Exercicis: Control dels diners: ingressos, despeses i pressupost

Classifica cada moviment de la guardiola de la Nora com a ingrés o despesa, i dins de les despeses, com a fixa (cada mes igual) o variable (canvia): (a) la paga setmanal; (b) l'abonament de transport mensual; (c) un còmic; (d) el que li donen els avis pel seu aniversari; (e) la quota del club d'escacs; (f) crispetes al cinema.

Una parada de llimonada té aquestes despeses: llimones, sucre, gots, gel i el permís del mercat ambulant (únic, fix). Classifica-les en fixes i variables, i explica què passa amb cadascuna si un dia plou i només es venen $3$ gots.

La figura mostra els ingressos i les despeses de la Lucía durant les quatre setmanes d'un mes: cada barra verda és el que va ingressar aquella setmana i cada barra ambre, el que va gastar.

1. a) Llegeix al gràfic els ingressos i les despeses totals del mes, i calcula quant va estalviar la Lucía.
2. b) La setmana $3$ va ingressar més del normal (li van pagar per cuidar el seu cosí). Explica què passaria amb el seu estalvi si la Lucía gastés aquest ingrés extra tan bon punt arriba.

Explica la diferència entre ingrés i despesa, i entre despesa necessària i despesa prescindible. Classifica aquestes despeses d'una setmana: el bitllet de bus a l'institut, una entrada de cinema, el berenar de cada dia, un joc de mòbil de $3\ \text{€}$ i el material d'una excursió obligatòria.

Explica què és l'estalvi i la regla «paga't primer a tu mateix» (apartar l'estalvi en rebre la paga, no al final del mes). Amb una paga de $25\ \text{€}$ setmanals i un objectiu d'estalvi del $20\ \%$, calcula quant apartes cada setmana i quant tindràs en $10$ setmanes.

Defineix què és un pressupost i anomena les seves tres parts bàsiques (ingressos previstos, despeses previstes, diferència). Explica per què un pressupost es fa ABANS del mes i no després, i què se'n fa en acabar el mes.

Una parada de creps té aquests moviments el dia de la fira: compra d'ingredients $45\ \text{€}$, venda de creps $130\ \text{€}$, permís de la parada $15\ \text{€}$, canvi inicial posat i recuperat $20\ \text{€}$. Calcula el resultat del dia (ingressos menys despeses) i explica per què el canvi inicial no compta ni com a despesa ni com a ingrés.

Explica què és una despesa formiga i localitza'n tres en la teva pròpia rutina (o en la d'un personatge fictici): petites, repetides i gairebé invisibles. Estima quant suma cadascuna en un mes i per què el pressupost les caça millor que la memòria.

L'Izan rep $40\ \text{€}$ al mes de paga. Vol estalviar per a uns auriculars de $80\ \text{€}$. Les seves despeses del mes passat van ser: transport $12\ \text{€}$, oci $18\ \text{€}$, aperitius $8\ \text{€}$ i regals $5\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant va estalviar (o perdre) el mes passat i a aquest ritme quan podria comprar els auriculars.
2. b) Munta un pressupost per al proper mes que li permeti comprar-los en quatre mesos: quant destina a cada partida i quant a l'estalvi.

La parada de la fira vendrà sucs a $2\ \text{€}$ el got. Les despeses previstes són: fruita i gots, $0,80\ \text{€}$ per got, més $20\ \text{€}$ fixos de permís i cartells.

1. a) Calcula quants gots han de vendre per no perdre diners (cobrir tots els costos).
2. b) Si esperen $60$ clients, calcula el benefici previst i explica què passaria si només en vinguessin $15$.

Una regla senzilla de pressupost reparteix els ingressos així: $50\ \%$ per a necessitats, $30\ \%$ per a capricis i $20\ \%$ per a estalvi. Aplica-la a una paga de $60\ \text{€}$ mensuals i calcula cada part. Després classifica aquestes despeses reals d'un mes en els tres blocs i digues si el mes quadra amb la regla: abonament de transport $20\ \text{€}$, cinema i sortides $15\ \text{€}$, material de l'institut $8\ \text{€}$, auriculars (caprici) $10\ \text{€}$, estalvi a la guardiola $7\ \text{€}$.

En Bruno rep $50\ \text{€}$ al mes. Munta el seu pressupost de març amb aquestes partides: transport $15\ \text{€}$, àpats fora $12\ \text{€}$, oci $10\ \text{€}$, estalvi per a un patinet $8\ \text{€}$ i imprevistos $5\ \text{€}$.

1. a) Comprova que el pressupost quadra i explica què significa «pressupost de suma zero» (cada euro té una missió assignada).
2. b) El patinet costa $120\ \text{€}$ i ja en té $40\ \text{€}$ d'estalviats. Calcula quants mesos li queden al ritme actual i proposa dos retocs del pressupost per aconseguir-ho dos mesos abans, indicant què sacrifica.

L'equip del mercat ambulant va fer el seu pressupost i la realitat va sortir així:

1. a) Calcula la desviació de cada partida i el benefici previst enfront del real.
2. b) Analitza les dues causes principals de la desviació i escriu dues decisions per al proper pressupost (estimar preus amb albarà real, matalàs de vendes pessimista).

El club de robòtica cobra una quota de $5\ \text{€}$ al mes als seus $12$ socis. Despeses mensuals: material $35\ \text{€}$ i quota del local $10\ \text{€}$. Volen comprar un kit nou de $90\ \text{€}$.

1. a) Munta el pressupost mensual del club i calcula quant estalvia cada mes.
2. b) Calcula en quants mesos podran comprar el kit sense tocar el pressupost corrent i proposa una manera de comprar-lo en la meitat de temps (quota extraordinària, patrocini de l'AMPA) explicant què implica cadascuna.

La teva família t'encarrega el pressupost de la festa d'aniversari del teu avi: $200\ \text{€}$ per a $20$ persones. Reparteix els diners entre menjar, beguda, decoració i regal, justificant els percentatges triats. Després, la tia Carmen anuncia que venen $5$ persones més: ajusta el pressupost sense passar-te dels $200\ \text{€}$ i explica quina partida retalles i per què aquesta i no una altra.

La parada d'esmorzars ven $60$ unitats diàries a $1,50\ \text{€}$. Costos: $0,70\ \text{€}$ d'ingredients per esmorzar i $25\ \text{€}$ fixos setmanals (permís i cartell).

1. a) Calcula ingressos, costos i benefici d'una setmana de $5$ dies.
2. b) L'equip vol donar $100\ \text{€}$ setmanals a l'ONG del barri: calcula quants esmorzars diaris més necessitaria vendre per mantenir el seu propi benefici després de la donació, explicant el teu raonament.

Revisant l'extracte de la seva targeta, la Laia descobreix les seves «despeses formiga»: cafè amb llet de camí a l'institut ($1,50\ \text{€}$ gairebé cada dia), aperitius de la màquina ($1\ \text{€}$ uns $3$ dies per setmana) i subscripcions que ja no fa servir ($6\ \text{€}$ al mes).

1. a) Quantifica quant sumen aquestes despeses formiga en un curs de $40$ setmanes.
2. b) Proposa un pla per reduir-les a la meitat sense renunciar a tot (què retalla, què substitueix i quant estalviaria a l'any).

L'excursió de final de curs té un pressupost de $150\ \text{€}$ per persona. Les partides proposades són: autobús $40\ \text{€}$, alberg $60\ \text{€}$, activitats $45\ \text{€}$ i samarreta del viatge $20\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant es passen del pressupost i quin percentatge representa l'excés.
2. b) Prioritza les partides (imprescindible, important, prescindible) i proposa dues retallades concretes que deixin el viatge en $150\ \text{€}$ justificant què es perd amb cadascuna.

L'equip del mercat ambulant va pressupostar $80\ \text{€}$ de despeses i va acabar gastant $95\ \text{€}$: la fruita es va encarir ($+10\ \text{€}$) i van haver de reimprimir cartells amb la data corregida ($+5\ \text{€}$).

1. a) Calcula la desviació total del pressupost en euros i en percentatge, i descompon-la per causes.
2. b) Explica quines dues decisions prendries per al proper mercat ambulant: una sobre com estimar preus i una altra sobre un matalàs per a imprevistos (quant i per què).

La Mia controla els seus diners per primera vegada: apunta-ho tot durant un mes i descobreix que gasta $22\ \text{€}$ en àpats fora, $9\ \text{€}$ en subscripcions (dues aplicacions que amb prou feines obre), $14\ \text{€}$ en transport i $10\ \text{€}$ en oci, amb $60\ \text{€}$ de paga.

1. a) Munta el seu estat real del mes, calcula l'estalvi aconseguit i el percentatge de la paga que representa cada despesa.
2. b) Dissenya el seu pressupost del mes següent amb la regla $50/30/20$ adaptada a la seva vida real, assenyalant quina despesa ataques primer i per què les subscripcions són el candidat obvi.

L'excursió de final de curs va pressupostar $45\ \text{€}$ per alumne per a $35$ alumnes. En tancar els comptes: l'autocar va pujar $80\ \text{€}$ pel combustible, $3$ alumnes es van donar de baixa (ja no reemborsables: $135\ \text{€}$ de les seves places perduts) i l'alberg va descomptar $50\ \text{€}$ per ser un grup gran.

1. a) Calcula el pressupost inicial total i la despesa real total, i la desviació en euros i percentatge.
2. b) Decideix com repartir la desviació (assumir-la amb el fons de la classe, cobrar un suplement, retallar una activitat de $60\ \text{€}$) i defensa la teva opció davant dels que es van donar de baixa i davant dels que hi van.

«Fer pressupostos és viure angoixat pels diners; més val gastar amb cap i prou.»

1. a) Resumeix què defensa la frase i què té de veritat (un pressupost obsessiu també espatlla la vida).
2. b) Rebat-la amb un cas: una família amb $1.400\ \text{€}$ al mes que «gasta amb cap» sense apuntar res i descobreix al desembre que no hi ha diners per a la calefacció. Explica què hauria canviat amb un pressupost senzill de tres partides i proposa un terme mitjà raonable (pressupost lleuger mensual de $15$ minuts).

El mercat solidari de l'institut mou $800\ \text{€}$ en efectiu en un sol dia. Dissenya el sistema de control de la caixa: quant canvi inicial i qui el signa, com s'anota cada venda (o cada retirada d'excés d'efectiu), qui custodia els diners en torns, com es tanca la caixa entre dues persones i què es fa si el recompte no quadra amb les vendes anotades. Explica per què aquests controls protegeixen també qui gestiona els diners.

La teva cooperativa va tenir un primer trimestre amb aquestes dades: setembre, pèrdues de $35\ \text{€}$ (compra inicial); octubre, benefici de $60\ \text{€}$; novembre, benefici de $85\ \text{€}$.

1. a) Calcula el resultat acumulat del trimestre i el benefici mitjà mensual dels dos mesos bons.
2. b) L'equip discuteix què fer amb els diners: repartir-los entre els $8$ socis, reinvertir-los en més gènere o crear un fons. Calcula quant tocaria a cada soci si es reparteix tot i defensa una de les tres opcions pensant en el projecte a un any vista.