Exercicis: Els cicles econòmics

Explica què és un cicle econòmic i anomena les seves quatre fases, descrivint en una frase què passa amb l'activitat en cadascuna.

Assigna cada titular a la fase del cicle que millor descriu i justifica la teva elecció: «Rècord d'afiliació a la Seguretat Social i les empreses no donen l'abast», «Tanquen $300$ empreses al mes i l'atur no para de pujar», «L'economia fa dos anys que creix i la inversió empresarial repunta amb força».

La figura representa l'evolució del PIB d'un país al llarg del temps: la línia discontínua és la tendència de creixement a llarg termini i la corba, la trajectòria real de l'activitat. Un punt de la corba està marcat amb un signe d'interrogació.

1. a) A quina fase del cicle correspon el punt marcat? Raona la resposta.
2. b) Descriu què passa amb l'ocupació i amb la inversió en aquesta fase i en la que la segueix.

Explica la diferència entre recessió i depressió econòmica. Indica quina regla senzilla fan servir els economistes per parlar de recessió tècnica i posa un exemple de cadascuna que coneguis (de recessió i de depressió).

Explica què són els indicadors avançats del cicle econòmic i per a què serveixen. Comenta tres exemples (matriculacions de cotxes, permisos de construcció, confiança dels consumidors) i raona per què es mouen abans que l'activitat general.

Descriu com es comporten normalment aquestes tres variables durant una expansió i durant una recessió: l'atur, la inflació i els beneficis de les empreses. Justifica cada resposta en una frase.

Explica la diferència entre la tendència de creixement a llarg termini d'una economia (el seu PIB potencial) i les oscil·lacions del cicle econòmic al seu voltant. Què és la bretxa del PIB i què significa que sigui negativa?

Els cicles es repeteixen, però cap no és igual a l'anterior. Explica per què es diu que la història econòmica «no es repeteix, però rima»: què tenen en comú les diferents crisis i en què es diferencien (causa desencadenant, durada, sectors afectats)?

La taxa de variació anual del PIB d'Arta en set anys consecutius va ser: $+3\ \%$, $+2,5\ \%$, $+1\ \%$, $-1\ \%$, $-2\ \%$, $+0,5\ \%$ i $+2\ \%$.

1. a) Identifica en quin any comença la recessió i en quin es toca fons.
2. b) Situa les fases d'expansió, recessió i recuperació en la sèrie i explica què li passa al nivell de PIB durant els anys de taxes negatives.

En una recessió, l'atur d'un país augmenta en $200.000$ persones.

1. a) Explica què passa automàticament amb els ingressos de l'Estat per impostos i amb la seva despesa en prestacions per desocupació.
2. b) Raona per què aquests «estabilitzadors automàtics» suavitzen la recessió: què li passa a la renda disponible de les famílies i a la demanda?

Classifica cada notícia com a xoc d'oferta o de demanda i explica el seu efecte sobre l'activitat econòmica: una sequera mundial que encareix els aliments, una caiguda en picat de la confiança dels consumidors després d'una crisi financera i una nova tecnologia que abaixa el cost de producció de bateries.

El nivell del PIB de Meridia en set anys consecutius va ser: $100$, $104$, $106$, $104$, $101$, $103$ i $107$ (índex, any 1 $= 100$).

1. a) Calcula la taxa de variació del PIB de cada any respecte a l'anterior.
2. b) Identifica en quin any s'assoleix el pic i en quin la vall del cicle.
3. c) Quants anys va durar la recessió? Explica la diferència entre el fet que la taxa de variació sigui negativa i que torni a ser positiva.

A Meridia, durant l'última expansió, la inflació rondava el $3\ \%$; en entrar en recessió, va caure al $0,5\ \%$.

1. a) Explica per què la inflació sol pujar en les expansions i baixar en les recessions (relaciona-ho amb la demanda).
2. b) Explica què és l'estagflació i per què un xoc d'oferta (com un encariment brusc de l'energia) pot produir inflació i recessió alhora.

En plena recessió, el Govern de Briga construeix un hospital per $500$ milions d'euros. Les constructores contracten treballadors, que gasten els seus salaris en els comerços de la zona, i aquests, al seu torn, fan noves comandes als seus proveïdors.

1. a) Explica com una despesa pública inicial acaba generant més activitat de la que costa (efecte multiplicador).
2. b) Raona per què aquest efecte és més potent en una recessió, amb recursos ociosos, que en una economia en plena ocupació.

Compara aquestes dues crisis: la del 2008, que va començar amb la punxada d'una bombolla immobiliària i una crisi financera, i la del 2020, provocada per una pandèmia que va obligar a tancar sectors sencers.

1. a) Classifica cada crisi com a xoc de demanda, d'oferta o mixt, i justifica-ho.
2. b) Explica per què la crisi de la pandèmia era més difícil de tractar amb les polítiques d'estímul de la demanda habituals.
3. c) Comenta quines mesures específiques es van posar en marxa el 2020 (ajuts directes, expedients de regulació temporal d'ocupació) i amb quin objectiu.

En l'última recessió d'Arta van perdre la feina cambrers que van ser readmesos en recuperar-se l'activitat; en canvi, molts caixers de banca han anat perdent la seva any rere any, en crisi i fora d'ella, per la banca digital.

1. a) Defineix atur cíclic i atur estructural i classifica els dos casos.
2. b) Explica per què les polítiques adequades per a cada tipus són diferents (estímul de la demanda enfront de formació i reconversió).

En l'última recessió de Briga, el PIB es va contraure un 2 %, però la taxa de desocupació va augmentar de forma fulgurant del 10 % al 15 %.

1. a) Un assessor del Govern sosté que «és impossible que l'atur augmenti 5 punts percentuals si la producció només ha caigut un 2 %, per la qual cosa les estadístiques d'ocupació deuen estar falsejades». Rebat la seva afirmació analitzant la dualitat laboral (contractes temporals enfront d'indefinits) i la productivitat aparent del treball.
2. b) Si el PIB de Briga creix un 2 % l'any que ve recuperant el nivell inicial, es pot predir amb seguretat que la taxa d'atur descendirà automàticament de nou al 10 %? Justifica la teva resposta utilitzant el concepte d'histèresi econòmica o desànim laboral.
3. c) Dissenya un paquet de dues mesures de política econòmica conjuntural per frenar la destrucció d'ocupació en aquest escenari, amb una restricció clau: el país es troba en una situació de dèficit públic elevat. Justifica com n'aconseguiries l'efectivitat sense disparar l'endeutament.

Durant un debat televisiu sobre l'economia nacional, un tertulià afirma: «Si les famílies i les empreses fossin més prudents i decidissin estalviar més i invertir menys davant dels primers rumors de crisi, l'economia seria molt més sòlida i evitaríem les recessions».

1. a) Rebat analíticament l'afirmació del tertulià utilitzant el model de Demanda Agregada i la paradoxa de la frugalitat (o paradoxa de l'estalvi). Explica què passa amb la renda nacional i amb el volum total d'estalvi de l'economia quan tots els agents intenten augmentar el seu estalvi alhora.
2. b) Suposa que el banc central reacciona abaixant el tipus d'interès oficial al 0 %, però les famílies continuen postergant el seu consum i les empreses paralitzen les seves contractacions per por al futur. Com s'anomena aquesta situació i per què perd tracció la política monetària convencional?
3. c) Dissenya una estratègia combinada (política fiscal i comunicació d'expectatives) per trencar aquesta espiral de pessimisme sense comprometre l'estabilitat pressupostària a llarg termini. Justifica els canals de transmissió a través dels quals les teves mesures restaurarien la confiança.

Examina el registre pressupostari del país de Briga durant l'últim cicle econòmic:

• Fase d'expansió (anys 1 a 4): Creixement mitjà del PIB del 3,8 % anual; saldo pressupostari mitjà amb un dèficit del 2,5 % del PIB; el deute públic va pujar del 70 % al 82 % del PIB.

• Fase de recessió (any 5): Caiguda del PIB del 3,2 %; el Govern va retallar la despesa pública un 12 % i va congelar contractacions per «sanejar els comptes davant la caiguda d'ingressos».

1. a) Justifica tècnicament per què l'actuació del Govern de Briga en ambdues fases qualifica com una política fiscal procíclica i prediu l'impacte que van tenir les retallades de l'any 5 sobre la gravetat i durada de la recessió.
2. b) Un representant del Govern argumenta: «Si en una crisi les famílies s'estrenyen el cinturó perquè ingressen menys, l'Estat té l'obligació moral i econòmica de fer exactament el mateix». Rebat aquesta analogia explicant el funcionament dels estabilitzadors automàtics i la diferència macroeconòmica entre un agent individual i el sector públic.
3. c) Dissenya una regla fiscal per a Briga que obligui els seus governants a actuar de manera contracíclica en el pròxim cicle, i identifica dos dilemes reals (polítics, institucionals o de retards temporals) que en dificultin l'aplicació estricta.

El departament d'estadística de Briga estima que el PIB potencial de l'economia se situa en 1.250.000 milions d'euros. Observa les previsions macroeconòmiques per als dos pròxims exercicis:

• Exercici actual: PIB real d'1.200.000 milions d'euros; inflació interanual de l'1,1 %.

• Exercici pròxim: després d'un ambiciós programa de despesa i estímuls, es projecta un PIB real d'1.300.000 milions d'euros.

1. a) Calcula la bretxa del PIB (output gap) per a tots dos exercicis com a percentatge del PIB potencial. Interpreta el significat econòmic de la transició d'un signe a un altre en termes d'utilització de la capacitat fabril i tensió en el mercat de treball.
2. b) Utilitzant el model de Demanda i Oferta Agregades, prediu què passarà amb el nivell de preus i els costos de producció si l'economia arriba als 1.300.000 milions d'euros projectats. Per què s'afirma en macroeconomia que una bretxa positiva no és sostenible a mitjà termini?
3. c) Davant la projecció per a l'exercici pròxim, el banc central es debat entre endurir la política monetària o mantenir els tipus baixos. Avalua els riscos de totes dues opcions i justifica quina decisió prioritzaries per garantir l'estabilitat macroeconòmica.

Arran de les turbulències financeres internacionals, un analista econòmic afirma: «Espanya ja no corre perill de patir crisis profundes com la del 2008 perquè el sector de la construcció a penes representa el 5 % del PIB actual (enfront del 12 % d'aleshores) i les famílies compren menys habitatges».

1. a) Rebat parcialment l'afirmació de l'analista: explica a través de quins canals de transmissió (restricció creditícia, efecte riquesa, expectatives de consum i inversió) una crisi originada en el sistema financer pot colpejar durament l'ocupació i la producció en una economia moderna, fins i tot sense una bombolla immobiliària sobredimensionada.
2. b) Entre 2008 i 2013, la caiguda acumulada del PIB espanyol va ser del 9 %, però l'atur va passar del 8 % a més del 26 %, un increment molt més destructiu que el de la mitjana europea. Justifica quines vulnerabilitats estructurals del model productiu i del mercat laboral espanyol d'aquella època expliquen aquesta amplificació del cicle.
3. c) Dissenya un quadre de comandament amb tres indicadors macroeconòmics clau d'alerta primerenca que els supervisors haurien de vigilar per prevenir futures crisis de sobreendeutament, explicant quin comportament anòmal en cadascun activaria el senyal d'alarma.

L'economia de Meridia s'enfronta a un escenari complex: la taxa d'inflació se situa en el 6,5 % a causa d'un xoc d'oferta energètic, mentre que el PIB encadena dos trimestres consecutius de caiguda (-1,5 %).

1. a) Si el Govern aprova un gran paquet de despesa pública i baixades d'impostos per combatre la recessió al mateix temps que el banc central retalla els tipus d'interès per abaratir el crèdit, prediu els efectes d'aquesta coordinació expansiva sobre el creixement, la inflació i la balança comercial.
2. b) Explica el dilema específic a què s'enfronta el banc central en aquest context d'estagflació: per què les eines tradicionals d'estabilització cíclica generen un conflicte inevitable entre l'objectiu de creixement i el d'estabilitat de preus davant d'un xoc d'oferta?
3. c) Dissenya una combinació alternativa de polítiques (policy mix) que permeti esmorteir l'impacte de la recessió sobre les llars més vulnerables sense alimentar una espiral d'inflació ni esgotar el marge de deute públic de l'Estat. Justifica els instruments triats.

Durant una recessió severa provocada per una caiguda dràstica de la demanda privada, dos països apliquen estratègies oposades:

• País A: aprova una retallada de la despesa pública de 10.000 milions d'euros per reduir el seu dèficit. L'any següent, el seu PIB cau en 14.000 milions addicionals i la seva ràtio deute públic/PIB augmenta del 75 % al 81 %.

• País B: executa un programa d'inversió pública de 10.000 milions d'euros. El seu PIB creix en 13.000 milions i la seva ràtio deute públic/PIB passa del 45 % al 48 %.

1. a) Calcula el multiplicador de la despesa pública implícit en el resultat de cada país i interpreta per què en fases recessives amb recursos ociosos el multiplicador tendeix a ser més gran que en fases d'auge econòmic.
2. b) Explica la paradoxa observada al País A: com és possible que un Govern que aplica retallades per sanejar els seus comptes públics acabi amb una ràtio deute/PIB més deteriorada que abans? Desglossa l'impacte sobre el numerador (deute) i el denominador (PIB) a través de la recaptació fiscal.
3. c) Suposa que el País B hagués tingut un deute inicial del 115 % del PIB en lloc del 45 %. Evalua com condicionaria aquesta dada la viabilitat del seu pla d'estímul i quin paper hauria de jugar la prima de risc o el suport del banc central per evitar una crisi de deute sobirà.

Després d'una crisi, l'economia de Meridia registra una recuperació en forma de «K». El 25 % dels treballadors amb ingressos més alts (teletreballables, sectors tecnològics) va veure créixer la seva renda disponible un 5 % i va elevar la seva taxa d'estalvi del 12 % al 24 %. En contrast, el 25 % amb menors ingressos (serveis presencials, contractació temporal) va patir una pèrdua de renda del 15 % i la seva taxa d'estalvi es va enfonsar en terreny negatiu (-4 %).

1. a) Utilitzant el concepte de propensió marginal a consumir (PMC), prediu com afectarà aquesta divergència en la distribució de la renda a la fortalesa de la demanda agregada total i a la reactivació del PIB. Justifica per què un euro en mans del quartil de renda baixa genera més estímul econòmic que en el quartil de renda alta.
2. b) Un grup parlamentari proposa: «Per salvar els llocs de treball perduts, l'Estat ha de subsidiar indefinidament els salaris i costos de les empreses en crisi dels sectors més colpejats». Evalua críticament aquesta proposta distingint entre mesures d'amortiment temporal i el risc de sostenir «empreses zombi» que frenin la reassignació productiva.
3. c) Dissenya una proposta d'intervenció pública articulada en dos vessants: una mesura de protecció de rendes a curt termini condicionada i una mesura activa d'ocupació i formació orientada a reduir la vulnerabilitat d'aquests treballadors davant de futurs cicles econòmics. Justifica com finançaries ambdues mesures sense llastar la competitivitat general.

Repte del tema. Créixer més garanteix viure millor? Actua com a assessor econòmic i elabora un informe executiu de dues pàgines sobre l'evolució socioeconòmica recent d'Espanya ($2013$-$2023$).

1. Obtenció de dades: Entra a l'INE (ine.es) i extreu les sèries anuals del PIB real, la taxa d'atur i el coeficient de Gini.

2. Cicle i factors: Elabora una taula i una gràfica que contrasti la variació interanual del PIB amb la desocupació. Identifica les fases del cicle econòmic (com la recessió del $-11,2\%$ el $2020$ i la posterior recuperació) i indica quins factors productius van impulsar cada fase.

3. Benestar i equitat: Encreua el PIB per càpita amb l'índex de Gini. Argumenta les limitacions del PIB per mesurar el benestar social i proposa l'ús d'indicadors alternatius (com l'IDH o la taxa AROPE).

4. Proposta: Planteja dues mesures de política econòmica per mitigar les fluctuacions del cicle i millorar la distribució de la renda.

Es valorarà:

• Rigor en la recollida i tractament gràfic de les dades oficials de l'INE.

• Identificació precisa de les fases cícliques i dels factors determinants del creixement.

• Judici crític en contrastar el creixement quantitatiu amb la distribució i el benestar.

• Coherència tècnica i viabilitat de les mesures proposades.