Globalització, lliure comerç i proteccionisme

Explica què és la globalització i anomena dues coses que l'han fet possible (el transport barat en contenidors, internet). Després, detectiu d'etiquetes: localitza a casa o a la motxilla tres productes i el seu país de fabricació, i comenta què t'ha sorprès.

Segueix el viatge d'una samarreta de $12\ \text{€}$: cotó de l'Índia, fil i roba teixida a Bangla Desh, confecció a Bangla Desh, disseny a Espanya, transport en vaixell fins a València i venda en una botiga de la teva ciutat.

1. a) Compta quants països hi participen i explica per què es parla de «cadena global de valor».
2. b) Raona per què cada etapa es fa on es fa (costos, coneixement, proximitat al client).

Una multinacional és una empresa que opera a molts països: dissenya en uns, produeix en uns altres i ven a gairebé tots.

1. a) Posa dos exemples de multinacionals que facis servir o vegis diàriament i explica què les fa multinacionals.
2. b) Raona dos avantatges que tenen sobre una botiga de barri (compren i produeixen a gran escala, més barat) i un desavantatge per al barri (el benefici se'n va a fora i competeixen amb el comerç local).

Defineix exportació i importació amb un exemple espanyol de cadascuna (vendre taronges a Alemanya; comprar mòbils fabricats a l'Àsia o petroli). Explica les dues raons per les quals un país compra a fora: perquè no té aquell producte o perquè d'altres el produeixen més barat.

Cada país s'especialitza en el que produeix millor o més barat: Espanya exporta oli, taronges i cotxes, i compra petroli i tecnologia.

1. a) Explica per què aquest intercanvi beneficia ambdues parts (cadascú es dedica a allò seu i compra la resta).
2. b) Raona què passaria si el teu país intentés produir de tot, fins i tot plàtans o microxips (més car, menys eficient).

Quan una turista alemanya es gasta $800\ \text{€}$ en un hotel de Benidorm, Espanya està «exportant» serveis encara que res no creui la frontera en un camió.

1. a) Explica per què el turisme compta com a exportació (entren diners de fora a canvi d'un servei fet aquí).
2. b) Posa dos exemples més d'«exportacions invisibles» (un estudiant estranger que paga un màster aquí, una empresa de programari espanyola que ven llicències a Xile).

Naranjania va exportar l'any passat mercaderies per valor de $400$ milers de milions d'euros i en va importar per $350$.

1. a) Calcula el saldo de la seva balança comercial i digues si va ser superàvit o dèficit.
2. b) Aquest any exporta $380$ i importa $430$: calcula el nou saldo i explica què ha canviat.
3. c) Raona per què un dèficit no és sempre una mala notícia: quina diferència hi ha entre importar llaminadures i importar màquines per a les fàbriques?

La balança comercial de Vendelàndia, en milers de milions d'euros: el $2022$ exporta $310$ i importa $300$; el $2023$ exporta $305$ i importa $330$; el $2024$ exporta $290$ i importa $350$.

1. a) Calcula el saldo de cada any i digues si és superàvit o dèficit.
2. b) Descriu la tendència i dona dues explicacions possibles (perd competitivitat; puja la factura de l'energia que importa).
3. c) Raona per què un dèficit que es repeteix i creix preocupa més que un de puntual.

La figura mostra la balança comercial d'Exportia, un país imaginari, durant dos anys: el que va vendre a l'estranger (exportacions) i el que va comprar (importacions), en milers de milions d'euros. El $2024$ va importar per valor de $280$ i va tenir un dèficit de $40$: va comprar a fora $40$ més del que va vendre.

1. a) Calcula quant va exportar Exportia el $2024$, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Calcula el saldo del $2023$ i explica si va ser superàvit o dèficit.

Sabatalàndia produeix sabatilles, però les importades són més barates: costen $50\ \text{€}$ enfront de $55\ \text{€}$ les locals. El Govern posa un aranzel del $20\ \%$ a les importades.

1. a) Calcula el nou preu de les sabatilles importades.
2. b) Explica qui guanya i qui perd amb l'aranzel: la fàbrica local, els seus treballadors i els compradors.
3. c) Què podria fer el país veí com a resposta i com s'anomena aquest risc (represàlies, guerra comercial)?

El formatge local de Formatgeria costa $9\ \text{€}$ el quilo; l'importat, $7\ \text{€}$. El Govern estudia un aranzel del $30\ \%$ al formatge importat.

1. a) Calcula el preu de l'importat amb l'aranzel i compara'l amb el local.
2. b) Explica qui celebra l'aranzel i qui el paga (formatgers locals i els seus llocs de treball, enfront dels compradors, que paguen més).
3. c) Analitza què pot passar si el país veí respon amb un aranzel al vi de Formatgeria (guerra comercial: la paguen els exportadors de vi).

El teu germà vol una videoconsola que només es ven als Estats Units per $400$ dòlars; el canvi està a $1,10$ dòlars per euro.

1. a) Calcula quants euros costa avui.
2. b) Si d'aquí a un mes el canvi passa a $1,00$ dòlar per euro (l'euro es debilita), calcula el nou preu en euros i explica qui guanya i qui perd quan la moneda pròpia es debilita (importar s'encareix; exportar s'abarateix per als de fora).

Espanya forma part de la Unió Europea i del mercat únic: béns, persones, serveis i diners circulen lliurement entre els països membres, i $20$ d'aquests comparteixen l'euro.

1. a) Explica dos avantatges concrets per a tu (viatjar o estudiar en un altre país de la UE, comprar en línia en una botiga europea sense duanes, no canviar de moneda).
2. b) Dona un exemple de producte que comprem a un altre país de la UE i un altre que li venem, i explica per què comerciar dins del club és més fàcil que a fora.

Durant una crisi logística internacional, el col·lapse dels principals ports asiàtics va interrompre el subministrament de microxips a Europa, paralitzant les cadenes de muntatge automobilístiques, encarint els vehicles nous un $20\,\%$ i forçant Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO).

1. a) Contrasta el model productiu 'just-in-time' (producció ajustada amb inventari gairebé nul per minimitzar costos) enfront del model 'just-in-case' (acumulació preventiva d'existències). Per què la hiperglobalització va incentivar de manera massiva el primer i quina vulnerabilitat estructural va provocar davant de pertorbacions d'oferta?
2. b) La Unió Europea valora dues opcions per assegurar el subministrament de components estratègics:

• Opció A: Subvencionar la construcció de plantes de semiconductors a Europa, cosa que requereix milers de milions d'euros de diners públics i generarà xips un $30\,\%$ més costosos que els asiàtics.

• Opció B: Continuar important d'Àsia, però obligant per llei les empreses a diversificar proveïdors en almenys quatre països diferents i a finançar un magatzem conjunt amb reserves per a sis mesos.

Compara els costos, avantatges i riscos de cada alternativa per als contribuents, les empreses i els consumidors, i defensa quina adoptaries.

Analitza la següent afirmació: «La globalització comercial i financera de les darreres dècades ha estat un joc de suma zero on únicament s'han enriquit les elits corporatives multinacionals a costa de la resta de la humanitat».

1. a) Rebat la idea que la globalització ha estat un «joc de suma zero» aportant arguments econòmics sobre l'evolució de la pobresa extrema mundial als països emergents i la capacitat adquisitiva dels consumidors a les economies occidentals.
2. b) Justifica per què, malgrat els guanys globals de benestar, la classe treballadora manufacturera de les economies avançades (com els nuclis industrials tradicionals) percep que ha estat la gran perdedora del procés.
3. c) Dissenya una mesura de política econòmica internacional (en l'àmbit fiscal o en el laboral) orientada a redistribuir de manera més equitativa els beneficis del comerç global sense recórrer a barreres proteccionistes.