Presentació del prototip i estratègies de difusió

Enumera les peces d'una bona presentació de projecte (missatge clar, suport visual, assaig, temps controlat, preguntes previstes) i explica què aporta cadascuna. Quina descuidaria més un equip que «només vol ensenyar el producte»?

Un «elevator pitch» resumeix el projecte en mig minut: problema, solució i per a qui. Escriu-lo per al punt d'intercanvi de llibres de l'institut, i explica per què cadascuna de les tres parts és imprescindible.

Explica què és el públic objectiu d'un missatge i per què «per a tothom» sol significar «per a ningú». Defineix el públic objectiu d'aquests tres cartells de l'institut: el torneig d'e-sports, la xerrada d'orientació per a famílies i el mercat solidari de Nadal.

Explica què és un eslògan i quines dues qualitats ha de tenir (curt, memorable, que digui el benefici). Avalua aquests dos per al punt d'intercanvi de llibres: «Llibres que viatgen de motxilla en motxilla» davant de «Sistema de gestió bibliotecària d'intercanvi interalumnes». Quin funciona i per què?

Dissenya el missatge del taller de tecnologia per als avis del barri: eslògan, les tres dades imprescindibles del cartell, el canal principal (xarxes socials o cartell al centre de salut i a la farmàcia?) i el to (respectuós, sense tecnicismes). Explica per què el canal que faries servir per a adolescents fracassaria aquí i què diu això sobre adaptar el missatge al públic.

Anomena cinc canals de difusió disponibles al teu institut (megafonia, grups de classe, tauler d'anuncis, xarxes del centre, boca-orella) i escriu una fortalesa i una debilitat de cadascun per anunciar el mercat de segona mà.

Explica què és el boca-orella i per què és el canal més barat i el més creïble. Descriu dues accions que el provoquen en un projecte escolar (alguna cosa digna d'explicar, demanar explícitament que ho expliquin) i un risc que té (què passa si el que corre és una queixa?).

Distingeixes de $60\ \text{€}$ per difondre el concert de l'institut. Opcions: $30\ \text{€}$ en cartells impresos, $20\ \text{€}$ en publicitat a les xarxes locals, $10\ \text{€}$ en llaminadures per al photocall, o repartir-ho d'una altra manera. Reparteix el pressupost justificant cada partida: quin públic assoleix, què esperes que aporti i com comprovaries després si va funcionar.

La figura mostra l'embut de difusió del mercat de segona mà: quanta gent se n'assabenta, quanta s'hi interessa i quanta acaba comprant. Els percentatges de pas entre fases estan tapats amb signes d'interrogació.

1. a) Calcula quin percentatge dels qui se n'assabenten s'hi interessen, i quin percentatge dels qui s'hi interessen acaben comprant.
2. b) Calcula el percentatge total de conversió (dels que se n'assabenten als que compren) i explica què et diu aquest nombre sobre la difusió del mercat.

El concert de l'institut va tenir aquestes dades: $300$ persones van veure el cartell o la publicació, $90$ van dir que vindrien (formulari), $60$ van comprar entrada anticipada i $45$ hi van assistir.

1. a) Calcula les taxes de pas entre cada fase (veure → dir que vénen, dir → comprar, comprar → assistir).
2. b) Interpreta on es perd més gent i proposa una acció concreta per a la fase més feble (recordatori, descompte anticipat, reemborsament flexible).

Després de la fira, l'equip mesura la seva difusió: $500$ persones van veure el cartell o la publicació, $50$ es van apropar a la parada i $10$ van comprar. Un altre any, amb els mateixos $500$ assolits, se'n van apropar $120$ i en van comprar $12$.

1. a) Calcula les dues taxes de conversió de cada any (veure → apropar-se, apropar-se → comprar) i interpreta què va canviar: va millorar el reclam o el producte?
2. b) Decideix on invertiries esforç l'any vinent segons els números i justifica-ho.

Per omplir la fira, un equip anuncia la seva llimonada com «la beguda que et treu el cansament per estudiar». Ven molt el primer dia, però diversos compradors es queixen: és llimonada normal i corrent.

1. a) Analitza què ha trencat aquest missatge (expectatives, confiança) i quin efecte pot tenir en les vendes del segon dia.
2. b) Reescriu l'anunci perquè sigui atractiu i autèntic, i explica on és la línia entre persuadir i enganyar.

Per omplir el torneig esportiu solidari ($80$ places a $2\ \text{€}$ la inscripció), l'equip va invertir tot el seu esforç de difusió a crear un vídeo promocional a les xarxes socials. Van aconseguir $8.500$ reproduccions i $620$ «m'agrada», però a tres dies de l'esdeveniment només s'han registrat $8$ inscripcions.

1. a) Interpreta les dades explicant la diferència entre mètriques de vanitat (abast i interaccions) i conversió real. Planteja dues hipòtesis fonamentades de per què aquest gran impacte visual no es va traduir en inscripcions efectives.
2. b) Dissenya un pla de xoc urgent per a les últimes $72$ hores amb un pressupost de $10\ \text{€}$: combina una acció digital directa i una de presencial als patis, defineix la seva crida a l'acció (call to action) i calcula quantes inscripcions diàries necessites aconseguir a partir d'ara per cobrir almenys el $75\,\%$ de l'aforament total.

La vostra parada d'esmorzars competeix amb el bar que hi ha davant de l'institut, que abaixa els preus la setmana de la vostra fira. Alguns socis proposen un cartell comparatiu: «més barat i més sa que el bar del davant».

1. a) Analitza els riscos d'aquesta publicitat comparativa (legalitat, imatge, guerra de preus que no podeu guanyar) i què diu de vosaltres atacar el competidor.
2. b) Proposa una campanya de diferenciació sense esmentar el bar: tres missatges sobre el vostre valor (proximitat amb productors, benefici per a l'ONG, fet per companys) i defensa per què són millors armes que el preu.