Creativitat, idees i solucions

Explica què és la creativitat aplicada a un projecte i en què es diferencia una idea d'una simple ocurrència. Posa un exemple de cadascuna pensant a millorar el pati del teu institut.

La figura mostra les fases del pensament de disseny, però l'última està tapada amb un signe d'interrogació. A més, una fletxa discontínua indica que el procés no és una carretera de sentit únic.

1. a) Indica quina fase falta i explica en una frase què es fa en cadascuna de les cinc.
2. b) Explica què significa la fletxa discontínua i per què és una bona notícia poder recórrer-la.

Un equip diu: «ja tenim la idea, no necessitem tant de procés: la construirem directament». Explica què es perd en saltar-se les fases d'empatitzar i definir, i posa un exemple d'un projecte escolar que podria fracassar per atacar el problema equivocat.

En una pluja d'idees, l'equip ha escrit aquestes regles a la pissarra, però dues estan malament i boicotegen la creativitat. Detecta quines són i corregeix-les: (a) com més idees, millor; (b) criticar cada idea així que es diu per no perdre temps; (c) afegir-se a les idees dels altres i millorar-les; (d) descartar d'entrada les idees desgavellades; (e) gens de jutjar mentre es proposen.

Explica què és una pluja d'idees i escriu les quatre regles bàsiques que la fan funcionar. Després, aplica-la: llança tu sol una mini-pluja d'idees i escriu sis idees per millorar la biblioteca de l'institut, sense filtrar-ne cap per estranya que sigui.

Explica què significa que «en la fase d'idear no hi ha idees dolentes» i en quin moment del procés sí que toca jutjar i descartar. Posa un exemple d'una idea que semblava dolenta en un projecte escolar i que, combinada amb una altra, va acabar sent útil (pot ser inventat però realista).

Distingeix pensament divergent de pensament convergent amb un exemple de la teva vida: penses on celebrar el teu aniversari. Descriu què fas en el moment de divergir i què fas en el de convergir, i per què barrejar tots dos alhora fa malbé el procés.

En la fase d'idear s'alternen dos moments: pensar moltes idees diferents sense jutjar (divergir) i quedar-se amb les millors valorant pros i contres (convergir). Explica la diferència amb un exemple aplicat a aquest repte: aconseguir que més alumnes vinguin a l'institut en bici.

El teu equip ha d'idear com recaptar $300\ \text{€}$ per al viatge de final de curs. Fes el procés complet en paper: cinc minuts de divergència (escriu almenys vuit idees sense jutjar), després dos criteris de convergència (per exemple: esforç enfront de benefici esperat) i queda't amb les dues millors idees justificant la tria.

La tècnica SCAMPER proposa mirar un producte preguntant-se: què puc substituir, combinar, adaptar, modificar, posar-li altres usos, eliminar o reordenar? Tria tres d'aquestes preguntes i aplica-les a la motxilla escolar per proposar tres millores concretes.

Relaciona cada tècnica creativa amb la seva descripció: (a) pluja d'idees; (b) mapa mental; (c) els sis barrets; (d) analogies. Descripcions: (1) mirar el problema des de punts de vista fixos (dades, emocions, riscos, beneficis…); (2) dir moltes idees sense jutjar-les; (3) organitzar una idea central amb branques; (4) resoldre el problema pensant en un de semblant d'un altre àmbit. Posa un exemple escolar per a una d'elles.

El menjador escolar vol reduir el malbaratament de pa. Aplica SCAMPER amb quatre de les seves lletres (substituir, combinar, altres usos, eliminar) i genera una proposta per lletra. Després tria la més viable i explica què la fa millor que les altres.

Dissenya una analogia per a aquest repte: «que els alumnes arribin puntuals a la primera hora». Pensa en què fan els aeroports, els espectacles o els videojocs perquè la gent arribi a temps, i trasllada dos mecanismes a l'institut. Explica per què les analogies funcionen com a trampolí creatiu.

Un equip ideant millores per al pati només proposa coses cares: gespa artificial, pantalles gegants, una cafeteria. Explica què és la «fixació» en les primeres idees i descriu dues tècniques per desbloquejar l'equip (canviar la pregunta, forçar idees impossibles i domesticar-les, buscar analogies en altres patis). Aplica-les i escriu dues idees barates que podrien sortir.

El teu equip ha fet una pluja d'idees per a la setmana cultural i té una pissarra amb $24$ idees barrejades. Dissenya el procés de convergència: com les agrupes per famílies, quin criteri fas servir per descartar sense discutir eternament i com decideixes entre les tres finalistes (votació ponderada, matriu d'impacte/esforç…). Aplica-ho amb un exemple.

L'equip de la Nayla està enamorat de la seva primera idea: un armari carregador de mòbils per al passadís. Fa tres setmanes que el dissenyen sense haver preguntat a ningú si el faria servir.

1. a) Analitza quines fases del pensament de disseny s'estan saltant i quins riscos concrets comporta això.
2. b) Dissenya dues proves barates i ràpides que podrien fer aquesta mateixa setmana per comprovar si van ben encaminats.

L'ajuntament d'un poble de $3.000$ habitants vol idees perquè els joves no se'n vagin. Un consultor proposa «un skatepark», com a tots els pobles.

1. a) Analitza per què aquesta proposta pot ser un exemple de mala fase de definició: quin problema real hi podria haver sota «els joves se'n van»?
2. b) Dissenya com empatitzaries amb els joves del poble (tres accions concretes) i reescriu el repte amb una formulació que obri més solucions que l'skatepark.