El problema econòmic, escassetat i elecció

Explica què és l'escassetat i per què obliga a triar. Il·lustra-ho amb la teva paga setmanal: dues coses que voldries comprar, a quina renúncies si tries l'altra i què significa això.

Classifica aquests recursos en escassos o no escassos per a tu i justifica-ho: (a) l'aire que respires al pati; (b) les entrades per al concert del teu grup preferit; (c) el teu temps diumenge a la tarda; (d) l'aigua embotellada al desert. Què converteix un recurs en escàs?

Explica què és una necessitat i què és un desig, amb dos exemples de cadascun de la teva pròpia vida. Pot un mateix objecte (per exemple, un mòbil) ser necessitat per a una persona i desig per a una altra? Raona la resposta.

Defineix cost d'oportunitat i calcula'l en aquest cas: dissabte pots anar al cinema ($8\ \text{€}$ l'entrada) o a la festa d'aniversari del teu cosí, però no a totes dues coses. Si tries el cinema, quin és el teu cost d'oportunitat? Explica per què no és només el preu de l'entrada.

Relaciona cada decisió amb el seu cost d'oportunitat més clar: (a) estudiar dissabte al matí; (b) comprar-te unes vambes de $70\ \text{€}$; (c) quedar-te a dormir a casa de la teva cosina. Opcions: (1) no poder anar a l'aniversari del teu amic; (2) no jugar el partit amb el teu equip; (3) renunciar als auriculars que també volies. Explica en un dels casos per què el cost no es mesura només en euros.

«Aquesta app és gratis.» Una xarxa social no cobra per utilitzar-la, però mostra publicitat i registra tot el que mires. Analitza què pagues realment per «la gratuïtat», qui hi surt guanyant i què té a veure això amb la idea que triar sempre costa alguna cosa, encara que no hi hagi preu.

La cooperativa de l'institut reparteix el seu petit obrador entre fer polseres i fer clauers per al mercadet. La figura mostra la seva frontera de possibilitats de producció amb tres combinacions assenyalades: A, B i C.

1. a) Explica què indica cada punt — A, B i C — sobre com està fent servir l'obrador els seus recursos.
2. b) Al punt A es fabriquen $40$ clauers i $30$ polseres al dia. Què hauria de sacrificar la cooperativa per fer més clauers? Quin nom rep aquest sacrifici?

La cooperativa pot produir cada dia aquestes combinacions de polseres i clauers: $(0, 60)$, $(20, 50)$, $(35, 35)$, $(45, 15)$ i $(50, 0)$, on el primer nombre són polseres i el segon clauers.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat, en clauers, de passar de $20$ a $35$ polseres.
2. b) Calcula el cost d'oportunitat de passar de $45$ a $50$ polseres i compara tots dos trams: augmentar la producció de polseres surt cada vegada més car? Per què creus que passa?

Una cooperativa d'alumnes produeix xapes i tasses. Amb els seus recursos, aquestes són les combinacions diàries possibles: $(0, 24)$, $(10, 20)$, $(18, 14)$, $(24, 6)$ i $(28, 0)$, on el primer nombre són xapes i el segon tasses.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat en tasses de passar de $10$ a $18$ xapes i de passar de $24$ a $28$.
2. b) Explica per què el cost de produir xapes augmenta a mesura que se'n produeixen més i quina forma tindria la frontera de possibilitats dibuixada.

Et planteges estudiar «una hora més» abans de l'examen de matemàtiques. Aquesta hora sortiria de la teva sessió de bàsquet. Explica què comparen el benefici addicional i el cost addicional d'aquesta hora extra (pensar «en termes marginals») i raona en quin moment et deixaria de compensar estudiar una altra hora més.

La teva classe debat com repartir les $30$ hores de voluntariat del trimestre entre el menjador social i la neteja del riu. Uns diuen «meitat i meitat, que és el que és just»; altres, «tot cap a on fa més falta».

1. a) Explica quin criteri econòmic faries servir per decidir (on produeix més benefici cada hora addicional) i per què repartir al $50\ \%$ pot malgastar impacte.
2. b) Proposa un repartiment concret i defensa'l amb el raonament marginal: en quin moment una hora més al riu aporta menys que aquesta mateixa hora al menjador.

El menjador de l'institut regalava bosses de plàstic i en feia servir $500$ a la setmana; d'ençà que cobra $0,10\ \text{€}$ per bossa, en fa servir $50$. Explica què és un incentiu i com ha actuat aquí, i proposa dos incentius (un de premi i un de preu) per aconseguir que l'alumnat recicli més al pati.

L'ajuntament vol que els veïns facin servir menys el cotxe i estudia dos incentius: cobrar $2\ \text{€}$ per entrar al centre (preu) o regalar un abonament de bus a qui deixi el cotxe un mes (premi). Explica com actua cada incentiu sobre la decisió d'una família, a qui afecta més cadascun i quins efectes no desitjats podria tenir cada mesura.

En un poble costaner l'aparcament al costat de la platja era gratuït i a l'agost era impossible trobar lloc. L'ajuntament ha posat un preu de $2\ \text{€}$ l'hora i ara els veïns discuteixen: uns diuen que «la platja és de tothom» i altres que «així almenys rota la gent i hi ha lloc».

1. a) Explica el problema econòmic de fons quan un recurs escàs té preu zero.
2. b) Analitza quins incentius crea la nova mesura i proposa una alternativa que reparteixi el recurs sense utilitzar preus, valorant-ne els pros i els contres.