L'economia com a ciència

Explica amb les teves paraules per què es diu que l'economia és una ciència social: què estudia, com treballa (observar, mesurar, comprovar) i en què s'assembla i es diferencia d'una ciència natural com la biologia. Què té d'especial estudiar decisions de persones?

Un comerciant d'una avinguda cèntrica afirma indignat en una reunió veïnal: «Des que l'ajuntament va inaugurar el carril bici fa sis mesos, la facturació de la meva botiga de roba ha caigut un $12\,\%$. El carril bici està arruïnant el comerç local».

1. a) Explica quin error comet aquest comerciant en atribuir la caiguda de les seves vendes exclusivament a l'obra del carril bici i relaciona la teva resposta amb el principi metodològic del ceteris paribus.
2. b) Dissenya una investigació rigorosa per comprovar si el carril bici beneficia o perjudica les vendes comercials de la zona: indica quines dades recolliries, quins períodes temporals compararies i quin grup de control utilitzaries per aïllar altres factors econòmics (com la inflació, l'estacionalitat o el comerç electrònic).
3. c) Si descobreixes que en una avinguda molt similar sense carril bici les vendes van caure un $18\,\%$ en el mateix període, com canvia la interpretació sobre l'impacte del carril bici? Justifica la teva resposta.

Classifica aquestes afirmacions en positives (descriuen el que és i es poden comprovar amb dades) o normatives (opinen el que hauria de ser):

1. a) «L'atur juvenil supera el $25\ \%$ a la província.»
2. b) «L'ajuntament hauria d'abaixar les taxes als comerços del centre.»
3. c) «Quan puja el preu del bus, menys gent el fa servir.»
4. d) «Cal apujar les pensions costi el que costi.»
5. e) «La inflació de l'any passat va ser del $3\ \%$.»

Les notícies barregen de vegades la dada i l'opinió en la mateixa frase: «L'atur juvenil, que és un escàndol, va pujar al $26\ \%$».

1. a) Separa la frase en la seva part positiva (la dada) i la seva part normativa (la valoració).
2. b) Reescriu el titular dues vegades —una només amb la dada i una altra només amb l'opinió— i explica què hi guanya el lector quan les separa.

Classifica cada titular segons dos criteris: micro o macro, i positiu o normatiu. Justifica la teva resposta en un d'ells.

1. a) «El preu de l'oli d'oliva es duplica per la mala collita.»
2. b) «Espanya hauria d'apostar més per l'energia solar.»
3. c) «L'atur del conjunt del país baixa fins al $11\ \%$.»
4. d) «La gelateria de la plaça tanca per la pujada del lloguer.»

La figura mostra el mural que fa servir el club d'economia de l'institut per ordenar les notícies del mes: a un costat, les que miren de prop (microeconomia); a l'altre, les que miren el conjunt del país (macroeconomia). Queda una targeta sense col·locar.

1. a) La targeta que falta per col·locar diu: «El Govern apuja el salari mínim de tot el país». Indica a quina capsa va i explica per què.
2. b) Escriu dues targetes noves per a cada capsa amb notícies inventades per tu.

Classifica cada pregunta de recerca en microeconomia o macroeconomia i justifica'n una:

1. a) Per què ha pujat el lloguer dels pisos de la teva ciutat?
2. b) Per què puja el lloguer mitjà a tot el país?
3. c) Quants treballadors contractarà la fàbrica del polígon l'any que ve?
4. d) Creixerà l'economia espanyola un $2\ \%$ aquest any?

El plànol del metro no s'assembla a la ciutat real: els carrers surten rectes i les distàncies, falsejades. I tanmateix, et porta a qualsevol lloc. Explica amb aquest exemple què és un model econòmic, per a què serveix simplificar la realitat i què es perd en fer-ho. Posa un supòsit típic dels models (per exemple: «tots els compradors coneixen tots els preus») i comenta si és realista.

«Si puja el preu de les entrades, se'n venen menys, ceteris paribus.» Explica què significa aquesta dita llatina («tota la resta, igual») i per què els economistes la fan servir tant. Posa un exemple en què no es compleixi: el preu puja i tot i així es venen més entrades.

La classe vol saber si és veritat allò de «els adolescents ja no llegeixen», i la professora proposa comprovar-ho com faria un economista.

1. a) Escriu una hipòtesi: una afirmació concreta que es pugui comprovar amb dades (per exemple, sobre quants llibres llegeix a l'any un alumne de $15$ anys).
2. b) Diu quines dades recolliries al teu institut i a qui les preguntaries perquè la mostra representi tot l'alumnat.
3. c) Explica per què no n'hi ha prou amb preguntar als teus quatre amics (els teus amics s'assemblen a tu: la mostra queda esbiaixada).

Un titular diu: «El mes amb més venda de gelats és també el mes amb més ofegaments a la platja».

1. a) Explica la diferència entre correlació (dues coses que pugen alhora) i causalitat (una cosa provoca l'altra).
2. b) Quina tercera variable explica totes dues alhora? Pensa en què tenen en comú els gelats i la platja.
3. c) Inventa un altre exemple de dues coses que passen alhora sense que una causi l'altra.

El club d'economia enquesta $200$ estudiants: $150$ diuen que comprarien fruita a l'esbarjo si el quiosc la vengués a $1\ \text{€}$. El quiosc la posa a la venda i només la compren $40$ al dia.

1. a) Explica dues raons per les quals l'enquesta va poder fallar (la gent respon el que queda bé; declarar una intenció no és el mateix que fer-ho).
2. b) Dissenya com repetiries la comprovació per encertar millor: preguntar pel que van fer ahir en comptes de pel que farien, o provar una setmana amb preu real.