Comunicació, motivació, negociació i lideratge

Explica els elements bàsics de la comunicació (emissor, missatge, canal, receptor i retroalimentació) amb un exemple escolar: l'equip de la revista de l'institut avisa que la data de lliurament d'articles s'avança una setmana.

Explica què és l'escolta activa i en què es diferencia de «sentir mentre penses la teva resposta». Escriu tres comportaments concrets d'escolta activa que podries practicar en la pròxima reunió del teu equip (mirar, parafrasejar, preguntar abans d'opinar…).

Explica què és la comunicació no verbal i posa tres exemples de missatges que el teu cos envia en una exposició oral (postura, mirada, mans). Per a cadascun, indica quina versió transmet seguretat i quina transmet inseguretat.

Classifica aquests missatges d'un grup de projecte en assertiu, agressiu o passiu, i reescriu els dos últims perquè siguin assertius: (a) «no arribo al lliurament de divendres, necessito que algú es quedi amb mi dijous»; (b) «sou uns inútils, tot ho he de fer jo»; (c) «bé, tant se val, feu el que vulgueu».

Reescriu aquests dos missatges d'una companya d'equip perquè siguin assertius (clars, respectuosos i amb proposta): (a) «No fas mai res, ets un desastre»; (b) «bé, si de cas, quan puguis, potser podries mirar allò del cartell, encara que és igual». Explica què canvia en cada versió.

La teva companya Aitana ha fet un cartell per a la fira i, sincerament, no s'entén l'horari. Escriu tres versions del teu comentari: una d'agressiva, una de passiva i una d'assertiva amb l'estructura «fet → efecte → proposta». Explica per què l'assertiva és l'única que probablement aconsegueixi un cartell millor sense fer malbé l'ambient.

Defineix què és motivar un equip i distingeix dues maneres de fer-ho: amb recompenses externes (premis, nota) i amb sentit intern (que el projecte importi). Posa un exemple de cadascuna aplicat a l'equip que prepara la revista de l'institut.

Distingeix motivació intrínseca (fer una cosa perquè ve de gust) de motivació extrínseca (fer-la per un premi o una nota). Per a l'equip del mercadet solidari, escriu dues accions que alimentin cada tipus de motivació i explica quina aguanta millor quan arriben les dificultats.

L'equip del pòdcast de l'institut es desmotiva: porten $6$ episodis i els escolten $15$ persones. Dissenya tres accions de motivació realistes per a la setmana vinent (celebrar el que s'ha aconseguit, visibilitzar el progrés, donar veu a cadascú, fixar una fita propera) i explica quin tipus de motivació alimenta cadascuna i per què dir només «ànim, nois» no serveix.

El teu equip i un altre voleu fer servir l'aula d'audiovisuals el mateix dia per gravar. Explica la diferència entre una negociació guanyar-perdre i una guanyar-guanyar, i proposa dos acords guanyar-guanyar concrets per a aquest conflicte.

Dos equips comparteixen el local d'assaig: el de teatre el vol els dimarts i el de música també. Proposa una negociació pas a pas: quins interessos hi ha darrere de cada posició (no és el dimarts, és tenir dues hores seguides amb silenci), quines opcions guanyar-guanyar hi caben i què faríeu si no en funciona cap.

En l'equip del curtmetratge per a la setmana cultural, tres persones senten que treballen el doble que les altres dues i amenacen de marxar. Com a coordinadora, dissenya una mininegociació: què diries a la primera frase, quines dades posaries sobre la taula i quin acord guanyar-guanyar proposaries per repartir la feina que queda.

L'equip del curtmetratge té un conflicte: la guionista vol un final dramàtic i el director, un de còmic. Porten dues reunions encallats i el rodatge s'acosta.

1. a) Proposa un procés de negociació amb passos concrets (separar persones del problema, buscar interessos, generar opcions, criteri de decisió) i aplica'l al cas mostrant com podria acabar.
2. b) Explica quan té sentit votar, quan cedir i quan buscar una tercera opció, il·lustrant-ho amb aquest conflicte.

Identifica l'estil de lideratge de cada cas — autoritari, democràtic o deixat anar — i digues quin et sembla més adequat per a un projecte de trimestre i per què.

1. a) La coordinadora decideix tot: tasques, terminis i fins i tot el color del cartell.
2. b) El coordinador proposa, però les decisions importants es voten en equip.
3. c) El coordinador no opina: «feu el que vulgueu, ja m'ho explicareu».

En un projecte escolar d'emprenedoria sense cap formal, Lucía assumeix de manera natural l'organització tècnica (marca terminis, reparteix tasques i supervisa lliuraments), mentre que Marcos assumeix la cohesió del grup (motiva, cerca consensos i resol frecs). Davant d'un retard greu a tres dies del lliurament final, Lucía exigeix imposar un repartiment estricte d'hores extra sense consultar, mentre que Marcos insisteix a convocar una assemblea oberta per debatre què fer sense pressionar ningú.

1. a) Prediu l'impacte en el rendiment i en el clima de l'equip si s'adopta exclusivament l'estratègia de Lucía en comparació de si s'adopta només la de Marcos.
2. b) Com a tercer membre de l'equip, dissenya una proposta integradora que aprofiti les fortaleses d'ambdós lideratges per resoldre la urgència sense trencar la confiança del grup.

Durant el desenvolupament d'una cooperativa escolar, el coordinador detecta que l'informe de viabilitat financera elaborat per dos companys conté errors greus en els costos previstos. Si el refà ell sol aquella nit, garanteix una bona qualificació per a tot el grup; si exigeix als dos autors refer-lo l'endemà, l'equip perdrà el termini de lliurament anticipat i es generarà tensió immediata.

1. a) Rebat l'afirmació: «El bon líder és aquell que assumeix en silenci la feina mal feta del seu equip per evitar friccions i assegurar l'èxit del projecte». Justifica la teva resposta des de la perspectiva del lideratge com a servei i desenvolupament de l'equip.
2. b) Dissenya el missatge assertiu que el coordinador hauria de transmetre als dos companys afectats: defineix quins fets objectius ha d'exposar, quin impacte organitzatiu ha d'assenyalar i quin compromís de suport (sense suplantació) ha d'oferir.

Després de la fira, el teu equip ha de donar retorn («feedback») a cada membre sobre la seva feina. Un d'ells, en Marc, ho ha lliurat tot tard i malament, però és molt sensible a la crítica.

1. a) Redacta el retorn que li donaries fent servir fets concrets, efectes i propostes, evitant etiquetes («ets un desastre»).
2. b) Dissenya les regles de la sessió de retorn de l'equip (tothom en rep, es parla de fets i no de persones, cada crítica porta proposta) i explica què pot passar si es fa sense regles.