Economia col·laborativa, circular, social i solidària

Explica la diferència entre economia lineal (fabricar → utilitzar → llençar) i economia circular amb l'exemple d'un mòbil: què li passa en cada model quan deixes d'utilitzar-lo?

La figura mostra el cicle de l'economia circular aplicat a la roba de l'armari de l'institut, però una de les estacions està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre «utilitzar» i «reutilitzar» (allarga la vida de la peça arreglant-la) i explica per què és l'opció preferida abans de reciclar.
2. b) Recorre el cicle amb una dessuadora de l'institut: què li passa a cada estació si el sistema funciona bé.

Ordena les «tres erres» segons la seva prioritat ambiental — reduir, reutilitzar, reciclar — i explica amb l'exemple d'una ampolla d'aigua per què reciclar és l'última opció i no la primera. Què significa «la millor ampolla és la que no es fabrica»?

Classifica aquestes accions de l'institut en reduir, reutilitzar o reciclar: (a) el banc de llibres de text usats; (b) imprimir a doble cara i només el necessari; (c) separar el paper al contenidor blau; (d) treure els gots d'un sol ús de la màquina de cafè; (e) arreglar les cadires trencades al taller en comptes de llençar-les.

La petjada ecològica mesura l'impacte que generem. Calcula aquesta comparació: una ampolla de plàstic d'un sol ús al dia durant el curs ($200$ dies) enfront d'una ampolla reutilitzable d'acer que dura $5$ cursos.

1. a) Quantes ampolles de plàstic consumeix cada opció en $5$ cursos ($1.000$ dies)?
2. b) Si fabricar l'ampolla d'acer equival a $30$ ampolles de plàstic, a partir de quin dia compensa utilitzar la reutilitzable? Raona el càlcul.

L'economia col·laborativa consisteix a compartir recursos infrautilitzats. Classifica aquests exemples com a col·laboratius o no i justifica-ho: (a) una biblioteca de jocs de taula del barri; (b) comprar-se un trepant que faràs servir dues vegades a la vida; (c) el banc de llibres de text de l'institut; (d) llogar un pis turístic gestionat per una empresa amb $200$ pisos.

Explica què és l'economia social i solidària amb les teves paraules i anomena dos exemples que podrien funcionar al teu institut o barri (una cooperativa, una associació de barata, un banc del temps). Què la diferencia d'un negoci tradicional?

Explica què és un banc del temps (intercanvi d'hores d'habilitats sense diners) i posa tres exemples de serveis que podries oferir tu i tres que t'agradaria rebre. Quin problema dels diners resol i quin problema nou crea?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són $17$ fites mundials (fi de la pobresa, energia neta, ciutats sostenibles, producció i consum responsables…). Tria dos ODS que encaixin amb aquest projecte escolar: «un punt d'intercanvi d'uniformes i llibres de l'institut». Explica què aporta el projecte a cadascun i com ho mesuraries (quin número apuntaries cada mes).

El teu institut genera cada any armaris sencers de roba perduda, llibres abandonats i material esportiu trencat. Dissenya un sistema circular per al centre: què es recull, com es classifica (reparar, reutilitzar, reciclar), qui ho gestiona i com es finança. Indica dos indicadors per comprovar que funciona (kg reutilitzats, % de material recuperat…).

«L'economia circular és impossible: reciclar costa més que fabricar nou, així que ningú no ho farà per voluntat pròpia.»

1. a) Explica per què els preus actuals no inclouen tots els costos (contaminació, abocadors, salut) i què és una «externalitat» amb un exemple del teu entorn.
2. b) Proposa dos mecanismes que farien rendible el model circular sense dependre de la bona voluntat (taxes a l'abocament, dipòsit i devolució d'envasos, compra pública verda) i analitza qui paga en cada cas.