Exercicis: Decreixement i els Objectius de Desenvolupament Sostenible

Explica què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible, qui els impulsa i anomena'n tres descrivint el seu contingut en una frase.

Què defensa la teoria del decreixement? Explica en què es diferencia d'una recessió econòmica i per què els seus defensors insisteixen tant en aquesta diferència.

Relaciona cada acció local amb l'ODS que promou i justifica la relació: una biblioteca gratuïta, un carril bici, un menjador social i panells solars al poliesportiu.

Els $17$ ODS s'agrupen en tres grans dimensions: econòmica, social i ambiental. Classifica en la seva dimensió principal aquests quatre objectius: fi de la pobresa, acció pel clima, treball digne i creixement econòmic, i vida submarina. Què demostra aquesta classificació sobre com n'és d'ampli el concepte de sostenibilitat?

El desenvolupament sostenible es va definir com «satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves». Explica la definició amb un exemple forestal o pesquer: què significa explotar un recurs «sense hipotecar» els qui vindran després?

Què és la petjada ecològica i què significa que la humanitat consumeix «com si tingués $1,7$ planetes»? Explica quins recursos s'estan gastant més ràpid del que la Terra els regenera i què és el «dia del sobrepassament».

Què és la pobresa energètica (no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada o pagar els subministraments bàsics)? Descriu el cas d'una família afectada i explica amb quin ODS es relaciona (energia assequible, fi de la pobresa, salut).

Què és l'ecoblanqueig (o «greenwashing» / rentat d'imatge verd)? Posa un exemple de campanya publicitària sospitosa (una petroliera que anuncia els seus tres arbres plantats, un «producte natural» sense certificació) i dona tres pistes per detectar-lo (dades vagues, etiquetes inventades, proporció real del que és «verd» a l'empresa).

Una empresa tèxtil vol alinear-se amb l'ODS $12$ (producció i consum responsables). Proposa tres mesures concretes per a la seva cadena de producció i explica quin cost i quin benefici pot tenir cadascuna.

La figura mostra l'evolució del PIB i de les emissions de CO₂ d'un país imaginari durant deu anys, en índexs on l'any $1$ val $100$.

1. a) Descriu el que mostra el gràfic: està «desacoblat» el creixement de les emissions?
2. b) Explica què hauria de passar amb ambdues corbes perquè el creixement fos realment verd.

Un polígon industrial dóna feina a $400$ persones però aboca al riu i emet molt de CO₂. L'ajuntament dubta entre endurir la normativa ambiental o protegir l'ocupació.

1. a) Planteja el conflicte com un xoc entre dos ODS i identifica'ls.
2. b) Proposa una sortida que no obligui a triar entre ocupació i planeta, i analitza'n els terminis.

El teu ajuntament vol mesurar el seu progrés en l'ODS $11$ (ciutats i comunitats sostenibles).

1. a) Proposa quatre indicadors mesurables (qualitat de l'aire, ús del transport públic, metres de zona verda per habitant, habitatge assequible) i explica quina dada concreta necessites per a cadascun i com es recull.
2. b) Tria un cinquè indicador social (seguretat, espais públics accessibles) i justifica per què una ciutat sostenible també es mesura per dins.

Una marca de cafè de comerç just costa un $30\ \%$ més que el cafè convencional del supermercat.

1. a) Quin ODS promou el comerç just i a través de quins mecanismes (preu mínim al productor, condicions laborals, primes per a la comunitat)?
2. b) Planteja el dilema del consumidor (preu enfront d'impacte) i raona quina informació demanaries a l'etiqueta per decidir si el sobrepreu està justificat.

Un municipi recicla el $35\ \%$ dels seus residus i la normativa li exigeix arribar al $55\ \%$.

1. a) Dissenya un pla amb tres mesures (recollida d'orgànica obligatòria, més deixalleries de proximitat, incentius o taxes per bossa) i explica com mesuraries l'efecte de cadascuna per separat.
2. b) Quins costos té el pla i qui els suporta (veïns, ajuntament, empreses de reciclatge)? Raona com faries la transició més acceptable.

Una cadena hotelera decideix «adoptar» l'ODS $8$ (treball digne) i l'ODS $13$ (acció pel clima).

1. a) Proposa dos compromisos concrets i mesurables per a cada objectiu (contractes, formació, eficiència energètica, eliminació de plàstics).
2. b) Quines tensions poden sorgir entre els dos objectius (renovar equips costa diners que podrien anar a salaris, tancaments estacionals)? Explica com gestionaries aquestes tensions sense renunciar a cap d'ells.

Un poble debat si instal·lar un gran parc solar en terrenys avui agrícoles.

1. a) Quin ODS impulsa el projecte (energia neta i assequible, acció pel clima) i quins pot tensionar (producció d'aliments, vida dels ecosistemes terrestres)? Identifica'ls i explica el xoc.
2. b) Quines condicions posaries per acceptar-lo (agrovoltaica que combina conreu i panells, participació dels veïns en els beneficis, restauració del terreny)? Justifica cada condició.

Un poble de muntanya aposta pel turisme sostenible: límit de places, transport elèctric, producte local i ocupació estable.

1. a) Dissenya quatre indicadors (econòmics, ambientals i socials) per avaluar l'èxit del model a cinc anys.
2. b) Quins riscos d'«èxit» podrien convertir-lo en insostenible (masificació, pujada de preus)? Analitza'ls.

Observa les dades següents d'una economia avançada: entre 2005 i 2023, el seu PIB va créixer un $18\ \%$ i les seves emissions directes de CO₂ van caure un $22\ \%$. Tanmateix, la seva petjada ecològica total (que inclou l'impacte de les manufactures importades) va créixer un $6\ \%$ i el consum absolut de recursos materials es va mantenir estancat.

1. a) Analitza críticament si aquestes dades avalen la hipòtesi del «creixement verd» o la del «decreixement»: distingeix entre desacoblament relatiu i absolut, i interpreta quin paper juguen en aquesta discrepància la paradoxa de Jevons (efecte rebot) i la deslocalització internacional de la producció contaminant.
2. b) Un comitè internacional proposa imposar per llei una taxa de creixement del PIB igual a zero (congelació econòmica) de manera immediata a tots els països del món. Rebat la viabilitat i la justícia econòmica d'aquesta proposta distingint la seva repercussió en economies madures de renda alta enfront d'economies en desenvolupament amb altes taxes de pobresa.

Dissenya un projecte per al teu institut o el teu barri alineat amb dos ODS.

1. a) Defineix el projecte, els seus objectius mesurables i el seu pressupost aproximat.
2. b) Explica com l'avaluaries al cap d'un any i què faries si els indicadors no milloren.

Un país creix un $3\ \%$ anual i aconsegueix que les seves emissions caiguin un $1\ \%$ anual. El seu objectiu climàtic és reduir les emissions a la meitat en $30$ anys.

1. a) Calcula en quin percentatge del nivell inicial queden les emissions després de $30$ anys caient un $1\ \%$ anual (pots fer servir una calculadora o estimar any a any). Compleix el país el seu objectiu? Quina taxa de caiguda anual caldria, aproximadament?
2. b) Extreu la conclusió per al debat entre «creixement verd» i «decreixement»: què diu aquest nombre sobre la velocitat necessària del desacoblament?

En les negociacions d'una cimera climàtica, un grup de països d'Àfrica i del Sud-est Asiàtic (que concentren el $40\ \%$ de la població mundial però menys del $8\ \%$ de les emissions acumulades de CO₂ des de la Revolució Industrial) pateix sequeres i inundacions extremes que destrueixen anualment entre el $3\ \%$ i el $5\ \%$ del seu PIB. Una delegació de països rics defensa que cada Estat ha d'assumir la seva pròpia transició energètica i adaptar-se mitjançant endeutament en els mercats financers globals.

1. a) Desmunta la postura dels països rics utilitzant els conceptes econòmics d'externalitat negativa internacional, deute ecològic i cost d'oportunitat en Estats amb un espai fiscal reduït.
2. b) Dissenya un mecanisme de finançament climàtic internacional alternatiu basat en criteris de justícia distributiva i eficiència: determina quines variables econòmiques haurien de quantificar l'aportació de cada país donant (emissions històriques per càpita, renda per càpita...), sota quina figura financera s'han de canalitzar els recursos (transferències a fons perdut enfront de préstecs) i quins incentius econòmics evitarien desviacions o ineficiències en els països receptors.

En una superfície comercial trobes dues opcions de detergent per a rentadora:

• Detergent A (convencional): costa $3,20\text{ €}$ ($0,08\text{ €}$ per rentada). Conté derivats del petroli no biodegradables i el seu envàs de plàstic verge procedeix d'una planta situada a $4.000\text{ km}$.

• Detergent B: costa $7,80\text{ €}$ ($0,195\text{ €}$ per rentada). Disposa de certificació oficial Ecolabel de la UE, primeres matèries vegetals de proximitat i envàs de cartó $100\ \%$ reciclat.

Al costat d'aquests, una tercera marca costa $6,50\text{ €}$ i llueix una etiqueta amb dibuixos de fulles i la llegenda «fórmula natural», sense cap certificació oficial.

1. a) Aplica l'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) per comparar els detergents A i B: identifica les externalitats negatives concretes en les fases d'extracció, transport, ús i fi de vida, i justifica per què el preu de $3,20\text{ €}$ de l'opció A constitueix una fallada de mercat per infravaloració de costos socials.
2. b) Interpreta la tercera marca des de la teoria econòmica de la informació asimètrica: explica per què sorgeix el greenwashing en mercats no regulats i quin efecte de selecció adversa pot provocar sobre els productors que inverteixen de debò en sostenibilitat.
3. c) Dissenya una proposta de política econòmica (combinant un impost pigouvià i una norma de certificació obligatòria) orientada a corregir els senyals de preus al lineal per afavorir el consum responsable (ODS 12).

Es proposa que la llei de pressupostos d'un país deixi de guiar-se només pel PIB i passi a avaluar-se amb un «panell ODS» d'indicadors.

1. a) Tria cinc indicadors del panell (econòmics, socials i ambientals) i justifica cadascun amb allò que aporta que el PIB no veu.
2. b) Analitza els problemes pràctics i polítics del canvi (mesurament i retard de les dades, comparabilitat, pressions per triar indicadors còmodes, comunicació a la ciutadania).
3. c) Dissenya el pilot: per quin ministeri o política començaries i com comprovaries en tres anys que el panell canvia les decisions?

Dissenya l'«escenari $2050$» de sostenibilitat per a la teva comarca o ciutat.

1. a) Fixa fites quantificades i esglaonades ($2030$, $2040$, $2050$) en quatre fronts: energia, mobilitat, ocupació verda i alimentació local. Justifica que siguin ambicioses però realistes.
2. b) Estima d'on sortiria el finançament (fons europeus, pressupost municipal, inversió privada) i quin cost de transició assumiria cada sector.
3. c) Quins riscos d'incompliment veus i quins mecanismes de correcció hi inclouries (revisió anual d'indicadors, ajust de mesures)? Explica com evitaries que el pla quedi en paper mullat.

Repte del tema. Podem sostenir la sanitat i les pensions sense créixer econòmicament de manera indefinida? Converteix-te en assessor econòmic del Govern i elabora una proposta raonada.

1. Presa de dades: Entra a l'INE (ine.es) i anota la taxa de dependència de majors de 65 anys de la teva comunitat autònoma (per exemple, si ronda el $31,5\%$) i la seva projecció a 15 anys.

2. Diagnòstic ODS: Contrasta aquesta pressió demogràfica amb el dilema entre l'ODS 8 (treball digne i creixement) i l'ODS 12 (consum i producció responsables). Analitza si és possible blindar la despesa social si no augmenta la producció contínua.

3. Debat del decreixement: Avalua les conseqüències que tindria per a la recaptació fiscal una política de decreixement deliberat (reduir el PIB un $1,5\%$ anual per retallar la petjada ecològica).

4. Proposta final: Redacta un informe breu amb dues mesures innovadores que permetin la sostenibilitat de l'estat del benestar en un escenari sense creixement del PIB.

Es valorarà:

• Ús rigorós de les dades demogràfiques extretes de l'INE.

• Integració crítica dels ODS i els límits ecològics del creixement.

• Viabilitat econòmica i coherència argumentativa en les mesures proposades.