Exercicis: La balança de pagaments i el tipus de canvi

Explica què registra la balança de pagaments d'un país i anomena els seus tres grans comptes (corrent, de capital i financer), indicant en una frase què anota cadascun.

Indica en quin compte de la balança de pagaments s'anota cada operació i si és un ingrés o un pagament per a Espanya: un turista britànic gasta $2.000\ \text{€}$ en les seves vacances a València, una empresa espanyola compra maquinària alemanya, un fons nord-americà compra accions d'un banc espanyol i una emigrant espanyola envia diners a la seva família des d'Alemanya.

La figura mostra el mercat d'euros enfront del dòlar: a l'eix vertical, el tipus de canvi (dòlars que costa un euro) i, a l'horitzontal, la quantitat d'euros intercanviada.

1. a) Llegeix al gràfic el tipus de canvi d'equilibri.
2. b) Explica qui demana euros i qui els ofereix en aquest mercat (pensa en exportadors, importadors i turistes).

El tipus de canvi de l'euro enfront del dòlar és de $1,15$ dòlars per euro.

1. a) Un turista espanyol canvia $200\ \text{€}$ per al seu viatge a Nova York: quants dòlars rep?
2. b) Explica amb les teves paraules què significa que l'euro «s'aprecia» enfront del dòlar i com ho notaria aquest turista.

Explica què és la balança comercial i en què es diferencia de la balança de serveis. Espanya sol tenir dèficit en la primera (importa més béns dels que exporta) i superàvit en la segona (gràcies al turisme): raona com pot compensar-se una amb l'altra dins del compte corrent.

Explica la diferència entre un tipus de canvi fix i un tipus de canvi flexible, i posa un exemple de cada sistema (l'euro flota enfront del dòlar; alguns països fixen la seva moneda al dòlar i el seu banc central intervé per mantenir-la).

Explica la diferència entre inversió estrangera directa i inversió de cartera, totes dues anotades en el compte financer. Posa un exemple de cadascuna i raona quina de les dues se sol considerar més estable i per què.

Els bancs centrals guarden reserves de divises (dòlars, or i altres actius). Explica per a què poden servir aquestes reserves: intervenir en el mercat de divises per defensar el valor de la moneda i afrontar pagaments a l'exterior en moments de crisi.

El tipus de canvi de l'euro enfront del dòlar és de $1,10$ dòlars per euro.

1. a) Quants dòlars obtens en canviar $500\ \text{€}$?
2. b) Quants euros obtens en canviar $770$ dòlars?
3. c) Si el tipus passa a $1,20$ dòlars per euro, s'ha apreciat o s'ha depreciat l'euro? Explica què significa aquest canvi.

Un celler de Briga ven vi als Estats Units a $10.000$ dòlars el contenidor. Amb el tipus de canvi a $1,00$ dòlar per euro, cada contenidor li reporta $10.000\ \text{€}$; però el tipus puja a $1,25$ dòlars per euro.

1. a) Calcula quants euros ingressa ara per cada contenidor.
2. b) Explica per què l'apreciació de l'euro perjudica els exportadors i anomena dos col·lectius als quals, en canvi, beneficia.

La balança per compte corrent d'Arta, en un any: exportacions de béns, $40.000$ milions d'euros; importacions de béns, $55.000$ milions; ingressos per serveis (turisme, sobretot), $25.000$ milions; pagaments per serveis, $10.000$ milions; i rendes i transferències netes, $-2.000$ milions.

1. a) Calcula el saldo per compte corrent i indica si hi ha superàvit o dèficit.
2. b) Explica què significa aquest resultat i raona com es finança (què passa en el compte financer?).

El tipus de canvi de l'euro enfront del dòlar és de $1,08$ dòlars per euro.

1. a) Una fusteria espanyola ven un moble als Estats Units per $1.080$ dòlars: a quants euros equival aquest ingrés?
2. b) Un importador espanyol compra un televisor que costa $540$ dòlars: quants euros paga?
3. c) Si el tipus de canvi passa a $1,20$ dòlars per euro, recalcula el que paga pel mateix televisor i explica l'efecte sobre les importacions.

La balança per compte corrent de Meridia, en un any, en milers de milions d'euros: exportacions de béns, $90.000$; importacions de béns, $110.000$; ingressos per serveis, $45.000$; pagaments per serveis, $25.000$; rendes netes, $-5.000$; i transferències netes, $-3.000$.

1. a) Calcula el saldo per compte corrent i indica si hi ha superàvit o dèficit.
2. b) Quina subcuenta compensa en part el dèficit de la balança comercial de béns? Relaciona-ho amb el turisme.
3. c) Explica com es finança aquest saldo (què cal esperar en el compte financer?).

Una empresa espanyola ven als Estats Units caixes de fulles de ganivet a $50\ \text{€}$ la caixa.

1. a) A quants dòlars es ven cada caixa si el tipus de canvi és de $1,25$ dòlars per euro? I si l'euro es deprecia fins a $1,05$ dòlars per euro?
2. b) Explica per què la depreciació millora la competitivitat de l'empresa en el mercat nord-americà.
3. c) Raona què li passa, al mateix temps, al cost en euros del combustible que l'empresa importa i paga en dòlars.

Briga registra en un any un superàvit per compte corrent de $10.000$ milions d'euros i un saldo positiu de $1.000$ milions en el compte de capital.

1. a) Tenint en compte que la suma dels tres comptes (corrent, capital i financer) ha de ser zero tret d'errors i omissions, quin ha de ser el saldo del compte financer?
2. b) Interpreta aquest resultat: Briga rep capital estranger o, per contra, acumula actius a la resta del món (compra empreses, bons o dipòsits fora)?
3. c) Relaciona el cas amb una economia molt exportadora com Alemanya.

L'euro s'aprecia un $15\ \%$ enfront de la lliura esterlina en dos anys.

1. a) Explica com afecta aquesta apreciació al cost de les vacances a Espanya per als turistes britànics i al de les vacances a Londres per als turistes espanyols.
2. b) Raona quin efecte net cal esperar sobre la balança de serveis d'Espanya.
3. c) Matisa la teva resposta: per què el turisme no depèn només del preu? Esmenta dos altres factors.

Un analista afirma en un debat televisiu: «La depreciació d'un $10\ \%$ de l'euro enfront del dòlar és una notícia excel·lent per a tota l'economia espanyola: les nostres exportacions es dispararan immediatament i corregirem el nostre dèficit comercial sense cap efecte advers».

1. a) Rebat analíticament aquesta afirmació avaluant l'impacte dispar d'aquesta depreciació sobre dues empreses: un celler de La Rioja que produeix amb raïm local i ven als Estats Units, enfront d'una naviliera espanyola els vaixells de la qual consumeixen combustible cotitzat en dòlars i que ha adquirit flota mitjançant préstecs bancaris en divisa nord-americana.
2. b) Basant-te en l'elasticitat-preu de la demanda d'importacions i exportacions, justifica per què a curt termini la balança comercial espanyola sol deteriorar-se després d'una depreciació en lloc de millorar (efecte de la «corba en J»).
3. c) Prediu l'efecte d'aquesta depreciació sobre el nivell general de preus intern (inflació de costos o importada) i raona quin dilema de política de tipus d'interès se li plantejaria al Banc Central Europeu si la depreciació coincideix amb un estancament del PIB a l'eurozona.

Per controlar una inflació creixent, el banc central de Briga eleva els seus tipus d'interès al $5\ \%$, mentre els seus socis comercials els mantenen en l'$1,5\ \%$. Aquest diferencial desferma una intensa entrada de capitals financers estrangers cap al deute públic brigà.

1. a) Modela el funcionament del mercat de divises: prediu com afecta aquest flux a les corbes d'oferta i demanda de la moneda de Briga i dedueix la variació resultant en el seu tipus de canvi nominal.
2. b) Analitza la transmissió d'aquesta variació canviària sobre dos sectors clau: la indústria de l'automòbil brigana (que ven el $60\ \%$ de la seva producció a l'exterior) i el sector hoteler nacional receptor de viatgers estrangers.
3. c) Justifica per què el ministre d'Economia de Briga adverteix que una moneda «massa forta» pot provocar desindustrialització i atur, malgrat que abarateixi les importacions de béns de consum i energia.

El Govern de Meridia sosté que un dèficit continuat en la balança per compte corrent del $4\ \%$ del PIB durant una dècada no és motiu de preocupació, argumentant que «reflecteix l'atractiu del país per captar fons de la resta del món». Tanmateix, la posició d'inversió internacional neta negativa (deute extern net) ja supera el $75\ \%$ del seu PIB.

1. a) Utilitza la identitat macroeconòmica del saldo exterior ($Ahorro - Inversi\acute{o}n = Saldo\ por\ cuenta\ corriente$) per rebatre la visió oficial i explicar què revela aquest dèficit estructural sobre les pautes d'estalvi públic i privat a Meridia.
2. b) Prediu quines conseqüències financeres i reals patiria el país si es desferma un episodi d'aversió al risc global i els mercats internacionals tanquen sobtadament el finançament extern (sudden stop).
3. c) Dissenya una combinació de dues mesures de política econòmica (una fiscal orientada a la demanda i una altra d'estructural d'oferta) per equilibrar els comptes exteriors a mitjà termini, justificant els costos d'ajust i sacrificis que cadascuna imposarà a la població.

Meridia importa el $70\ \%$ de l'energia que consumeix i la paga en dòlars. En un any, l'euro es deprecia enfront del dòlar des de $1,20$ fins a $1,05$ dòlars per euro.

1. a) Calcula com canvia, en euros, una factura energètica anual de $12.000$ milions de dòlars.
2. b) Explica l'efecte en cadena d'aquesta depreciació sobre els costos de les empreses i sobre la inflació del país.
3. c) Raona per què, en un país tan dependent de l'energia importada, una depreciació pot millorar les exportacions i, alhora, empitjorar la balança comercial durant un temps.

El Tresor públic d'Arta acumula un elevat dèficit fiscal i finança els seus pressupostos mitjançant l'emissió de bons sobirans. Actualment, el $60\ \%$ d'aquest deute està en mans de fons d'inversió no residents. Davant de rumors d'inestabilitat pressupostària, les agències de qualificació degraden la solvència del país.

1. a) Explica com es registra comptablement a la balança de pagaments d'Arta la venda precipitada de bons per part dels no residents per repatriar el seu capital (subbalança, columna i efecte sobre la posició creditícia o deutora neta).
2. b) Preveu les repercussions immediates d'aquesta liquidació massiva en el mercat secundari de deute: justifica la relació inversa entre el preu de cotització dels bons i el seu tipus d'interès efectiu (rendiment), i dedueix com repercuteix sobre la prima de risc de l'Estat.
3. c) Rebat l'afirmació d'un càrrec públic que sosté que «el deute públic és només un número intern i tant és que estigui en mans d'estalviadors locals o estrangers». Argumenta dos riscos específics (fuga de capitals i vulnerabilitat canviària o de sobirania econòmica) associats a un elevat deute extern.

Després de l'esclat d'una profunda recessió, un país amb banc central i moneda sobirana deprecia la seva divisa un $20\ \%$, mentre que un Estat membre de l'eurozona, davant d'un xoc de magnitud similar, es veu obligat a emprendre un procés de «devaluació interna».

1. a) Compara el mecanisme de transmissió de tots dos processos: preveu sobre quines variables macroeconòmiques recau l'ajust immediat a cada país (preus relatius exteriors enfront de salaris nominals, ocupació interna i demanda agregada).
2. b) Justifica per què la devaluació interna sol agreujar l'endeutament de les famílies i empreses nacionals (fenomen de «deflació de deute»), mentre que la depreciació canviària distribueix la pèrdua de poder adquisitiu a través de l'encariment general de les importacions.
3. c) A partir del dilema entre autonomia de la política canviària i integració econòmica, avalua críticament quines condicions estructurals (com la mobilitat laboral o l'existència d'un pressupost comú amb transferències fiscals) requeriria una unió monetària per evitar que els països perifèrics suportin ajustos tan dolorosos.

Les autoritats econòmiques de Briga defensen amb orgull que el seu superàvit per compte corrent ha superat de manera ininterrompuda el $5\ \%$ del PIB en els darrers quinze anys, afirmant que és una prova inequívoca de l'èxit del seu model exportador i recomanant a tots els seus socis comercials imitar les seves polítiques de contenció salarial i austeritat.

1. a) A partir del principi de partida doble de la balança de pagaments ($CC + CK + CF = 0$, amb $CF$ mesurat com a entrada neta de capitals) i de la identitat de la renda nacional, interpreta la contrapartida necessària en el compte financer de Briga i rebat la possibilitat matemàtica que tots els socis comercials adoptin simultàniament una estratègia mercantilista similar.
2. b) Justifica per què aquest superàvit crònic pot ser indici de desequilibris interns preocupants a Briga (en relació amb el subconsum de les famílies, la insuficiència de la inversió pública i l'estalvi acumulat sense reinvertir en l'economia domèstica).
3. c) Si Briga utilitzés una moneda pròpia flotant en lloc de compartir una divisa comuna amb els seus veïns deficitaris, preveu com tendiria a corregir-se aquest desequilibri mitjançant el mecanisme de tipus de canvi i argumenta per què la manca d'ajust canviari alimenta tensions geopolítiques entre socis.

Els mercats financers internacionals anticipen una greu inestabilitat a Arta i desfermen una venda massiva de títols de deute i accions cotitzades, convertint els seus ingressos a divises fortes per sortir del país. Arta opera amb un règim de tipus de canvi fix respecte a la divisa de referència.

1. a) Explica la pressió que experimenta el mercat de divises nacional i detalla com es reflecteix aquest drenatge de capitals en les subbalances del compte financer i en la posició de reserves de divises del banc central.
2. b) Avalua les dues alternatives ortodoxes d'intervenció que té a la seva disposició el banc central per mantenir ancorat el tipus de canvi davant d'aquest atac especulatiu, identificant el límit operatiu crític de la primera i el greu cost recessiu per a l'economia real de la segona.
3. c) Preveu l'escenari en què el banc central es veu forçat a claudicar i permetre una devaluació abrupta: justifica com impactaria aquest desenllaç sobre la solvència del sistema bancari i empresarial d'Arta si mantenien passius denominats en divisa estrangera i actius en moneda local (descalç de monedes).

Repte del tema. Imagina que ets analista econòmic i has d'assessorar una pime espanyola que planeja importar components electrònics dels EUA i expandir les seves vendes fora de la UE. Dissenya un informe executiu d'una pàgina seguint aquestes fases:

1. Dades reals: Entra al web del Banc d'Espanya (bde.es) i anota el tipus de canvi oficial actual EUR/USD i l'últim saldo publicat de la balança comercial.

2. Tipus de canvi i balança: Calcula el cost en euros d'importar mercaderia per $10.000$ USD avui enfront d'un escenari on l'euro pateixi una depreciació del $5,0\,\%$. Explica en quina subbalança es registra la compra i si aquesta depreciació afavoreix o perjudica la seva futura exportació.

3. Diners i finançament: La pime demana un crèdit bancari per a la compra. Explica com la banca crea diners bancaris mitjançant el coeficient de reserves en concedir el préstec i com afectaria una pujada de tipus d'interès del BCE a la seva decisió.

4. Proposta: Resumeix les teves conclusions en una taula i argumenta si l'empresa s'ha d'endeutar i importar ara.

Es valorarà:

• Extracció precisa de dades reals del Banc d'Espanya i aplicació del tipus de canvi.

• Classificació correcta a la balança de pagaments i comprensió dels efectes de les divises.

• Rigor conceptual en explicar la creació del diner i els tipus d'interès.

• Coherència analítica i qualitat argumentativa de l'informe final.