Actituds emprenedores

Explica amb les teves paraules què és una actitud emprenedora i en què es diferencia de «muntar una empresa». Posa dos exemples de comportament emprenedor que no tinguin res a veure amb guanyar diners (al teu institut, en un equip esportiu o a la teva família).

Explica què és la iniciativa i en què es diferencia d'«esperar que et manin». Descriu una situació del teu institut en què algú podria prendre la iniciativa per millorar una cosa concreta, i quin primer pas petit podria fer aquesta mateixa setmana.

Relaciona cada situació amb l'actitud emprenedora que millor la descriu: autoconfiança, empatia, perseverança, iniciativa o resiliència.

1. a) L'Aitana proposa al delegat una idea per reciclar al menjador sense que ningú li ho hagi demanat.
2. b) En Bruno suspèn el primer examen del projecte, revisa els seus errors i ho torna a intentar.
3. c) La Carla es posa al lloc dels avis del barri abans de dissenyar-los una app senzilla.
4. d) En Darío creu que és capaç d'organitzar el torneig del pati i s'ofereix a fer-ho.
5. e) L'Elisa fa tres setmanes que assaja l'exposició oral encara que ja li sortia bé la primera setmana.

El club de lectura del teu centre ha perdut la meitat dels membres en un trimestre. Relaciona cada reacció amb l'actitud que mostra — autoconfiança, resiliència, empatia o passivitat — i digues quina ajudaria més a recuperar el club: (a) «segur que a la gent ja no li agrada llegir, no hi ha res a fer»; (b) «preguntaré als que se'n van anar què els fallava»; (c) «hem tingut un mal trimestre, però podem provar un altre format»; (d) «jo puc organitzar la pròxima sessió, me'n veig capaç».

«Perseverar no és obstinar-se sempre en el mateix.» Distingeix perseverança d'entestament amb un exemple escolar: en quin moment insistir deixa de ser una virtut i convé canviar d'estratègia?

«L'empatia no és donar la raó a tothom.» Explica què significa posar-se al lloc de l'altre sense renunciar al teu criteri, i aplica-ho a aquest conflicte: el teu equip vol vendre tasses personalitzades a la fira, però la meitat de l'alumnat consultat diu que no faria servir una tassa. Què faries amb aquesta informació sense abandonar a la primera?

La figura mostra una eina d'autodiagnòstic que separa el que depèn de tu i el que ve de fora, però una de les caixes està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina caixa falta i explica quin tipus de coses s'hi escriuen.
2. b) Escriu dos exemples propis per a cadascuna de les quatre caixes pensant en un projecte de classe.

Fes un autodiagnòstic honest: tria tres fortaleses i dues debilitats teves que importin en treballar en equip. Per a cada debilitat, escriu una acció concreta i petita que podries fer aquest mes per millorar-la (per exemple: «em costa parlar en públic» → «m'ofereixo a llegir jo el resum en la pròxima exposició»).

El teu equip vol muntar un mercat solidari de roba i llibres. Fes una mini-DAFO personal teva per a aquest projecte: dues fortaleses, dues debilitats, una oportunitat externa que pots aprofitar i una amenaça que et preocupa. Després, escriu com faràs servir una fortalesa per aprofitar l'oportunitat.

La Marta diu: «a mi no se'm dona bé emprendre, jo sóc més d'obeir». Explica què hi ha d'autoconcepte en aquesta frase i escriu dues frases alternatives que mantinguin l'honestedat però obrin la porta a millorar (per exemple, canviar «no se'm dona bé» per «encara no he practicat prou»).

Tria una actitud emprenedora que et costi i dissenya el teu «pla d'entrenament» de quatre setmanes: què faràs cada setmana (una acció petita i concreta), com mesuraràs si millores i qui pot ajudar-te a mantenir el pla. Explica per què les actituds s'entrenen com un múscul i no s'aprenen només llegint sobre elles.

«Les persones emprenedores neixen, no es fan.» Pren posició sobre la frase argumentant amb dos exemples: un d'una actitud que creguis que es pot entrenar (i com) i un altre d'una situació en què el caràcter de cadascú influeixi de debò.

Defineix què és assumir la responsabilitat dels teus actes dins d'un equip i posa un exemple escolar de cadascuna d'aquestes dues actituds: donar la culpa a uns altres quan alguna cosa surt malament, enfront de reconèixer la teva part de l'error i proposar com solucionar-ho. Per què la segona actitud fa que l'equip confiï més en tu?

A la fira de ciències, el volcà del teu grup no va fer erupció davant del jurat. Escriu el diàleg posterior de dues versions de l'equip: una en què es reparteixen culpes i una altra en què analitzen què va fallar sense assenyalar ningú. Subratlla quines frases concretes marquen la diferència i explica quina actitud hi ha darrere de cada versió.

La Vera formava part de l'equip que organitzava la fira d'emprenedoria de l'institut. Després d'una discussió en què la seva idea va ser rebutjada, ha deixat d'anar a les reunions i diu que «el seu fort no és aquest».

1. a) Analitza quines actituds emprenedores estan fallant en la Vera i quines hauria d'entrenar.
2. b) Redacta el que li diries per ajudar-la a tornar a l'equip sense renunciar a les seves idees.

L'equip de la Bruna porta dos intents fallits d'organitzar un torneig d'e-sports a l'institut: el primer es va cancel·lar per falta de permisos i el segon, per falta d'inscrits. La Bruna vol intentar-ho una tercera vegada, però els seus companys diuen que «ja està clar que no surt».

1. a) Distingeix quina part dels fracassos anteriors depenia de l'equip i quina part venia de fora, i explica per què aquesta distinció importa abans de decidir.
2. b) Redacta l'anàlisi que la Bruna podria presentar a l'equip per decidir amb dades si el tercer intent té sentit: què canviaria, què mantindria i quin senyal els diria que és moment d'abandonar.