Desenvolupament àgil de producte i prototipatge ràpid

1. a) Explica què és un prototip i per a què serveix.
2. b) Proposa un exemple de prototip barat per a cadascun d'aquests tres projectes: una app d'apunts, un nou sabor de suc i un estand de fira.

Per què es diu que el primer prototip ha de ser «ràpid i barat»? Explica quines dues coses es busquen amb ell (aprendre aviat, gastar poc) i què es perd si el primer prototip costa $100\ \text{€}$ i dos mesos de feina.

Explica què significa «fallar ràpid i barat» i per què és una estratègia intel·ligent i no pas una rendició. Posa un exemple d'una fallada de $2\ \text{€}$ i una tarda que pot estalviar $50\ \text{€}$ i dues setmanes en una parada de la fira.

La figura mostra el cicle del desenvolupament àgil: quatre estacions que es repeteixen una vegada i una altra, però una està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre la idea i la prova, i explica què es construeix en ella i amb quins materials en un projecte escolar.
2. b) Recorre el cicle dues vegades amb un exemple: una parada de polseres que canvia de disseny després de la primera prova.

Defineix què és una iteració i què s'aprèn a cada volta del cicle crear → provar → aprendre. Il·lustra-ho amb la recepta de les galetes del mercat solidari: descriu què va canviar (o canviaria) l'equip entre la primera i la segona fornada.

Un clauer de fusta evoluciona així: versió $1$, un rectangle gravat; versió $2$, amb les vores arrodonides perquè es clavava a la butxaca; versió $3$, amb el nom de l'institut en color perquè els clients ho demanaven. Explica què va aprendre l'equip a cada iteració, com ho va saber i per què no van dissenyar la versió $3$ directament.

El «producte mínim viable» és la versió més senzilla que ja permet aprendre dels usuaris. Defineix quin seria el producte mínim viable d'una parada de sucs: què hi inclouries (dos gustos, una sola mida, pagament en efectiu) i què deixaries fora de la primera versió (carta àmplia, carmanyoles, comandes per aplicació), justificant cada exclusió.

Defineix el producte mínim viable d'un «servei de lloguer de jocs de taula als patis»: què hi inclouries la primera setmana (tres jocs, un cartell, una llibreta de préstecs) i què deixes fora a propòsit (quota de soci, aplicació, $20$ jocs). Justifica cada exclusió amb el que s'aprèn sense ella.

Un equip de la fira vol «l'estand perfecte» i fa $3$ setmanes que el construeix sense vendre res encara. Un altre equip va vendre $20$ xapes la primera setmana amb un cartell de paper i va aprendre quins models s'esgoten. Compara tots dos amb el llenguatge del tema: quin cicle segueix cadascun, què està aprenent cadascun i què arrisca l'equip «perfecte» el dia de la fira.

El teu equip llista sis funcions per al prototip de la parada d'esmorzars: carta de $6$ productes, comandes per avançat, pagament amb targeta, fidelització amb segells, decoració de l'estand i lliurament a classe. Només hi ha $4$ setmanes i dues persones.

1. a) Prioritza: quines dues funcions entren al primer prototip i quines queden fora, amb criteri explícit (què s'aprèn amb cadascuna i quant costa).
2. b) Defensa per què «ficar-ho tot» convertiria el prototip en un producte tardà, i què li diries a la companya que insisteix que «faltaria alguna cosa».

El teu equip té $3$ setmanes i una llista de $8$ millores per a la parada d'esmorzars: carta més àmplia, comandes anticipades, dues caixes, decoració, fidelització amb segells, cafè per a professors, embolcalls compostables i foto del producte al cartell.

1. a) Prioritza les millores amb una matriu impacte/esforç: col·loca cadascuna i tria les tres que entren a la propera iteració, justificant el criteri.
2. b) Explica com presentaràs les cinc descartades a l'equip (queden a l'«aparcament», es reavaluen després de la fira) i per què saber dir «encara no» és l'habilitat central del desenvolupament àgil.