La despesa pública i els impostos

Fes una llista de sis coses pagades amb diners públics que hagis fet servir aquest mes (l'institut, el CAP, l'enllumenat del carrer, la biblioteca, el parc, la policia) i explica què passaria si cadascuna es pagués directament per usuari: qui es podria permetre l'institut o una operació?

El pressupost de l'Estat funciona com el d'una casa gegant: d'una banda els ingressos (impostos i cotitzacions), de l'altra les despeses (sanitat, educació, pensions).

1. a) Explica què passa si gasta més del que ingressa (dèficit: ha de demanar prestat) i si ingressa més del que gasta (superàvit).
2. b) Compara-ho amb el teu propi pressupost mensual: què fas tu quan les teves despeses superen la teva paga?

L'Ajuntament de Villalba liquida el seu pressupost anual amb les xifres següents:

• Despeses corrents i d'inversió: $10$ milions d'euros (enllumenat, neteja viària i recollida de residus, policia local, serveis socials municipals, cultura i interessos de deute previ).

• Ingressos tributaris i taxes municipals: $9,2$ milions d'euros.

1. a) Determina el saldo pressupostari de l'ajuntament i interpreta el seu significat econòmic. Analitza quines vies immediates té el consistori per finançar aquesta diferència a curt termini i quines conseqüències financeres comportarà cadascuna en els exercicis futurs.
2. b) Un grup municipal proposa una rebaixa generalitzada del $10\ \%$ en els tributs locals al·legant que «la baixada dinamitzarà l'economia i no afectarà els serveis». Calcula la nova bretxa pressupostària assumint que la despesa es manté i rebat tècnicament la viabilitat d'aquesta proposta a curt termini.
3. c) Dissenya un pla d'ajust fiscal de dues fases per equilibrar els comptes sense desprotegir els ciutadans més vulnerables: combina una mesura sobre els ingressos i una altra sobre les despeses, justificant-ne l'equitat i l'eficiència.

Els impostos directes graven el que guanyes o tens; els indirectes, el que gastes. Classifica aquests impostos en directes o indirectes: (a) l'IRPF que es descompta de la nòmina; (b) l'IVA d'un videojoc; (c) l'impost sobre societats, que paga una empresa pels seus beneficis; (d) l'IVA del pa; (e) l'impost de circulació del cotxe. Explica després la diferència amb les teves paraules.

Una videoconsola costa $350\ \text{€}$ sense IVA, i el tipus general d'aquest impost és del $21\ \%$.

1. a) Calcula quants euros d'IVA es paguen i quin és el preu final de la consola.
2. b) En una altra botiga, la mateixa consola marca $423,50\ \text{€}$ amb l'IVA ja inclòs: calcula quina part d'aquest preu és IVA.

Dues famílies d'una mateixa ciutat presenten les pautes mensuals de renda i consum següents:

• Família A: Ingressos nets de $1.200\ \text{€}$. Destina $1.100\ \text{€}$ al consum ($700\ \text{€}$ en béns amb IVA general del $21\ \%$ i $400\ \text{€}$ en alimentació bàsica subjecta a l'IVA superreduït del $4\ \%$) i estalvia $100\ \text{€}$.

• Família B: Ingressos nets de $5.000\ \text{€}$. Destina $2.500\ \text{€}$ al consum ($2.000\ \text{€}$ en béns al $21\ \%$ i $500\ \text{€}$ en alimentació al $4\ \%$) i estalvia $2.500\ \text{€}$.

1. a) Calcula l'import total que paga cada família en concepte d'IVA i calcula la càrrega efectiva de l'impost (percentatge que representa l'IVA pagat respecte als ingressos totals de cada llar).
2. b) A partir dels teus càlculs, demostra rigorosament si l'IVA es comporta com un impost regressiu, proporcional o progressiu respecte a la renda de les llars.
3. c) Per combatre la inflació, el Govern es planteja dues opcions: suprimir temporalment l'IVA dels aliments bàsics per a tota la població o mantenir l'impost i concedir una transferència directa mensual de $60\ \text{€}$ a les famílies amb ingressos inferiors a $1.500\ \text{€}$. Avalua ambdues alternatives en termes de justícia redistributiva i de cost per a les arques públiques.

Un impost imaginari funciona per trams: dels primers $1.000\ \text{€}$ del sou mensual es paga el $10\ \%$, i del que passi de $1.000\ \text{€}$, el $20\ \%$. L'Ana guanya $900\ \text{€}$ al mes i el Berto, $2.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga cadascun al mes.
2. b) Calcula quin percentatge del seu sou total paga cadascun i explica per què aquest impost s'anomena progressiu.
3. c) Compara-ho amb un impost proporcional del $15\ \%$ per a tothom: qui en sortiria guanyant i qui perdent?

Al país de Tributània l'IRPF té dos trams: els primers $12.000\ \text{€}$ anuals tributen al $10\ \%$ i el que passi d'aquí, al $25\ \%$. La Nora guanya $10.000\ \text{€}$ a l'any i el Pablo, $20.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga cadascun (alerta: el Pablo paga el $10\ \%$ pels seus primers $12.000\ \text{€}$ i el $25\ \%$ només per la resta).
2. b) Calcula el tipus mitjà que paga cadascun sobre el seu sou total.
3. c) Explica per què el sistema és progressiu encara que el Pablo no pagui el $25\ \%$ per tot el seu sou.

A Equilàndia viuen tres famílies: la A guanya $1.000\ \text{€}$ al mes; la B, $2.000\ \text{€}$, i la C, $5.000\ \text{€}$. Es comparen dos sistemes: (1) un impost proporcional del $20\ \%$ per a tothom; (2) un impost progressiu: $10\ \%$ fins a $1.500\ \text{€}$ i $30\ \%$ a partir d'aquí.

1. a) Calcula quant paga cada família en cada sistema.
2. b) Calcula el tipus mitjà de cada família en el sistema progressiu.
3. c) Analitza quin sistema redistribueix més i defensa quin triaries per a un país amb molta desigualtat, amb un argument econòmic i un de justícia.

A més dels impostos, els treballadors i les empreses paguen cotitzacions a la Seguretat Social.

1. a) Explica a canvi de què es cotitza: la sanitat pública, la prestació per atur, la futura pensió de jubilació i les baixes per malaltia o maternitat.
2. b) Posa un exemple de cada prestació en una família que coneguis, real o inventada.

Aquesta és la nòmina simplificada de la mare del Teo: salari brut $1.400\ \text{€}$, cotitzacions a la Seguretat Social $95\ \text{€}$, retenció d'IRPF $140\ \text{€}$.

1. a) Calcula el salari net, el que de debò entra al compte.
2. b) Explica a què es destinen les cotitzacions (atur, jubilació, sanitat) i què paga la retenció d'IRPF.
3. c) La seva companya de feina cobra el mateix brut però li retenen $180\ \text{€}$ d'IRPF: dona una possible explicació (situació familiar, nombre de fills) i calcula la diferència de net entre totes dues.

La primera nòmina de la Samira: salari brut anual de $15.400\ \text{€}$ en $14$ pagues, amb un $6,35\ \%$ de cotitzacions a la Seguretat Social i una retenció del $8\ \%$ d'IRPF.

1. a) Calcula el brut mensual.
2. b) Calcula els descomptes aproximats de cada mes i el net que li arribarà al banc.
3. c) Explica la diferència entre brut i net, i per què en negociar un sou cal preguntar sempre pel brut anual.

Un tertulià econòmic sosté a la televisió: «Si l'Estat puja els tipus impositius un $30\ \%$, la recaptació fiscal augmentarà automàticament en aquest mateix percentatge».

1. a) Refuta aquesta afirmació recolzant-te en la teoria de la corba de Laffer. Explica com reaccionen les bases imposables (oferta de treball, inversió i consum) quan la pressió fiscal supera un cert llindar crític.
2. b) Considera l'impost sobre els carburants: inicialment el tipus impositiu és de $0,40\ \text{€}$ per litre i es venen $10$ milions de litres al mes. L'Estat incrementa el tipus a $0,70\ \text{€}$ per litre, la qual cosa provoca que les vendes caiguin a $5$ milions de litres per l'ús del transport públic i la reducció de desplaçaments. Calcula la recaptació abans i després de la reforma i interpreta el resultat econòmic.
3. c) Prediu quines conseqüències imprevistes (deslocalització fiscal, proliferació de l'economia submergida o elusió) poden sorgir si un país manté tipus impositius substancialment més elevats que els dels seus països veïns.

En una comarca s'estima que prop d'un terç dels serveis de fontaneria, paleta i reparacions es realitzen sense factura («en B»). Un autònom cobra $1.200\ \text{€}$ més IVA ($21\ \%$) per una instal·lació, però ofereix al client realitzar-la per $1.100\ \text{€}$ en efectiu si no emet factura.

1. a) Analitza els incentius immediats de tots dos per defraudar i demostra els costos ocults o perjudicis que aquesta pràctica genera a mitjà i llarg termini sobre tres fronts: la protecció social del mateix treballador, la viabilitat de les empreses que compleixen la llei i la qualitat dels serveis públics essencials.
2. b) Compara dues mesures per combatre aquesta situació:

• Mesura 1: Prohibir el pagament en efectiu per a qualsevol transacció professional superior a $500\ \text{€}$.

• Mesura 2: Permetre que els particulars dedueixin en el seu IRPF el $15\ \%$ de la despesa realitzada en reformes de la llar sempre que presentin factura oficial.

Avalua quina de les dues mesures incentiva de manera més eficaç el compliment voluntari i preveu quins inconvenients o costos d'inspecció presenta cadascuna.

1. c) Argumenta per què un volum elevat de frau fiscal acaba obligant l'Estat a elevar la pressió tributària sobre els contribuents que sí que paguen.

L'economia d'un país entra de manera imprevista en recessió: el PIB descendeix un $2,5\ \%$ i la taxa d'atur puja del $12\ \%$ al $16\ \%$. Sense que el Govern modifiqui cap llei fiscal ni decideixi nous programes de despesa, els comptes públics passen d'estar en equilibri a registrar un dèficit del $5\ \%$ del PIB.

1. a) Explica detalladament el funcionament dels estabilitzadors automàtics que expliquen aquesta evolució pressupostària: analitza què passa de manera espontània amb la recaptació de l'IRPF i de l'IVA i amb la despesa en transferències socials.
2. b) Dues corrents econòmiques debaten la resposta adequada davant aquest escenari:

• Postura A (austeritat pressupostària): retallar la despesa pública immediatament per tapar el dèficit i complir amb els objectius d'estabilitat fiscal.

• Postura B (estímul contracíclic): sostenir la despesa pública mitjançant endeutament per reactivar la demanda agregada.

Prediu les repercussions a curt termini d'aplicar la postura A sobre el consum i la desocupació, i pren posició raonada justificant quins riscos comporta també la postura B si el deute públic ja era elevat.