Cerca d'informació i anàlisi de la competència

Explica quina informació et pot donar cada font i quan fer-la servir: enquesta, entrevista en profunditat, observació directa i cerca a internet. Aplica-ho a aquest projecte: una parada d'esmorzars saludables a la fira de l'institut.

Distingeix dada d'opinió amb aquests exemples d'una investigació sobre el menjador: (a) «el $60\ \%$ dels alumnes no s'acaba el segon plat»; (b) «el menjar del menjador és dolent»; (c) «els dimarts hi ha $15$ kg més de restes que els dijous». Explica per què per decidir necessites dades i no només opinions, i com convertiries l'opinió (b) en una cosa mesurable.

El teu equip vol vendre smoothies a la fira. Llista tres coses que podríeu esbrinar observant (sense preguntar a ningú) la fira de l'any passat: hores de més cua, quines parades van esgotar el gènere, quins productes van sobrar, preus que es pagaven sense queixar-se. Explica quin avantatge té l'observació respecte a l'enquesta.

Distingeix competència directa i indirecta amb aquest cas: una parada de sucs naturals a la fira. La seva competència directa seria una altra parada de begudes; la indirecta, la màquina expenedora del passadís o la cantimplora de casa. Afegeix dos exemples propis de competència indirecta per a una app d'apunts.

La figura és un mapa de posicionament de les parades de beguda de la fira segons el seu preu i com és de saludable la seva oferta. Els punts A, B i C són parades que ja existeixen; el signe d'interrogació marca una zona buida.

1. a) Descriu on és el forat del mercat segons el mapa (quina combinació de preu i oferta saludable ningú cobreix).
2. b) Proposa un producte per a aquest forat i explica què hauries de comprovar abans de llançar-t'hi (per què està buit?).

Al mercat escolar hi ha dues parades de bijuteria: la teva ven polseres a $3\ \text{€}$ fetes a mà i l'altra, polseres a $2\ \text{€}$ comprades en una botiga en línia i reetiquetades. L'any passat la parada barata va vendre el doble.

1. a) Analitza el teu competidor: quin avantatge té, quin és el teu i a quin tipus de comprador es dirigeix cadascun.
2. b) Proposa dues estratègies de diferenciació que no siguin abaixar el preu i explica per què competir només per preu seria una mala idea per a tu.

Fes l'anàlisi DAFO del projecte de la teva classe (tria'n un de real o la parada d'esmorzars): dues debilitats, dues fortaleses, dues oportunitats i dues amenaces. Després creua la informació: escriu una estratègia que utilitzi una fortalesa per aprofitar una oportunitat i una altra que defensi una debilitat davant d'una amenaça.

Fes el DAFO d'aquest projecte: «lloguer de pilotes i jocs de taula als patis, gestionat per alumnes amb punts de recompensa». Escriu dues debilitats, dues fortaleses, dues oportunitats i dues amenaces, i després creua: una estratègia FO (utilitzar una fortalesa per caçar una oportunitat) i una DA (defensar una debilitat d'una amenaça).

Explica què és un client potencial i per què «tothom» no és una resposta vàlida a la pregunta «a qui li vens?». Defineix el client potencial d'aquests tres projectes escolars: una parada de cafè amb llet, un taller d'emprenedoria per a pares i una app d'apunts de batxillerat.

Explica què és un nínxol de mercat (un grup petit amb una necessitat concreta poc atesa) i identifica el nínxol d'aquests productes: ulleres de sol per a gossos, esmorzars sense gluten a la fira, classes de skate per a majors de $40$ anys. Per què un nínxol pot ser una bona porta d'entrada per a un projecte petit?

Un equip vol muntar una parada d'entrepans d'autor a la fira comarcal. La seva anàlisi de la competència: $6$ parades de menjar l'any passat, totes de menjar ràpid estàndard, preus entre $2\ \text{€}$ i $3,50\ \text{€}$, cues de $15$ minuts a l'hora de dinar i queixes sobre la falta d'opcions vegetarianes.

1. a) Sintetitza l'anàlisi en una frase d'oportunitat: quin forat hi ha, per a qui i amb quina promesa.
2. b) Dissenya dos experiments barats previs a la fira per comprovar que el forat és real (carta de prova a l'esbarjo, prevenda entre professors) i quin resultat mesuraries en cadascun.