Tipus d'empresa i formes jurídiques

Per la seva dimensió, les empreses es classifiquen a nivell orientatiu en microempreses (menys de $10$ treballadors), petites (de $10$ a $49$), mitjanes (de $50$ a $249$) i grans ($250$ o més). Classifica: (a) la fruiteria del barri, amb $2$ empleats; (b) la fàbrica de mobles del polígon, amb $120$; (c) una consultora amb $35$; (d) una cadena de supermercats amb milers d'empleats. Explica per què la dimensió importa (ajuts, tràmits, capacitat de negociar amb bancs).

L'Ana és llaunera autònoma i el seu negoci deu $20.000\ \text{€}$ a un proveïdor. Si no pot pagar, respon amb tot el que té, fins i tot els seus estalvis i, en el pitjor dels casos, casa seva: això és la responsabilitat il·limitada. Si el negoci fos una societat limitada, només perdria el que ha aportat a la societat. Explica la diferència entre responsabilitat limitada i il·limitada i per què es diu que la societat limitada «protegeix» el patrimoni personal.

L'empresa «BikeSur» acumula deutes de $40.000\ \text{€}$ i tanca.

1. a) Si era un negoci d'autònom, explica quant pot arribar a perdre el propietari.
2. b) Si era una societat limitada a la qual els socis havien aportat $5.000\ \text{€}$, explica quant perden com a màxim i què passa amb la resta del deute.
3. c) Raona per què la llei permet la responsabilitat limitada malgrat aquest risc per als proveïdors (vol fomentar que la gent emprengui).

En Marcos treballa com a lampista autònom. Li ofereixen una obra de reforma integral pressupostada en $45.000\ \text{€}$. Per assumir-la, necessita demanar un préstec bancari de $30.000\ \text{€}$ amb el qual adquirir maquinària i una furgoneta, a més de contractar dos peons. El seu patrimoni personal inclou un habitatge habitual valorat en $140.000\ \text{€}$ i uns estalvis de $12.000\ \text{€}$.

1. a) Dissenya una comparativa de riscos patrimonials avaluant què passaria si el client fa fallida i deixa l'obra sense pagar: contrasta el desenllaç si en Marcos manté la seva condició d'autònom individual enfront de si constitueix prèviament una Societat Limitada (SL).
2. b) Assessora en Marcos amb una recomanació raonada: pesa la protecció del seu habitatge enfront de les majors obligacions de gestió, costos de constitució i tràmits comptables d'una SL per a aquest cas específic.

La figura resumeix les quatre formes jurídiques més habituals en crear una empresa i els seus trets principals. A sota hi ha una fitxa amb un cas concret sense resoldre.

1. a) Tria la forma jurídica que encaixa amb la Marta i explica per què (treballa sola, assumeix poc risc i no necessita socis ni capital).
2. b) Tria ara per a tres amics que llancen una app aportant $6.000\ \text{€}$ entre tots tres i volen arriscar només aquests diners, no els seus estalvis ni casa seva.

Quan l'Ana, la llaunera autònoma, constitueix una societat limitada, neix una «persona» nova: la societat té el seu propi patrimoni, signa contractes i pot deure diners a banda de l'Ana.

1. a) Explica què significa que una societat té personalitat jurídica pròpia.
2. b) Raona per què això separa els deutes del negoci dels deutes personals de la sòcia.

Tria la forma jurídica més adequada per a cada cas i justifica-la: (a) la Lucía, dissenyadora gràfica que treballa sola per a diversos clients; (b) tres amics amb una app que volen arriscar només els $6.000\ \text{€}$ que aporten; (c) cinc treballadors d'un taller que tanca i volen comprar-lo entre tots i decidir en assemblea; (d) una fàbrica de bicis que busca inversors que aportin $200.000\ \text{€}$ i puguin vendre la seva part quan vulguin.

Les grans empreses divideixen el seu capital en accions: petits trossos de propietat que es poden comprar i vendre.

1. a) Explica què és ser accionista (propietari d'una part, amb dret al seu tros dels beneficis) i quina diferència hi ha entre ser accionista i ser el cap.
2. b) Raona per què a una fàbrica que necessita molts diners li pot interessar vendre accions a molta gent.

Dues amigues munten una SL a mitges: cadascuna aporta $1.500\ \text{€}$. El primer any guanyen $4.000\ \text{€}$ i decideixen repartir la meitat i deixar l'altra meitat a l'empresa per créixer.

1. a) Calcula quant rep cadascuna.
2. b) Explica quin avantatge té deixar beneficis dins de l'empresa (reserves per comprar una màquina sense demanar cap préstec).
3. c) Raona com canviaria el repartiment si una hagués aportat el $70\ \%$ i l'altra el $30\ \%$ (el que és habitual és repartir segons el capital aportat, llevat de pacte diferent).

Tres sòcies funden una empresa de videojocs com a SL amb un capital de $18.000\ \text{€}$: Mara aporta $10.000\ \text{€}$, Íker $5.000\ \text{€}$ i Zoe $3.000\ \text{€}$. Mara i Íker tenen altres feines i no aporten temps, mentre que Zoe treballa a jornada completa desenvolupant els videojocs. En acabar l'any, l'empresa obté un benefici net de $24.000\ \text{€}$.

1. a) Analitza la distribució de vots i el repartiment de dividends que correspondria estrictament segons les participacions de capital. Justifica per què aquest repartiment estàndard resulta injust per a Zoe.
2. b) Dissenya una solució jurídica i retributiva que compensi de manera档案馆 equitativa el treball de Zoe sense vulnerar els drets de propietat de Mara i Íker, diferenciant retribució laboral de retorn de capital.
3. c) Suposa que Mara pretén aprovar unilateralment la reinversió total dels beneficis en un projecte arriscat que Zoe rebutja. Determina si Mara té la majoria necessària i formula una clàusula o pacte de socis que eviti abusos de les majories.