El funcionament dels mercats i les oportunitats de negoci

Explica què és un mercat i per què no cal que sigui un lloc físic. Anomena tres mercats diferents que facis servir (un de físic, un en línia i un de «coses» que no semblen mercaderia, com les hores de classe particular).

Anomena els dos «costats» de qualsevol mercat i un exemple de cadascun en aquests mercats concrets: el mercat de treball dels monitors de colònies, el de lloguer de pisos de la teva ciutat i el de videojocs de segona mà. Qui ofereix i qui demana en cada cas?

Enuncia amb les teves paraules la llei de la demanda i la llei de l'oferta. Aplica-les a aquest cas: a la fira de l'escola, la parada de creps abaixa el preu de $3\ \text{€}$ a $2\ \text{€}$; què esperes que passi amb la quantitat que volen comprar els alumnes i amb la que voldria vendre la parada?

La figura mostra el mercat de polseres de la fira escolar: la corba de demanda (D), la d'oferta (O) i el punt on es creuen (E).

1. a) Llegeix al gràfic el preu i la quantitat d'equilibri.
2. b) Explica què significa aquest punt E: què els passa a les polseres que sobren o als compradors que es queden sense polsera a aquest preu?

Explica qui «mana» en un mercat: el venedor posa el preu que vol? Fes servir l'exemple de la parada de creps de la fira: si el posa a $10\ \text{€}$, què passa? I si el posa a $0,50\ \text{€}$? Conclou explicant com compradors i venedors «negocien» sense parlar-se.

Classifica cada esdeveniment segons afecti l'oferta o la demanda de maduixes a la teva ciutat: (a) una gelada fa malbé mitja collita; (b) un estudi diu que les maduixes són molt saludables i es posa de moda esmorzar-ne; (c) s'apuja el preu del combustible que fan servir els camions; (d) surt una sèrie de televisió on la protagonista té una botiga de maduixes.

Explica què és l'excedent (quan sobra producte) i l'escassetat en un mercat (quan en falta), amb aquest cas: una parada del mercat ambulant va fer $80$ entrepans i en va vendre $35$; una altra va fer $20$ truites i es van esgotar al cap de $10$ minuts. Què hauria de fer cada parada l'any que ve amb el preu i la quantitat?

Al mercat de sucs de la fira s'han apuntat aquestes dades:

1. a) Indica quin és el preu d'equilibri i justifica-ho.
2. b) Explica quin desajust hi ha a $1\ \text{€}$ i a $3\ \text{€}$, i com empeny això el preu cap a l'equilibri.

De sobte es posa de moda entre els instituts propers portar les polseres de la vostra cooperativa. Explica quina corba es desplaça, en quin sentit, i què cal esperar del nou preu i de la nova quantitat d'equilibri. Què hauria de fer la cooperativa si vol aprofitar l'onada?

Al mercat d'entrades del concert de l'institut ($5\ \text{€}$ l'entrada, $150$ entrades) s'hi han apuntat $300$ persones.

1. a) Descriu el desajust amb el llenguatge del mercat i explica què passaria amb el preu si les entrades es poguessin revendre lliurement.
2. b) L'organització no vol apujar el preu per equitat: proposa dos sistemes alternatius de repartiment (sorteig, ordre d'arribada, prioritat a qui col·labora) i analitza què incentiva cadascun.

Perquè «ningú es quedi sense berenar», l'equip organitzador del mercat ambulant escolar fixa un preu màxim de $1\ \text{€}$ per ració quan l'equilibri estaria a $2,50\ \text{€}$. Al cap de mitja hora no queda res i molts alumnes se'n van sense berenar mentre que d'altres han comprat tres racions.

1. a) Explica amb oferta i demanda per què apareix el desproveïment.
2. b) Proposa dues solucions que mantinguin l'esperit solidari sense provocar cues ni revenda, i analitza'n els efectes.

Una parada de llimonada al costat del poliesportiu analitza el seu entorn. Classifica cada factor en microentorn (proper, afecta directament el negoci) o macroentorn (general, afecta tothom): (a) una altra parada de sucs a $50$ metres; (b) la pujada del preu del sucre a tot el país; (c) que el proveïdor de llimones falli els dilluns; (d) que als adolescents els preocupi cada vegada més el sucre; (e) una nova llei d'al·lèrgens. Explica la diferència amb les teves paraules.

Dos amics volen muntar una parada ambulant de llimonada artesanal els dissabtes al matí al costat del poliesportiu municipal. Abans de començar, recopilen la informació següent de l'entorn:

1. L'ajuntament exigeix una llicència d'ocupació de via pública amb una taxa fixa de $40\ \text{€}$ al mes i carnet de manipulador d'aliments.

2. La cafeteria del poliesportiu ven refrescos industrials a $2\ \text{€}$ i la seva clientela habitual es queixa que no hi ha begudes naturals.

3. El preu majorista de les llimones ha pujat un $30\ \%$ a causa d'una plaga a la comarca.

4. El pronòstic meteorològic preveu pluges o temperatures inferiors a $12\ ^\circ\text{C}$ durant quatre dels sis mesos de la temporada.

1. a) Classifica cadascun dels quatre factors en el microentorn o macroentorn. Justifica quin d'ells amenaça de manera més letal la viabilitat inicial del projecte diferenciant entre costos variables i barreres d'entrada.
2. b) Dissenya una reformulació del model de negoci que permeti esquivar les dues restriccions principals detectades (legal i climàtica) col·laborant amb un agent del microentorn en lloc de competir contra ell.

El teu equip ha detectat que al barri no hi ha cap lloc on arreglar bicicletes en menys d'una setmana: l'únic taller va amb $10$ dies de retard i $300$ bicis apuntades.

1. a) Descriu el desajust del mercat i formula l'oportunitat de negoci: què vendríeu, a qui i amb quina promesa concreta.
2. b) Analitza tres riscos de llançar-se a aquest buit (potser està buit per alguna raó: falta de mecànics, estacionalitat, marges baixos) i què comprovaríeu abans d'invertir $200\ \text{€}$ en eines.