"Control dels diners: ingressos, despeses i pressupost"

Classifica cada moviment de la guardiola de la Nora com a ingrés o despesa, i dins de les despeses, com a fixa (cada mes igual) o variable (canvia): (a) la paga setmanal; (b) l'abonament de transport mensual; (c) un còmic; (d) el que li donen els avis pel seu aniversari; (e) la quota del club d'escacs; (f) crispetes al cinema.

La figura mostra els ingressos i les despeses de la Lucía durant les quatre setmanes d'un mes: cada barra verda és el que va ingressar aquella setmana i cada barra ambre, el que va gastar.

1. a) Llegeix al gràfic els ingressos i les despeses totals del mes, i calcula quant va estalviar la Lucía.
2. b) La setmana $3$ va ingressar més del normal (li van pagar per cuidar el seu cosí). Explica què passaria amb el seu estalvi si la Lucía gastés aquest ingrés extra tan bon punt arriba.

Defineix què és un pressupost i anomena les seves tres parts bàsiques (ingressos previstos, despeses previstes, diferència). Explica per què un pressupost es fa ABANS del mes i no després, i què se'n fa en acabar el mes.

Una parada de creps té aquests moviments el dia de la fira: compra d'ingredients $45\ \text{€}$, venda de creps $130\ \text{€}$, permís de la parada $15\ \text{€}$, canvi inicial posat i recuperat $20\ \text{€}$. Calcula el resultat del dia (ingressos menys despeses) i explica per què el canvi inicial no compta ni com a despesa ni com a ingrés.

La parada de la fira vendrà sucs a $2\ \text{€}$ el got. Les despeses previstes són: fruita i gots, $0,80\ \text{€}$ per got, més $20\ \text{€}$ fixos de permís i cartells.

1. a) Calcula quants gots han de vendre per no perdre diners (cobrir tots els costos).
2. b) Si esperen $60$ clients, calcula el benefici previst i explica què passaria si només en vinguessin $15$.

Explica què és l'estalvi i la regla «paga't primer a tu mateix» (apartar l'estalvi en rebre la paga, no al final del mes). Amb una paga de $25\ \text{€}$ setmanals i un objectiu d'estalvi del $20\ \%$, calcula quant apartes cada setmana i quant tindràs en $10$ setmanes.

Una regla senzilla de pressupost reparteix els ingressos així: $50\ \%$ per a necessitats, $30\ \%$ per a capricis i $20\ \%$ per a estalvi. Aplica-la a una paga de $60\ \text{€}$ mensuals i calcula cada part. Després classifica aquestes despeses reals d'un mes en els tres blocs i digues si el mes quadra amb la regla: abonament de transport $20\ \text{€}$, cinema i sortides $15\ \text{€}$, material de l'institut $8\ \text{€}$, auriculars (caprici) $10\ \text{€}$, estalvi a la guardiola $7\ \text{€}$.

En Bruno rep $50\ \text{€}$ al mes. Munta el seu pressupost de març amb aquestes partides: transport $15\ \text{€}$, àpats fora $12\ \text{€}$, oci $10\ \text{€}$, estalvi per a un patinet $8\ \text{€}$ i imprevistos $5\ \text{€}$.

1. a) Comprova que el pressupost quadra i explica què significa «pressupost de suma zero» (cada euro té una missió assignada).
2. b) El patinet costa $120\ \text{€}$ i ja en té $40\ \text{€}$ d'estalviats. Calcula quants mesos li queden al ritme actual i proposa dos retocs del pressupost per aconseguir-ho dos mesos abans, indicant què sacrifica.

L'equip del mercat ambulant va fer el seu pressupost i la realitat va sortir així:

1. a) Calcula la desviació de cada partida i el benefici previst enfront del real.
2. b) Analitza les dues causes principals de la desviació i escriu dues decisions per al proper pressupost (estimar preus amb albarà real, matalàs de vendes pessimista).

L'equip del mercat ambulant va pressupostar $80\ \text{€}$ de despeses i va acabar gastant $95\ \text{€}$: la fruita es va encarir ($+10\ \text{€}$) i van haver de reimprimir cartells amb la data corregida ($+5\ \text{€}$).

1. a) Calcula la desviació total del pressupost en euros i en percentatge, i descompon-la per causes.
2. b) Explica quines dues decisions prendries per al proper mercat ambulant: una sobre com estimar preus i una altra sobre un matalàs per a imprevistos (quant i per què).

El mercat solidari de l'institut mou $800\ \text{€}$ en efectiu en un sol dia. Dissenya el sistema de control de la caixa: quant canvi inicial i qui el signa, com s'anota cada venda (o cada retirada d'excés d'efectiu), qui custodia els diners en torns, com es tanca la caixa entre dues persones i què es fa si el recompte no quadra amb les vendes anotades. Explica per què aquests controls protegeixen també qui gestiona els diners.