Costos, ingressos i benefici de l'empresa

La cafeteria «El Racó» té aquests costos: el lloguer del local, el cafè en gra, el sou fix del cambrer, els gots de cartó, la quota mensual del datàfon i els mocadors de paper. Classifica'ls en costos fixos (hi són encara que no vingui ningú) i costos variables (creixen amb cada cafè venut), i explica què passa amb cada grup un mes d'agost amb el barri buit.

La perruqueria «Rínxols» paga: el lloguer del local, els tints i xampús que fa servir amb cada client, el sou fix de la perruquera, l'aigua i la llum (que pugen amb cada rentada), la quota de l'assegurança i les tovalloles d'un sol ús.

1. a) Classifica cada cost en fix o variable.
2. b) Explica què passa amb els beneficis un mes de gener amb pocs clients, quan els costos fixos continuen allà però els variables baixen.

Defineix ingrés total, cost total i benefici, i calcula'ls en aquest cas: al mercat, la Júlia ven $40$ polseres a $3\ \text{€}$ cadascuna; el material de cada polsera li va costar $0,50\ \text{€}$ i la parada, $20\ \text{€}$. Quant ingressa, quant gasta i quant guanya?

El taller de bicis «La Roda» paga $900\ \text{€}$ al mes de lloguer i subministraments, repari el que repari. Cada reparació la cobra a $30\ \text{€}$ i les peces li costen de mitjana $10\ \text{€}$.

1. a) Calcula el marge que deixa cada reparació i quantes en necessita al mes per cobrir les despeses fixes.
2. b) Si aquest mes ha fet $60$ reparacions, calcula el seu benefici.
3. c) Explica què passaria amb aquests comptes si el propietari li apuja el lloguer.

La figura mostra els ingressos totals (línia verda) i els costos totals (línia vermella) de la parada de samarretes del grup de la Nayara, segons les samarretes que venguin. Cada samarreta es ven a $3\ \text{€}$, el material de cadascuna costa $1\ \text{€}$ i les despeses fixes de la parada són $60\ \text{€}$.

1. a) Calcula amb els comptes quantes samarretes cal vendre perquè els ingressos i els costos siguin iguals, i explica què representa el punt marcat amb el signe d'interrogació.
2. b) Explica què passa al gràfic a l'esquerra i a la dreta d'aquest punt (on hi ha pèrdues i on beneficis) i què li passaria al punt si les despeses fixes pugessin.

La rulot de menjar «El Gatet Calent Viatger» ven cada entrepà de salsitxa a $5\ \text{€}$; el pa, la salsitxa i els ingredients costen $2\ \text{€}$ per entrepà, i les despeses fixes del mes (assegurança, permisos, gasoil) són $600\ \text{€}$.

1. a) Calcula el benefici si ven $250$ entrepans de salsitxa.
2. b) Calcula quants entrepans de salsitxa necessita vendre al mes per no perdre diners.
3. c) Per atreure clients pensa abaixar el preu a $4\ \text{€}$: calcula el nou punt d'equilibri i aconsella si la jugada pot sortir bé o malament.

A la fleca «Blat i Mel», cada barra es ven a $1,30\ \text{€}$ i els ingredients costen $0,50\ \text{€}$; les despeses fixes són $1.600\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula quantes barres cal vendre al mes per cobrir costos.
2. b) La farina puja i el cost per barra passa a $0,60\ \text{€}$: calcula el nou punt d'equilibri.
3. c) Explica per què una pujada petita del cost variable mou tant la xifra de barres necessàries.

L'obrador compra la farina en sacs a $0,80\ \text{€}$ el quilo; si compra un palet sencer, el quilo baixa a $0,60\ \text{€}$. Cada barra porta $0,3$ kg de farina i produeix $3.000$ barres al mes.

1. a) Calcula quanta farina gasta al mes i quant s'estalviaria comprant el palet.
2. b) Explica per què produir a gran escala sol abaratir el cost per unitat (economies d'escala) i posa un altre exemple del teu barri.

La papereria «El Tinter» ven $100$ motxilles al mes a $25\ \text{€}$; cadascuna li costa $12\ \text{€}$ al proveïdor, i les seves despeses fixes són $1.040\ \text{€}$ al mes. L'amo estudia abaixar el preu a $22\ \text{€}$ i creu que així en vendria $150$.

1. a) Calcula el benefici actual.
2. b) Calcula el benefici esperat amb la rebaixa i decideix si li compensa.
3. c) Calcula quantes motxilles hauria de vendre a $22\ \text{€}$ per guanyar exactament el mateix que ara, i valora el risc de la rebaixa si les vendes no pugen tant com espera.

«Si abaixo el preu, vendré més, així que sempre em compensa abaixar-lo.» Respon amb nombres: una botiga ven $200$ fundes de mòbil a $10\ \text{€}$ amb un cost de $4\ \text{€}$ per funda, i estudia abaixar el preu a $8\ \text{€}$.

1. a) Calcula el marge actual i quantes fundes hauria de vendre a $8\ \text{€}$ per guanyar el mateix.
2. b) Explica per què la frase falla gairebé sempre i digues en quins dos casos concrets sí que podria compensar abaixar el preu (estoc que caduca, entrar en un mercat nou).