Comerç, benestar i desigualtats

Explica amb un exemple del pati (intercanvi de cromos, d'entrepans, d'apunts) per què dues persones intercanvien coses voluntàriament. Quina condició s'ha de complir perquè tots dos hi surtin guanyant?

La figura mostra un intercanvi entre dos veïns d'un poble: l'Ana té taronges del seu hort i en Biel enforna pa. Intercanvien $4$ kg de taronges per $2$ pans de quilo.

1. a) Explica per què l'Ana i en Biel accepten l'intercanvi sense que ningú els hi obligui.
2. b) Imagina que en Biel només vol taronges si li donen $6$ kg per pa de quilo. Què passaria amb l'intercanvi? Quin paper juga el «preu» acordat?

Explica què és la barata i quines dues dificultats té (trobar qui vol just el que tu ofereixes, acordar quant val cada cosa). Il·lustra-ho amb un intent d'intercanvi de cromos que no va sortir bé.

Els diners resolen els problemes de la barata. Anomena les seves tres funcions — mitjà de canvi, unitat de compte (mesurar el valor) i dipòsit de valor (guardar per a més endavant) — i identifica quina s'utilitza en cada cas: (a) compares el preu de dues dessuadores; (b) pagues l'autobús; (c) guardes $15\ \text{€}$ a la关心 guardiola per al desembre.

Explica què és l'especialització amb un exemple de l'institut: a la festa de final de curs, cada classe prepara una cosa (menjar, música, decoració) en lloc que cada classe ho faci tot. Què s'hi guanya i què s'hi perd en especialitzar-se?

La Marta triga $10$ minuts a fer un braçalet i $20$ a fer un clauer; en Leo triga $20$ minuts per braçalet i $15$ per clauer. Cadascun disposa de $60$ minuts.

1. a) Calcula quants braçalets i quants clauers pot fer cadascun si dedica tot el temps a un sol producte.
2. b) Si s'especialitzen (cadascun només en el que fa més ràpid) i després intercanvien, explica per què entre tots dos produeixen més que treballant cadascun pel seu compte.

En una hora, l'Aina pot preparar $6$ entrepans o $4$ safates de fruita; l'Enzo pot preparar $3$ entrepans o $3$ safates.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat de cadascun per producte (quantes safates li costa a l'Aina un entrepà, i viceversa).
2. b) Determina qui té avantatge comparatiu en cada producte i explica per què encara que l'Aina és millor en tot, a tots dos els convé especialitzar-se i intercanviar.

Al mercat ambulant del barri, la Mei ven melmelada casolana a $4\ \text{€}$ el pot. Un client l'hauria comprat encara que costés $6\ \text{€}$, i la Mei l'hauria venut encara que li paguessin $3\ \text{€}$. Explica què guanya cadascun amb aquest tracte, com s'anomena aquest guany i què passaria si el preu pugés a $5,50\ \text{€}$.

La verduleria del barri cobra $2\ \text{€}$ per un quilo de tomàquets. A la verdulera li hauria valgut vendre'ls a $1,50\ \text{€}$ i un client els hauria pagat fins a $2,80\ \text{€}$.

1. a) Calcula l'excedent del productor i el del consumidor en aquest intercanvi i explica què mesura cadascun.
2. b) Explica què passa amb aquest excedent total si l'ajuntament obliga a vendre el quilo a $1\ \text{€}$ i la verdulera decideix portar menys tomàquets.

Explica amb les teves paraules què és la desigualtat i distingeix desigualtat de renda (el que es guanya) de desigualtat de riquesa (el que es té acumulat). Posa un exemple de cadascuna entre dues famílies de ficció del mateix barri.

Al barri de l'Iker hi ha tres famílies amb rendes molt diferents: una parella de metges, una família amb dos sous de supermercat i una àvia amb una pensió petita. Explica què és la desigualtat econòmica, anomena dues causes que la generen i una conseqüència que pot tenir sobre els projectes que cada família es pot permetre emprendre.

En una tertúlia econòmica, un analista afirma: «Si dues persones o dos països comercien de manera voluntària, és impossible que augmenti la desigualtat, ja que tots dos milloren respecte a la seva situació inicial; per tant, el comerç sempre és just i beneficia a tothom per igual».

1. a) Rebat l'afirmació demostrant amb un exemple concret com un intercanvi en el qual ambdues parts obtenen guanys pot, al mateix temps, disparar la desigualtat econòmica entre elles. En la teva resposta, analitza el repartiment de l'excedent i l'asimetria en el poder de negociació.
2. b) Prediu quines conseqüències econòmiques patirà un col·lectiu o regió que no disposi de recursos productius, tecnologia o qualificació per participar en els intercanvis comercials globals, i justifica per què el lliure comerç pot agreujar la seva situació d'exclusió.