercat i posa un exemple real de cadascuna, diferent dels que s'han vist a classe: competència perfecta, competència monopolística, oligopoli i monopoli.

La figura ordena les estructures de mercat segons el poder que té cada empresa sobre el preu, però una de les quatre caselles és buida.

1. a) Quina estructura de mercat ocupa la casella buida? Raona la resposta a partir dels trets que s'indiquen a sota.
2. b) Explica què significa la fletxa inferior i per què les quatre estructures estan ordenades d'aquesta manera.

Explica què són les barreres d'entrada en un mercat i descriu tres exemples: una llicència administrativa, uns costos inicials enormes i una patent. Indica, en cada cas, quina estructura de mercat afavoreixen.

Explica la diferència entre un producte homogeni i un producte diferenciat i posa dos exemples de cadascun. Raona en quines estructures de mercat es dóna cada tipus de producte.

En un país, només quatre companyies de telefonia mòbil es reparteixen pràcticament tot el mercat.

1. a) Identifica l'estructura d'aquest mercat.
2. b) Assenyala dos trets que t'han portat a aquesta conclusió.

El subministrament d'aigua potable d'una ciutat el presta una única empresa concessionària.

1. a) Quina estructura de mercat és? Justifica-ho.
2. b) Explica per què es diu que en aquesta estructura l'empresa té poder sobre el preu, a diferència d'un agricultor en competència perfecta.

El repartiment de menjar a domicili d'un país està dominat per tres grans plataformes.

1. a) Classifica l'estructura del mercat.
2. b) Raona quines barreres d'entrada dificulten que una plataforma nova i petita els faci ombra (usuaris ja registrats, xarxa de repartidors, acords amb restaurants).

El mercat de les cafeteries d'una ciutat té centenars de locals, cadascun amb el seu ambient, la seva carta i la seva clientela més o menys fidel.

1. a) Classifica l'estructura d'aquest mercat i justifica-ho amb almenys dos criteris.
2. b) Si una cafeteria puja el cafè un $10\ \%$, perdrà tots els seus clients? Relaciona la teva resposta amb la diferenciació del producte.

En una autopista només hi ha tres benzineres en $200$ quilòmetres. Quan una d'elles canvia el preu, les altres dues el copien en qüestió d'hores.

1. a) Identifica l'estructura d'aquest mercat i explica què és la interdependència entre empreses.
2. b) Raona quina temptació tenen aquestes empreses de posar-se d'acord en els preus (col·lusió) i quines conseqüències tindria per als conductors.

Classifica cadascun d'aquests mercats en la seva estructura i justifica cada decisió amb els criteris vistos: el blat (milers d'agricultors amb un producte pràcticament idèntic), les perruqueries d'una ciutat, les grans superfícies d'alimentació (quatre cadenes concentren gairebé totes les vendes) i la xarxa de gas canalitzat d'un país (una única canonada arriba a cada casa).

En una ciutat obren cada any nous gimnasos boutique (d'spinning, de crossfit, de ioga), cadascun amb el seu estil i els seus horaris, i conviuen amb les grans cadenes.

1. a) Classifica l'estructura d'aquest mercat i justifica-ho amb dos criteris.
2. b) Explica quin paper juguen la diferenciació del producte i la publicitat en aquesta estructura.
3. c) Raona què passarà amb els beneficis extraordinaris d'un gimnàs molt reeixit a llarg termini si l'entrada al mercat és lliure.

La ruta aèria entre dues capitals només l'operen dues companyies. Quan una llança una oferta, l'altra respon en pocs dies amb una altra de semblant; quan una millora els horaris, l'altra la imita.

1. a) Identifica l'estructura del mercat i explica-la.

1. b) Explica què és la interdependència i com es manifesta en aquest cas.

1. c) Raona per què a totes dues companyies els pot interessar evitar una guerra de preus.

Un laboratori farmacèutic és l'únic venedor d'un medicament gràcies a la patent. Quan aquesta caduca, entren al mercat diversos fabricants de genèrics i el preu cau un $60\ \%$.

1. a) Quina estructura de mercat existia mentre va durar la patent i de quin tipus de barrera d'entrada es tracta?
2. b) Com canvia l'estructura del mercat quan caduca la patent?
3. c) Explica per què l'Estat concedeix patents (i, per tant, monopolis temporals) malgrat que els monopolis encareixen els productes.

Compara el poder sobre el preu d'un agricultor d'hortalisses (milers de productors amb un producte gairebé idèntic) i el d'una de les quatre operadores de telefonia d'un país.

1. a) Qui és preu-acceptant i per què?
2. b) Raona què passaria si l'agricultor pugés el seu preu un $20\ \%$.
3. c) Raona què hauria de valorar l'operadora abans d'apujar les seves tarifes un $20\ \%$.

El mercat mundial de la reproducció de música en línia està dominat per unes poques plataformes que ofereixen catàlegs semblants però competeixen amb pòdcasts exclusius, llistes personalitzades i qualitat de so.

1. a) Classifica l'estructura d'aquest mercat.
2. b) Identifica dues barreres d'entrada que protegeixen les plataformes actuals.
3. c) Explica per què, tot i ser un oligopoli, competeixen més per diferenciació que per preu.

En una comunitat autònoma, quatre cadenes de supermercats concentren el $85\,\%$ de la quota de mercat. Després d'una pujada del $10\,\%$ en els costos energètics i de transport, els preus de la cistella bàsica a les quatre cadenes s'han incrementat de manera idèntica ($+18\,\%$) en un termini de dues setmanes.

1. a) L'associació de consumidors denuncia que hi ha un pacte il·legal de preus (càrtel), mentre que la patronal al·lega que és la resposta lògica i independent d'empreses eficients davant de costos idèntics. Interpreta les dades i analitza quins indicis donarien suport a la tesi de col·lusió tàcita o explícita enfront de la postura de la patronal.
2. b) Utilitza la teoria de jocs (dilema del presoner) per predir quins incentius té una de les quatre cadenes per trencar de manera encoberta aquest nivell de preus mitjançant descomptes personalitzats en la seva aplicació mòbil, i quina resposta estratègica provocaria en les rivals.
3. c) Dissenya una proposta d'intervenció pública per a aquest mercat que no consisteixi a fixar preus màxims per llei (justificant per què aquesta última mesura causaria desabastiment) i prediu el seu impacte sobre la competència efectiva del sector.

El gestor públic estatal d'infraestructures ferroviàries manté la titularitat exclusiva de les vies i estacions, però ha liberalitzat el transport de viatgers permetent l'entrada de nous operadors privats que paguen un cànon per circular-hi.

1. a) Justifica econòmicament, a partir del comportament dels costos fixos, els costos mitjans i les economies d'escala, per què té sentit mantenir un monopoli natural en la infraestructura física (vies), però resulta viable i eficient introduir competència en la prestació del servei de transport (trens).
2. b) Després de l'entrada de competidors, els bitllets a la línia d'alta velocitat més transitada han baixat un $35\,\%$, però les línies de mitjana distància i zones rurals continuen sense atraure operadors privats i acumulen pèrdues. Explica aquest fenomen recorrent al concepte de «subsidi creuat» i prediu quines conseqüències territorials tindria aplicar exclusivament la lògica del lliure mercat a tota la xarxa.
3. c) Dissenya un mecanisme de regulació econòmica que permeti finançar el manteniment de les línies no rendibles però socialment necessàries sense recórrer a apujar impostos generals ni expulsar els nous competidors de l'alta velocitat.

Un analista afirma en un debat: «Per maximitzar el benestar del consumidor, l'Estat hauria d'intervenir i obligar a fraccionar tots els sectors econòmics (des de l'automoció i la telefonia fins a les farmacèutiques) en milers de petites empreses idèntiques que competeixin en competència perfecta».

1. a) Rebat econòmicament aquesta afirmació demostrant per què la competència perfecta pura resulta inviable i ineficient en sectors intensius en capital, amb elevats costos fixos d'R+D i fortes economies d'escala.
2. b) Compara l'excedent que obté el consumidor en competència monopolística (com la moda o la restauració, on paga un sobrepreu respecte al cost marginal a causa de la diferenciació i la marca) enfront d'un escenari hipotètic de competència perfecta amb producte homogeni i sense varietat. Justifica si aquest sobrepreu constitueix necessàriament un malbaratament o una pèrdua social.
3. c) Determina quin dilema o compensació (trade-off) afronta la política econòmica entre l'eficiència estàtica (preus ajustats a curt termini per competència en preus) i l'eficiència dinàmica (innovació, millores de qualitat i desenvolupament tecnològic a llarg termini).

Les quatre grans companyies de telecomunicacions d'un país incrementen les seves tarifes de manera simultània un $5\,\%$ el mes de gener durant tres anys consecutius, al·legant que «milloren la velocitat i la qualitat de la xarxa». L'autoritat de competència obre un expedient sancionador.

1. a) Analitza la viabilitat econòmica i jurídica de la sanció: distingeix els indicis que provarien una col·lusió explícita enfront dels mecanismes de lideratge de preus i col·lusió tàcita propis d'un oligopoli no cooperatiu. Per què el Dret de la competència no pot multar una empresa simplement per seguir la pujada de tarifes del seu rival?
2. b) L'autoritat reguladora aprova una normativa que obliga els operadors amb xarxa a llogar-la a Operadors Mòbils Virtuals (OMV) a un preu majorista regulat. Prediu mitjançant raonament econòmic l'impacte d'aquesta mesura sobre les tarifes minoristes, els marges de l'oligopoli i els incentius per continuar invertint en el desplegament de noves xarxes (fibra i 5G).
3. c) Si una de les quatre empreses decideix emprendre una guerra de preus agressiva per guanyar quota, quines eines estratègiques legals tenen les altres tres per neutralitzar-la sense abaixar de cop les seves tarifes generals a tots els seus clients?

Considera dos mercats en una economia:

• Mercat A (blat a l'engròs): centenars d'agricultors ofereixen gra idèntic; el preu es fixa a la llotja internacional i iguala el mínim del cost mitjà a llarg termini ($0,22\ \text{€/kg}$).

• Mercat B (distribució de gas natural canalitzat): una única empresa gestiona les canonades subterrànies de la ciutat; el seu cost marginal de distribució és de $0,05\ \text{€/kWh}$, però fixa la tarifa en $0,14\ \text{€/kWh}$ aprofitant la inelasticitat de la demanda domèstica.

1. a) Analitza comparativament l'equilibri en tots dos mercats i explica per què en el Mercat B es genera una «pèrdua irrecuperable d'eficiència» (deadweight loss) per a la societat, detallant com es redistribueix l'excedent del consumidor.
2. b) Suposa que el Govern obliga el monopoli del Mercat B a fixar una tarifa igual al seu cost marginal ($0,05\ \text{€/kWh}$). Prediu quin problema financer afrontarà l'empresa gasista si els seus costos fixos d'instal·lació són molt elevats i per què aquesta mesura convencional provocaria el seu tancament.
3. c) Dissenya una alternativa de regulació tarifària (com una tarifa en dues parts: quota fixa d'accés més quota variable per consum) que permeti a l'empresa gasista cobrir la totalitat dels seus costos sense distorsionar el consum eficient dels usuaris.

Una plataforma digital de repartiment a domicili entra en una ciutat amb un potent fons de capital darrere. Durant dos anys cobra comissions mínimes del $5\,\%$ als restaurants i regala els enviaments als clients, perdent $3,50\ \text{€}$ en cada comanda. Després d'arruïnar les empreses locals de repartiment i captar el $90\,\%$ del mercat, eleva la comissió als restaurants al $30\,\%$ i afegeix un suplement de servei de $2,50\ \text{€}$ per comanda als clients.

1. a) Justifica econòmicament per què l'estratègia de fixació de preus predatoris només resulta rentable per a l'empresa si existeixen barreres d'entrada duradores un cop expulsats els competidors. Què passaria si les barreres d'entrada al sector fossin baixes quan la plataforma intenti recuperar les pèrdues?
2. b) Com a membre de l'equip d'investigació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), la plataforma al·lega que les seves tarifes inicials eren simples «promocions de fidelització i economies de xarxa». Proposa tres indicadors econòmics objectius que hauries d'analitzar per demostrar que es va tractar d'un abús de posició de domini mitjançant preus predatoris.
3. c) Analitza l'impacte distributiu d'aquest desenllaç sobre els tres col·lectius afectats (restaurants, repartidors i consumidors) i prediu quins incentius tenen els restaurants independents per organitzar-se i respondre a aquest poder de mercat.

Un conglomerat empresarial controla les 10 marques de muntures d'ulleres de sol més venudes, la principal cadena nacional d'òptiques minoristes i la major asseguradora privada de salut visual del país. Una muntura el cost directe de fabricació de la qual és de $12\ \text{€}$ es ven a la botiga a un preu mitjà de $180\ \text{€}$.

1. a) Explica com utilitza aquest grup la seva integració vertical per executar una estratègia d'estrangulament de marges (margin squeeze) o bloqueig de canal enfront de dissenyadors independents que vulguin distribuir les seves ulleres en el mercat minorista.
2. b) Una nova empresa que ven muntures per internet a $35\ \text{€}$ intenta disputar-li el mercat. Analitza a quines barreres d'entrada de naturalesa no tècnica (reputació de marca, hàbits de consum, conveniència i convenis amb asseguradores) s'enfronta aquest competidor emergent.
3. c) Les autoritats de competència valoren dues mesures: 1) forçar la separació estructural de l'empresa (desinvertir i obligar a vendre o les marques o les òptiques minoristes); o 2) fixar un preu màxim a les muntures. Valora quina de les dues alternatives és més eficient per dinamitzar la competència a llarg termini i justifica els inconvenients o efectes indesitjats de l'altra.

En el debat econòmic sobre estructures de mercat i innovació hi ha dues tesis enfrontades:

• Tesi A (Schumpeter): només les grans corporacions amb beneficis extraordinaris i poder de mercat poden finançar la costosa i arriscada R+D que impulsa el progrés tecnològic.

• Tesi B (Arrow): un monopoli o oligopoli consolidat tendeix a frenar la innovació radical per no devorar els seus propis productes rendibles (efecte reemplaçament) i compra empreses emergents només per tancar-les (killer acquisitions).

1. a) Aplica ambdues tesis a un sector real actual (farmacèutic, tecnològic o automoció) i determina sota quines condicions l'oligopoli funciona com a motor d'innovació o com a barrera al canvi.
2. b) En sectors oligopolístics com la telefonia mòbil o els electrodomèstics, gran part de l'esforç de les marques es destina a la «diferenciació artificial» (llançament continu de models amb millores marginals i quantioses campanyes publicitàries). Jutja si aquesta competència beneficia realment el consumidor o representa una assignació ineficient de recursos enfront de la competència en preus.
3. c) Dissenya un ajust en la legislació de patents que equilibri adequadament dos objectius en conflicte: mantenir els incentius dels oligopolis per fer grans inversions en R+D i assegurar que la societat i nous competidors puguin accedir i millorar aquestes tecnologies en un termini raonable.

Repte del tema. Converteix-te en consultor econòmic analitzant el mercat de les cafeteries o el de les plataformes de streaming al teu entorn. Elabora un informe executiu breu seguint aquestes fases:

1. Recollida de dades: Dissenya una microenquesta a $6$ persones preguntant quantes unitats mensuals demandarien a tres preus hipotètics ($1,00$ €, $1,50$ € i $2,50$ €). Anota també quines empreses reals competeixen en aquest mercat.

2. Demanda i elasticitat: Construeix una taula amb la demanda agregada, dibuixa a mà la corba corresponent i calcula l'elasticitat-preu de la demanda entre dos preus: $E_p = \left| \frac{\% \Delta Q}{\% \Delta P} \right|$. Classifica el resultat en elàstica, inelàstica o unitària explicant les raons d'aquesta sensibilitat.

3. Estructura i equilibri: Identifica l'estructura d'aquest mercat (competència monopolística, oligopoli...) analitzant les seves barreres d'entrada i la diferenciació de producte. Explica com la interacció entre oferta i demanda determina el preu d'equilibri real observant l'entorn.

4. Proposta raonada: Recomana a un negoci del sector si ha d'apujar o abaixar preus per maximitzar els seus ingressos, recolzant-te en el valor de l'elasticitat i la pressió dels seus competidors.

Es valorarà:

• Rigor en la tabulació de dades, càlcul de l'elasticitat i representació gràfica de la corba.

• Justificació coherent de l'estructura de mercat i de les forces que determinen l'equilibri.

• Qualitat de l'informe i adequació de la recomanació estratègica a les dades obtingudes.