Els factors de producció i els sectors econòmics

Al forn de pa de l'àvia Carmen intervenen els quatre factors de producció. Classifica cada element en recursos naturals, treball, capital físic o tecnologia i coneixement: (a) el blat i la llenya; (b) el forn i la pastadora; (c) la fornera i el seu ajudant; (d) el local de l'obrador; (e) la recepta de la massa mare i el curs de pastisseria que va fer l'ajudant.

El taller de bicicletes «Pinyó Fix» també utilitza els quatre factors de producció. Classifica cada element en recursos naturals, treball, capital físic o tecnologia i coneixement:

1. a) L'oli lubricant i l'acer de les peces.
2. b) Les dues mecàniques del taller.
3. c) L'elevador i les eines.
4. d) El curs de bicis elèctriques que van fer i la seva base de dades de clients.

Indica quin dels quatre pesa cada vegada més en els negocis i explica per què.

La fleca inverteix $1.200\ \text{€}$ en una pastadora nova i $300\ \text{€}$ en un curs de pastisseria per a l'ajudant.

1. a) Digues quina de les dues inversions és capital físic i quina capital humà, i explica la diferència.
2. b) Raona com millora cadascuna la producció de l'obrador i per què es diu que el capital humà «viatja dins de la persona»: què passa amb aquesta inversió si l'ajudant se'n va a una altra fleca?

Classifica aquestes feines en el sector primari, secundari o terciari, i digues quina podria encaixar també en el sector quaternari (el del coneixement i la innovació): (a) una pastora d'ovelles; (b) una soldadora en una drassana; (c) un repartidor de paquets; (d) una agricultora de maduixes; (e) una programadora de videojocs; (f) un fuster que fa mobles. Explica el criteri que has utilitzat.

Segueix la cadena del pa: l'agricultor ven el quilo de blat a $0,30\ \text{€}$; el molí el converteix en farina i la ven a $0,60\ \text{€}$; la fleca la converteix en barres que valen $2\ \text{€}$ per l'equivalent a aquest quilo.

1. a) Classifica cada baula en el seu sector econòmic.
2. b) Calcula el valor afegit de cada etapa (el que augmenta el valor a cada pas) i explica per què augmenta.

Una cooperativa agrícola ven tomàquets a 0,35 €/kg a una conservera local. Per elaborar cada pot de conserva, la fàbrica empra 1,5 kg de tomàquet i altres subministraments valorats en 0,25 € (pot, oli, energia), i ven el producte acabat a un majorista per 1,40 €. A continuació, un supermercat adquireix el lot i fixa el preu de venda al públic en 2,10 € per pot. Finalment, una plataforma digital de repartiment a domicili cobra una tarifa fixa d'1,90 € per lliurar la compra a l'habitatge del consumidor.

1. a) Calcula el valor afegit que genera cadascun dels quatre esglaons de la cadena i identifica a quin sector de l'activitat econòmica pertany cada agent.
2. b) Suposa que una sequera extrema encareix un 60 % el cost del tomàquet al camp. Prediu com es transmetrà aquest augment de costos al llarg de la cadena: quins participants tenen més capacitat de repercutir l'encariment al preu final i quins assumiran una pèrdua de marge més gran? Justifica la teva resposta.
3. c) Dissenya una estratègia viable perquè la cooperativa agrícola augmenti la seva quota de valor afegit sense dependre exclusivament de la conservera industrial.

Al poble de l'àvia d'en Marc, de cada $100$ veïns amb feina, el $1975$ n'hi havia $55$ al camp, $25$ a la fàbrica i $20$ als serveis. Avui n'hi ha $8$ al camp, $22$ a la fàbrica i $70$ als serveis.

1. a) Calcula els percentatges de cada època i resumeix quin sector s'ha enfonsat i quin ha crescut.
2. b) Dona dues raons que expliquin aquest canvi (les màquines fan la feina de moltes persones al camp; en guanyar més, la gent gasta més en serveis).

En un debat parlamentari sobre pressupostos autonòmics, un representant afirma: «El sector primari amb prou feines genera el 2,4 % del PIB i només ocupa el 3,9 % dels treballadors del nostre país; mantenir incentius per a aquest sector és un anacronisme propi del passat i hauríem d'abocar tots els recursos als serveis i la tecnologia».

1. a) Rebat l'afirmació del diputat analitzant la discrepància entre el pes comptable directe d'un sector i el seu caràcter estratègic per a una economia (sobirania alimentària, equilibri territorial i cadenes globals de subministrament).
2. b) Resol l'aparent paradoxa: com és possible que un sector que ocupa menys de 4 de cada 100 treballadors sigui capaç de produir prou aliments per proveir la població i fins i tot exportar excedents? Relaciona la teva explicació amb la productivitat i la intensitat de capital.
3. c) Prediu dos efectes econòmics i dos efectes mediambientals que patiria el país a mitjà termini si decidís desmantellar el seu sector agrari per dependre al 100 % de les importacions exteriors.

Un grup empresarial espanyol dedicat al calçat produeix artesanalment a Alacant i gestiona botigues pròpies. Per abaratir costos, la direcció decideix traslladar els tallers de tall i cosit a un país extracomunitari on els costos laborals són un 70 % menors, però manté en territori nacional la seu d'R+D, el disseny gràfic, la logística central i la xarxa de botigues comercials.

1. a) Justifica per què determinades activitats de la cadena de producció es poden deslocalitzar geogràficament amb relativa facilitat mentre que els serveis comercials o el disseny presenten una forta inèrcia territorial.
2. b) Analitza l'impacte econòmic a la comarca d'origen: a més de la desocupació directa als tallers, quin efecte arrossegament patiran les empreses auxiliars (adobers, packaging, manteniment tècnic) i el sector serveis local?
3. c) Dissenya dues polítiques econòmiques que un govern local o regional podria posar en marxa per retenir empreses industrials sense recórrer a una devaluació salarial ni a barreres comercials proteccionistes.

Explica amb les teves paraules què és la productivitat —quant es produeix amb els mateixos mitjans i en el mateix temps— amb aquest exemple escolar: dos equips fan polseres per al mercat; un en treu $30$ per hora i l'altre, $45$, amb el mateix material i les mateixes persones.

1. a) Digues dues coses que poden explicar la diferència (organització, pràctica, eines millors).
2. b) Raona per què a un país li interessa que les seves empreses siguin cada vegada més productives.

Dos obradors fan el mateix brioix. El de la Rosa produeix $400$ brioixos al dia amb $4$ treballadors; el d'en Joan, $600$ amb $5$.

1. a) Calcula la productivitat de cada obrador (brioixos per treballador i dia) i digues quin és més productiu.
2. b) Proposa dues maneres que l'obrador de la Rosa apugi la seva productivitat sense contractar ningú (millor organització, una màquina, formació) i un inconvenient de cadascuna.

Una fusteria industrial estudia modernitzar el seu taller adquirint un centre de mecanització automatitzat per 90.000 €. La màquina realitza el tall de peces que actualment executen dos operaris, els salaris i cotitzacions dels quals suposen a l'empresa 18.000 € anuals per persona. El funcionament i manteniment del robot implicarà un cost de 6.000 € a l'any. Així mateix, la major precisió del robot reduirà el malbaratament de fusta en 500 € al mes.

1. a) Identifica quina substitució de factors productius es produeix i calcula el termini exacte d'amortització (en anys) de la inversió, considerant tant l'estalvi en mà d'obra com l'estalvi en consums de matèria primera i el sobrecost tècnic.
2. b) La direcció rumia no acomiadar els dos treballadors, sinó recol·locar-los en disseny per ordinador i acabats artesanals a mida, la qual cosa permetria ingressar 1.800 € nets addicionals al mes per mobles personalitzats. Avalua numèricament si la compra del robot continua sent viable amb aquesta decisió i reflexiona sobre el concepte de cost d'oportunitat que afronta l'empresa.
3. c) Explica quin impacte tindrà la introducció del robot sobre la productivitat del factor treball del personal que continuï operant a la fàbrica.