Gestió d'emocions i incertesa

Anomena tres emocions habituals a l'hora de tirar endavant un projecte (per exemple: por, entusiasme, frustració) i explica per a cadascuna si t'ajuda o et frena, i en quin moment del projecte sol aparèixer.

Relaciona cada pensament amb l'emoció que el sol acompanyar — por, eufòria, frustració o calma — i explica quina t'ajudaria més abans d'exposar en públic: (a) «segur que me n'oblido de tot i se'n riuen»; (b) «això serà un èxit total, no cal assajar»; (c) «porto tres intents i no me'n surto, soc un desastre»; (d) «he assajat, puc equivocar-me i tot i així tirarà endavant».

Anomena tres senyals físics dels nervis abans de parlar en públic (cor accelerat, mans suades, veu tremolosa) i explica què els passa a aquests senyals si interpretes que són «perill» enfront de si els interpretes com a «el meu cos s'està activant per rendir».

Explica la diferència entre risc i incertesa amb aquest exemple: posar una parada de llimonada (a) sabent que de cada $10$ gots que prepares en sols vendre $8$, enfront de (b) no tenir ni idea de si a la gent del barri li agrada la llimonada. En quin dels dos casos decidiries amb més dades?

Explica amb les teves paraules què és la tolerància a la incertesa i posa dos exemples de la teva vida: una situació on la toleres bé i una altra on et costa (esperar una nota, no saber si vindrà gent a la teva parada, començar un joc nou). Quina diferència hi ha entre les dues?

El teu equip ha de decidir avui el preu de les entrades del concert de l'institut sense saber quanta gent vindrà. Explica què significa decidir amb informació incompleta i descriu dues maneres raonables de reduir la incertesa abans de decidir (enquesta ràpida, mirar l'assistència d'altres anys, prevenda…).

La figura mostra el cicle que converteix un error en millora, però una de les estacions està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre «Error» i «Aprendre» i explica què s'hi fa.
2. b) Descriu un error real (d'estudi, esport o un projecte) i recorre amb aquest el cicle complet.

Distingeix entre error i fracàs amb un exemple escolar: lliurar malament una pràctica la primera setmana enfront d'abandonar l'assignatura. Explica per què anomenar «fracàs» un error normal fa més difícil aixecar-se i continuar.

El primer prototip del suport per a bicis es va doblar a la primera prova. L'equip diu: «hem perdut dues setmanes». Rebat-ho amb arguments: què han guanyat exactament, què hauria passat si la fallada apareix a la fira i com haurien de registrar el que han après.

Després de suspendre la primera presentació del projecte, la Noa diu: «és que jo no serveixo per a això, el meu fort són els números». La seva professora respon: «has suspès una presentació, no has descobert qui ets».

1. a) Analitza la diferència entre les dues frases: què fa el llenguatge de la Noa amb la seva identitat i per què aquest salt (de «m'ha sortit malament» a «no serveixo») és tan perjudicial per a emprendre.
2. b) Escriu tres reformulacions honestes que la Noa podria dir-se a si mateixa i dissenya un primer pas petit que li retorni la sensació de control.

La vostra app de l'institut rep les primeres deu valoracions: vuit de bones i dues de molt dures. L'equip només parla de les dues dolentes i planteja refer-ho tot. Explica quin biaix emocional està actuant (el pes desproporcionat del que és negatiu), com llegiríeu les crítiques amb distància (què demanen exactament, quanta gent ho demana) i què respondríeu a les dues ressenyes dures.

T'ofereixen dues opcions: (a) quedar-te amb $10\ \text{€}$ segurs, o (b) jugar a cara o creu: si guanyes t'emportes $22\ \text{€}$ i si perds et quedes amb $0\ \text{€}$. L'opció (b) val de mitjana $11\ \text{€}$, més que la (a), i tanmateix gairebé tothom tria la (a). Explica quina emoció explica aquesta decisió i raona si et sembla una bona o una mala consellera a l'hora de prendre decisions amb diners.

L'equip del mercadet ha de decidir si canvia de producte estrella a només dues setmanes de la fira: els macarons s'estan venent malament en la prevenda, però canviar a brownies significa reconèixer que el primer producte «ha fallat».

1. a) Analitza quines emocions empenyen a quedar-se amb els macarons encara que les dades diguin el contrari (orgull, por del ridícul, cost ja invertit) i quin nom rep continuar invertint per no reconèixer la pèrdua.
2. b) Redacta com presentaries el canvi a l'equip perquè ningú no se senti assenyalat i la decisió es prengui amb dades.

Explica què és la frustració i en què es diferencia de la tristesa. Posa un exemple de projecte escolar en què apareix la frustració i descriu una reacció que l'empitjora i una altra que l'aprofita.

Demà exposeu el projecte davant de tota la classe i notes els nervis: cor accelerat, mans fredes, ganes que us toqui els últims. Descriu dues tècniques concretes per gestionar aquests nervis (respiració, preparació, reformular el que et dius a tu mateix) i explica per què funcionen.

El teu equip ha invertit $40\ \text{€}$ i tres setmanes en una parada de batuts i la fira es cancel·la per pluja. Hi ha ràbia, ganes de llençar-ho tot i una companya que plora. Descriu què faries en les següents $24$ hores per gestionar el cop com a equip: què no decidiu avui, com en parleu i quines tres preguntes us fareu demà per recuperar el material i l'aprenentatge.

La parada de melmelada del vostre grup va vendre $4$ pots a la fira escolar quan esperàveu vendre'n $40$. Hi ha disgust, vergonya i ganes de no tornar-ho a intentar.

1. a) Analitza quines emocions estan en joc i com poden espatllar les decisions dels propers dies.
2. b) Proposa un pla de tres passos per convertir el fracàs en aprenentatge útil per a la propera fira.