L'Estat del benestar i la redistribució

Explica què és l'Estat del benestar i anomena quatre serveis o prestacions que garanteix (sanitat, educació, pensions, atur, ajudes a la dependència). Explica'n un que hagis utilitzat tu aquesta setmana i un altre que faci servir algú de la teva família, encara que no us en doneu compte.

Educar un alumne de secundària costa uns $6.500\ \text{€}$ a l'any; al teu institut hi ha $600$ alumnes.

1. a) Calcula el cost anual total que assumeix l'Estat.
2. b) Calcula quant «estalvia» una família amb dos fills en aquest institut comparat amb pagar una escola privada a aquest preu.
3. c) Explica per què l'educació pública és la principal eina d'igualtat d'oportunitats.

Explica amb les teves paraules què és la redistribució: com els diners dels impostos surten més d'unes butxaques que d'altres i tornen en serveis per a tothom i en ajudes per a qui més ho necessita. Il·lustra-ho amb un exemple concret (una beca de menjador, una operació a la sanitat pública, la prestació per atur d'un veí).

La família A ingressa $4.000\ \text{€}$ al mes i paga $800\ \text{€}$ entre impostos i cotitzacions; la família B ingressa $1.000\ \text{€}$ i paga $100\ \text{€}$. Totes dues utilitzen per igual l'escola pública, la sanitat i els carrers.

1. a) Calcula quin percentatge de la seva renda paga cada família.
2. b) Explica en quin sentit el sistema redistribueix: qui posa més a la guardiola comuna i qui rep més en relació amb el que té.

Al país de Desigualia, la ràtio $80/20$ és de $8$ (el $20\ \%$ amb ingressos més alts guanya $8$ vegades més que el $20\ \%$ més pobre). Per reduir-la, el Govern estudia dues propostes econòmiques alternatives:

• Proposta A: Augmentar el Salari Mínim Interprofessional un $25\ \%$ i mantenir congelats els tipus impositius actuals.

• Proposta B: Mantenir els salaris segons el mercat i implantar un IRPF amb trams més progressius per finançar un subsidi garantit a les rendes per sota del llindar de pobresa i beques d'estudi completes.

1. a) Prediu l'impacte de la Proposta A sobre la desigualtat: quins efectes positius immediats i quins possibles riscos econòmics (en l'ocupació poc qualificada o en els preus) podria generar?
2. b) Analitza com actua la Proposta B sobre la desigualtat: per què els economistes diferencien entre redistribuir la renda corrent (a curt termini) i igualar oportunitats de partida (a llarg termini)?
3. c) Justifica quina de les dues propostes redueix la bretxa social de manera més sostenible a llarg termini sense posar en risc la recaptació pública.

«La meva àvia cobra la pensió perquè va estalviar el que li tocava en una guardiola de l'Estat.» Corregeix la frase: explica el sistema de repartiment, en què les cotitzacions dels treballadors d'avui paguen les pensions d'avui, i les de la teva àvia van pagar els jubilats de la seva època. Raona quin problema apareix si hi ha molts jubilats i pocs treballadors.

Al país imaginari de Longèvia, les pensions es paguen per repartiment: el que cotitzen avui els treballadors paga les pensions d'avui. Hi ha $1.000$ treballadors que cotitzen $200\ \text{€}$ al mes cadascun i $400$ pensionistes.

1. a) Calcula la pensió mitjana mensual que pot pagar el sistema.
2. b) Vint anys després hi ha els mateixos $1.000$ treballadors cotitzant el mateix, però $800$ pensionistes: calcula la nova pensió mitjana.
3. c) Explica el repte de l'envelliment i anomena dues possibles respostes (apujar cotitzacions, treballar més anys, arribada de treballadors immigrants, complementar amb estalvi privat).

El $1990$ hi havia a Espanya unes $5$ persones en edat de treballar per cada persona jubilada; avui en queden unes $3$ i s'espera arribar a $2$.

1. a) Explica què significa aquesta evolució per al sistema de repartiment de les pensions (els treballadors d'avui paguen les pensions d'avui).
2. b) Proposa dues mesures per sostenir el sistema i comenta un inconvenient de cadascuna (apujar impostos o cotitzacions, endarrerir l'edat de jubilació, atraure treballadors de fora).

Alguns serveis de l'Estat del benestar són universals (per a tothom, rics o pobres: la sanitat, l'educació) i d'altres són selectius (es reserven a qui els necessita: la beca de menjador, l'ingrés mínim).

1. a) Classifica en universal o selectiu: la vacuna de la grip, la beca de llibres, l'ambulatori del barri i l'ajuda de lloguer per a famílies sense ingressos.
2. b) Explica un avantatge del model universal i un avantatge del model selectiu.

L'ajuntament dissenya una ajuda de lloguer de $200\ \text{€}$ al mes per a famílies amb ingressos inferiors a $1.200\ \text{€}$. La família Vives ingressa $1.150\ \text{€}$ i la família Soler, $1.210\ \text{€}$.

1. a) Analitza el problema de «l'efecte llindar»: és just que $60\ \text{€}$ de diferència decideixin $200\ \text{€}$ d'ajuda?
2. b) Proposa un disseny millor (que l'ajuda baixi a poc a poc a mesura que puja la renda, en comptes de tallar-se de cop) i explica per què evita paranys com rebutjar un augment de sou.

A Espanya, al voltant del $27\ \%$ dels menors resideix en llars en risc de pobresa relativa (amb ingressos inferiors al $60\ \%$ de la mediana de renda nacional), malgrat que la gran majoria d'aquestes famílies compta amb ocupació i serveis bàsics de subsistència garantits.

1. a) Interpreta el concepte de pobresa relativa: per què s'utilitza aquest indicador per mesurar la cohesió social en economies desenvolupades en lloc del concepte de pobresa absoluta? Explica per què una persona pot ser considerada pobra en aquest context tot i tenir cobertes les seves necessitats biològiques bàsiques.
2. b) Per combatre aquest problema, un Govern autonòmic disposa d'un pressupost de $40$ milions d'euros i debat entre dues polítiques:

• Política 1: Una transferència monetària directa i mensual de $120\ \text{€}$ per fill a famílies per sota del llindar.

• Política 2: Garantir places gratuïtes en escoles bressol de $0$ a $3$ anys i menjadors escolars gratuïts per a aquestes famílies.

Avalua totes dues polítiques: quina alleuja de manera més immediata la liquiditat de la llar i quina actua amb més eficàcia trencant el «parany de la pobresa» a llarg termini? Justifica la teva decisió.