Exercicis: Les fallades de mercat

Explica què és una fallada de mercat i anomena quatre dels seus tipus principals amb un exemple de cadascun en una frase.

Distingeix entre externalitat negativa i externalitat positiva, i classifica aquests casos: el fum d'una fàbrica, la vacunació infantil, la música alta d'un veí de matinada i un jardí botànic obert al barri.

La figura representa el mercat d'un producte la fabricació del qual contamina: hi apareixen el cost privat dels productors i el cost social, que inclou a més el dany ambiental que pateixen tercers.

1. a) Identifica quina corba és cadascuna i explica la diferència entre el cost privat i el cost social.
2. b) Compara la quantitat que produeix el mercat amb la que seria socialment desitjable i explica la diferència.

Defineix externalitat amb les teves paraules. Posa un exemple d'externalitat negativa i un altre de positiva relacionats amb el teu institut (les obres de l'edifici del costat, una biblioteca nova que també fa servir el barri) i explica qui rep l'efecte sense pagar-lo ni cobrar-lo.

Un bé públic és no rival (que algú el faci servir no el treu als altres) i no excloent (no es pot deixar fora qui no paga). Classifica segons si compleixen o no aquestes dues característiques: un far, una pizza, l'enllumenat públic, una entrada de cinema i l'aire net.

Explica què és la informació asimètrica. Il·lustra-la amb aquest cas: compres uns apunts de segon any a un desconegut sense saber si estan complets i ben fets. Qui té més informació i quins problemes genera això al mercat?

Què és el poder de mercat? Explica per què l'única benzinera en $50$ quilòmetres de carretera pot posar preus més alts que una benzinera en un carrer amb unes altres tres, i quina fallada de mercat il·lustra.

Els béns comunals són rivals però difícils d'excloure: els bancs de peixos a alta mar o una platja massificada. Explica en què consisteix la «tragèdia dels béns comuns» amb un d'aquests exemples: per què cada usuari té incentius per aprofitar-lo al màxim encara que tots hi surtin perdent?

Els fars i la defensa nacional són els exemples clàssics de béns públics.

1. a) Explica les dues característiques que defineixen un bé públic.
2. b) Raona per què una empresa privada tindria problemes per vendre aquests serveis: en què consisteix el problema del «polissó» o «free rider»?

En el mercat de cotxes de segona mà, el venedor sap si el seu cotxe té avaries ocultes i el comprador no.

1. a) Explica com s'anomena aquesta fallada de mercat i quines conseqüències té sobre els preus i la qualitat de l'oferta.
2. b) Proposa dues solucions, del mercat o de la llei, que ajudin a reduir-la.

En un poble només hi ha una farmàcia.

1. a) Quina fallada de mercat il·lustra aquesta situació i què pot passar amb els preus i amb la qualitat del servei?
2. b) Quins instruments té l'Estat per protegir els veïns? Anomena'n dos i explica'ls.

Classifica aquests béns a la graella rival/no rival i excloent/no excloent: una entrada de cinema, la defensa nacional, el peix a alta mar i una plataforma de sèries.

1. a) Situa cadascun a la seva cel·la (bé privat, públic, comú, de club).
2. b) Explica quin problema de provisió té cadascun dels dos «difícils» (el públic i el comú).

Cada cotxe que entra en una ciutat a l'hora punta retarda els altres, emet gasos i ocupa espai: costos que el seu conductor no paga.

1. a) Analitza el trànsit com a externalitat negativa: qui la genera i qui la pateix.
2. b) Compara dues solucions: un peatge urbà per entrar al centre o prohibir els cotxes més contaminants. Quins avantatges i quins problemes té cadascuna?

En un país, l'assegurança de salut privada és voluntària: els joves sans no s'asseguren perquè «no els compensa», de manera que les primes pugen i encara més gent sana en surt.

1. a) Explica com s'anomena aquesta espiral (selecció adversa) i quina fallada d'informació la provoca.
2. b) Raona per què alguns països obliguen tothom a assegurar-se i quin efecte té això sobre les primes.

A la platja d'un poble, cada xiringuito avança les seves gandules una mica més cap a la vora per guanyar clients; al final no queda sorra lliure i els banyistes deixen de venir.

1. a) Quina fallada il·lustra aquesta espiral? Relaciona-la amb la tragèdia dels béns comuns.
2. b) Compara dues solucions: una norma municipal que fixi les línies de gandules o una concessió única amb regles. Quins incentius crea cadascuna?

Les dues úniques companyies de telefonia d'un país fictici anuncien que es fusionen.

1. a) Quina fallada de mercat es pot agreujar amb la fusió? Explica els seus efectes previsibles sobre preus, qualitat i innovació.
2. b) Quins instruments té l'autoritat de la competència (prohibir la fusió, imposar condicions, multar pràctiques)? Valora cadascun.

L'Ajuntament de Ribera Alta afronta la contaminació del riu provocada per dues fàbriques de pintura (fàbrica A i fàbrica B). Actualment cadascuna aboca $100$ tones de residus a l'any. Per regenerar el riu, el municipi necessita reduir els abocaments totals a la meitat ($100$ tones en total entre totes dues). Els estudis tècnics revelen que reduir cada tona d'abocament li costa $30\ \text{€}$ a la fàbrica A (que disposa de filtres moderns), però costa $90\ \text{€}$ a la fàbrica B (que utilitza maquinària antiga).

Un regidor proposa: «La solució més justa i ecològica és obligar per llei que totes dues redueixin exactament $50$ tones cadascuna, sancionant amb el tancament la que no ho compleixi».

1. a) Avalua la proposta del regidor: calcula el cost total que suposaria per a les empreses aplicar aquesta norma d'ordre i control (reducció simètrica de $50$ t per fàbrica).
2. b) Dissenya una alternativa més eficient basada en un impost pigouvià per tona abocada o en un sistema de $100$ llicències d'emissió transferibles (repartint-ne $50$ a cada fàbrica i permetent que negociïn entre elles). Demostra numèricament quina reducció assumirà cada empresa i quin serà el cost total per a la societat.
3. c) Justifica econòmicament per què el lliure mercat, sense intervenció pública, no hauria aconseguit reduir ni una sola tona d'abocaments.

Un col·lectiu social defensa en un debat públic que la vacunació infantil hauria de deixar de ser gratuïta i passar a finançar-se íntegrament pels usuaris en el mercat privat: «Cada família coneix les seves preferències i ha de pagar els $80\ \text{€}$ que costa la dosi. Si el mercat assigna lliurement les vacunes segons l'oferta i la demanda, el resultat serà òptim i ens estalviarem impostos». Els epidemiòlegs adverteixen que amb aquest preu la taxa de cobertura cauria del $96\ \%$ actual al $65\ \%$, mentre que la immunitat col·lectiva per frenar els brots exigeix almenys un $90\ \%$.

1. a) Rebat els arguments del col·lectiu utilitzant els conceptes de cost marginal privat, benefici marginal social i el comportament del consumidor «polissó» (free rider). Ajuda't d'un raonament gràfic conceptual.
2. b) Prediu les conseqüències econòmiques a mitjà i llarg termini sobre el sistema sanitari i la productivitat del país si triomfés aquesta proposta de lliure mercat.
3. c) Dissenya i compara dues vies d'intervenció pública per assolir el $95\ \%$ de vacunació: una basada en subsidis pigouvians (gratuïtat finançada amb impostos generals) i una altra basada en una norma legal restrictiva (obligatorietat del carnet de vacunació complet per matricular-se a escoles públiques i privades). Valora l'eficiència i l'equitat de cadascuna.

En una gran ciutat, dues plataformes digitals de repartiment concentren el $92\ \%$ de les comandes a domicili. Cobren una comissió del $30\ \%$ als restaurants adherits, fixen unilateralment les tarifes als repartidors i gestionen un algoritme opac que penalitza en visibilitat els locals que no contracten les seves campanyes publicitàries extra. Per compensar la comissió, molts restaurants han encarit les seves cartes un $15\ \%$ tant a domicili com al mateix local físic.

Davant del malestar social, l'associació d'hostalers planteja dues exigències a l'ajuntament:

1. Fixar per llei un topall màxim a la comissió de les plataformes del $10\ \%$.

2. Crear una plataforma pública municipal de repartiment gratuïta finançada amb el pressupost municipal.

1. a) Analitza quines fallades de mercat justifiquen intervenir en aquest sector (identifica'n almenys dues entre poder de mercat per efectes de xarxa, asimetria d'informació o costos de canvi).
2. b) Prediu quines conseqüències econòmiques imprevistes o contraproduents tindria fixar el topall de comissió en el $10\ \%$ sobre l'oferta de repartidors, els restaurants petits de la perifèria i els preus finals.
3. c) Avalua la proposta de crear una plataforma pública municipal: soluciona el problema o genera possibles fallades del sector públic? Dissenya una alternativa regulatòria que restableixi la competència i la transparència sense distorsionar el mercat.

Una serradora genera sorolls d'alta intensitat que perjudiquen greument un hotel rural contigu. La serradora obté un benefici anual de $50.000\ \text{€}$ operant amb normalitat; si instal·la un sistema d'insonorització, el seu benefici es redueix en $14.000\ \text{€}$ (guanyaria $36.000\ \text{€}$). Per la seva banda, l'hotel perd anualment $20.000\ \text{€}$ en reserves anul·lades a causa del soroll.

1. a) Aplica el teorema de Coase (segons el qual, si els drets de propietat estan ben definits i els costos de transacció són nuls, les parts afectades per una externalitat poden negociar privadament fins a assolir un resultat eficient) per determinar el resultat econòmicament eficient i descriu l'acord al qual arribarien ambdues empreses en els dos escenaris legals següents (suposant costos de transacció nuls):

1. La llei atorga a l'hotel el dret legal a gaudir de silenci absolut.

2. La llei atorga a la serradora el dret legal a emetre soroll a la seva finca.

Canvia el nivell de soroll final entre un marc legal i un altre? Què canvia entre ells?

1. b) Imagina ara que, en lloc d'un únic hotel, els afectats són $400$ famílies d'una urbanització propera, cadascuna de les quals valora el perjudici del soroll en $50\ \text{€}$ a l'any (sumant $20.000\ \text{€}$ en total). Prediu què passarà a la pràctica si la llei concedeix a la serradora el dret a emetre soroll. Quines fallades de mercat i obstacles impedeixen que es compleixi el teorema de Coase i quin paper ha d'assumir l'Estat?

Un trajecte amb avió entre dues ciutats espanyoles emet de mitjana $0,1$ tones de CO₂ per passatger. El cost dels danys climàtics generats i no assumits s'estima en $50\ \text{€}$ per tona emesa. El preu actual del bitllet és de $60\ \text{€}$. El govern estudia introduir una taxa ambiental pigouviana de $50\ \text{€}$ per tona de CO₂ (cosa que suposa $5\ \text{€}$ de recàrrec per bitllet).

Es disposa de les dades següents sobre l'elasticitat preu de la demanda en dues rutes diferents:

• Ruta 1 (connexió peninsular amb tren d'alta velocitat en $2,5$ hores): elasticitat preu $\varepsilon_p = 2,2$.

• Ruta 2 (connexió amb un territori insular sense alternatives terrestres): elasticitat preu $\varepsilon_p = 0,25$.

1. a) Suposant que les aerolínies traslladen la totalitat de la taxa al preu del bitllet, calcula la variació percentual esperada en el preu i prediu la caiguda percentual de la demanda de passatgers a cada ruta.
2. b) Interpreta els resultats: a quina ruta la taxa actua amb més eficàcia com a instrument de correcció ambiental i a quina actua prioritàriament com un mecanisme recaptatori? Justifica la teva resposta.
3. c) Un diputat insular argumenta: «Aquesta taxa és regressiva i injusta amb els residents a les illes, que no tenen alternativa de transport». Valora l'objecció des de la perspectiva de l'equitat i dissenya una adaptació de la mesura (en exempcions o en la destinació dels fons recaptats) que combini l'eficiència ecològica amb la cohesió territorial.

Un analista econòmic sosté en una columna d'opinió: «La universitat pública gratuïta o amb matrícules subvencionades al $80\ \%$ és una política econòmicament ineficient i socialment regressiva. Els graduats universitaris perceben al llarg de la seva vida salaris un $45\ \%$ superiors als no universitaris; per tant, el benefici d'estudiar és estrictament individual i se l'ha de pagar cada estudiant mitjançant préstecs privats. A més, com que la majoria dels universitaris provenen de famílies benestants, els impostos de les classes treballadores estan pagant les carreres dels futurs rics».

1. a) Rebat l'afirmació que el benefici dels estudis universitaris és «estrictament individual». Identifica i justifica almenys tres externalitats positives que un titulat universitari (en sanitat, ciència o educació) trasllada a la resta de la societat.
2. b) Analitza críticament l'argument distributiu del columnista: per què subvencionar de manera idèntica la matrícula de tots els alumnes, amb independència de la seva renda familiar, pot provocar un efecte redistributiu pervers o regressiu?
3. c) Dissenya una proposta de política pública universitària que resolgui simultàniament la fallada de mercat (l'externalitat positiva) i el problema d'equitat assenyalat per l'autor, superant tant el model de gratuïtat universal indiscriminada com el model de préstecs bancaris exclusivament privats.

Una empresa dominant en el mercat de les xarxes socials i la publicitat en línia ha adquirit en els darrers cinc anys més de quaranta petites empreses emergents (start-ups). Moltes d'elles desenvolupaven aplicacions innovadores que oferien alternatives de missatgeria o comerç electrònic més respectuoses amb la privacitat. Després de comprar-les, la multinacional sol absorbir les patents o l'equip tècnic i tancar l'aplicació original. Els directius de la multinacional afirmen: «No hi ha cap perjudici: els usuaris accedeixen als nostres serveis de franc, els emprenedors obtenen capital i els preus per al consumidor no han pujat».

1. a) Demostra per què el criteri antimonopoli clàssic (que només intervé si els preus de consum augmenten a curt termini) resulta insuficient per avaluar les plataformes digitals gratuïtes. Quins perjudicis reals pateixen els consumidors i la competència amb aquestes adquisicions preventives (killer acquisitions)?
2. b) Explica com operen els «efectes de xarxa» i l'acumulació massiva de dades (big data) com a barreres d'entrada que blinden la posició dominant de la plataforma enfront de nous entrants.
3. c) Si formessis part del tribunal de defensa de la competència, quines mesures reguladores proposaries per aturar aquest problema (per exemple, interoperabilitat obligatòria, separació estructural o inversió de la càrrega de la prova en fusions)? Valora quins riscos regulatoris s'haurien d'evitar per no desincentivar la innovació.

Al municipi de Villaseca (800 habitants) es tramita la llicència per a una macrogranja de $20.000$ caps de bestiar porcí. L'empresa promotora defensa que la instal·lació aportarà $16$ llocs de treball directes, abaratirà el preu de la carn d'exportació i deixarà $35.000\ \text{€}$ anuals en taxes municipals. Per contra, un informe tècnic adverteix que l'excés de nitrats dels purins inutilitzarà l'aigua potable del municipi (obligant l'ajuntament a costejar una depuradora per valor de $55.000\ \text{€}$ anuals) i que les males olors forçaran el tancament de tres allotjaments rurals que sustenten $10$ llocs de treball turístics i generen $130.000\ \text{€}$ anuals.

El portaveu de l'empresa al·lega: «Complim les normes mercantils bàsiques. Si assumim els nostres costos d'explotació i venem carn amb benefici, el projecte és eficient i les pèrdues de tercers són danys col·laterals inevitables del progrés».

1. a) Rebat l'argument de l'empresa utilitzant els conceptes de cost marginal privat, cost marginal extern i cost social. Calcula amb les dades del cas el saldo monetari net que la solució de lliure mercat deixa al municipi (taxes municipals enfront de costos externs no compensats) i interpreta'l.
2. b) Dos regidors mantenen postures enfrontades: un exigeix la «prohibició total i immediata per decret» i l'altre defensa «no posar cap trava per atreure inversions». Justifica les deficiències d'ambdues postures extremes des del punt de vista de l'eficiència econòmica.
3. c) Dissenya una proposta d'intervenció pública intermèdia que combini almenys dos instruments (per exemple, estàndards tecnològics obligatoris, una taxa pigouviana per volum de residu i fiances de restauració ambiental) i que internalitzi els costos sense prohibir arbitràriament l'activitat econòmica.

Repte del tema. Hauria de vianantitzar el teu ajuntament el teu carrer o implantar-hi una Zona de Baixes Emissions? Converteix-te en assessor econòmic local i elabora una proposta raonada.

1. Presa de dades: Mesura durant $15$ minuts el trànsit de vehicles davant del teu habitatge o enquesta a $5$ veïns sobre molèsties per soroll, fums i aparcament.

2. Detecció de fallades de mercat: Classifica en un esquema les fallades presents al teu entorn: externalitats negatives (salut, soroll) i la congestió viària com a recurs d'accés comú.

3. Anàlisi cost-benefici ($ACB$): Dissenya una taula comparativa assignant puntuacions ponderades (de $-5,0$ a $+5,0$) als costos previstos (obres, pèrdua d'aparcament) i als beneficis esperats (millora comercial, aire net), separant amb claredat els costos privats dels socials.

4. Proposta d'intervenció: Redacta un informe breu recomanant la mesura pública òptima (impost pigouvià, vianantització o subsidi al transport col·lectiu) que maximitzi el benestar social.

Es valorarà:

• Rigor en classificar les fallades de mercat a partir de les dades recollides.

• Distinció quantitativa correcta entre costos i beneficis privats davant de socials en l'$ACB$.

• Viabilitat i coherència econòmica de la política correctora proposada.