Exercicis: El prototipatge: concepte i utilitat

Defineix què és un prototip i explica la seva utilitat principal en el desenvolupament d'un nou producte o servei.

Distingeix entre prototips de baixa fidelitat (esbossos, paper, cartó) i d'alta fidelitat (gairebé funcionals), i raona per què les primeres proves es fan amb els de baixa fidelitat encara que «semblin de joguina».

La figura mostra tres nivells de fidelitat en el prototipatge d'una aplicació mòbil, de menor a major. Identifica el nivell intermedi que falta, marcat amb «?», i explica què es pot validar amb ell que no es valida amb l'esbós en paper.

Classifica aquests prototips segons la seva fidelitat (baixa, mitjana o alta) i justifica la teva classificació: un esbós de les pantalles d'una app dibuixat a mà, una maqueta de cartó d'un llum i un web amb botons que semblen funcionar però responen sempre igual.

Un equip dibuixa en paper les pantalles d'una app per a la biblioteca del barri i les prova amb cinc veïns. Enumera tres coses que pot validar amb aquest prototip (si s'entén la navegació, si falta alguna funció, si interessa el servei) i una que no podrà validar fins a tenir l'app real.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Explica amb un exemple per què els prototips estalvien diners: compara el cost de canviar el disseny d'un moble quan encara és un dibuix i quan ja se n'han fabricat 500 unitats.

Com es prototipa un servei, que no és un objecte? Explica dues maneres de prototipar un servei de recollida de roba per rentar (representar-lo amb actors com en una obra de teatre, fer un pilot manual amb cinc veïns) i què s'aprèn amb cadascuna.

Explica què vol dir iterar en el prototipatge (provar, aprendre, millorar i tornar a provar) amb l'exemple del disseny d'una cadira plegable que passa per tres versions.

Un equip vol crear una app de préstec de llibres entre veïns. Abans de programar res, dibuixa les pantalles en paper i demana a cinc veïns que «les facin servir» amb el dit. Explica què poden validar així (navegació, claredat, interès) i quines coses no podran validar fins a tenir l'app real.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Explica com es prototipa un servei, que no és un objecte: quines tècniques permeten provar-lo abans de llançar-lo (representació amb actors, pilot amb pocs clients, simulació manual del servei) i posa un exemple de cadascuna.

Una empresa va dedicar un any i tots els seus estalvis a fabricar 5.000 unitats d'un giny de cuina sense ensenyar-lo abans a ningú, i amb prou feines en va vendre. Analitza quins errors de procés va cometre i què hauria esbrinat amb tres prototips barats successius.

Un equip vol llançar una app d'intercanvi de plantes entre veïns. Proposa un producte mínim viable que no requereixi programar (per exemple, un grup de missatgeria del barri i un full de càlcul compartit) i explica quines dues hipòtesis del model permet comprovar.

Dissenya una sessió de prova amb sis usuaris per al prototip en paper d'una app que organitza trobades de joc entre gossos: quines tasques els demanaries que fessin amb el dit, què observaries mentrestant i quines tres preguntes els faries en acabar.

Un equip dedica tres mesos a polir una demo «perfecta» abans d'ensenyar-la a ningú. Analitza els riscos de polir tant un prototip d'alta fidelitat (aferrament al disseny, cost de canviar, aprendre tard) i què hauria recomanat l'enfocament iteratiu.

La tècnica del «mag d'Oz» consisteix a simular manualment un servei que semblarà automàtic (per exemple, un xatbot de comandes atès en realitat per una persona). Explica per a què serveix abans de programar l'automatització, quina hipòtesi permet validar i quin límit ètic convé respectar.

En provar el prototip d'un coixí ergonòmic d'oficina es poden recollir dades qualitatives (comentaris, gestos) i quantitatives (temps de muntatge, nota de comoditat de l'1 al 10). Explica què aporta cada tipus de dada i per què convé recollir totes dues.

Un equip emprenedor vol llançar al mercat una motxilla antirobatori amb tancament biomètric i teixit antitall. Disposen de 2.000 € i 6 setmanes abans de presentar el projecte davant d'un panell d'inversors. Un dels socis proposa encarregar directament a una fàbrica un prototip funcional acabat per 1.800 €. Avalua críticament aquesta proposta en termes d'assignació de recursos i risc empresarial, i dissenya un pla alternatiu de prototipatge en tres etapes consecutives (especificant tipus i nivell de fidelitat del prototip, objectiu d'aprenentatge i mètrica d'èxit de cada fase) que optimitzi el pressupost disponible.

Una empresa emergent desenvolupa simultàniament dos projectes: una aplicació mòbil per a la gestió de torns hospitalaris i una cadira de rodes ergonòmica lleugera. El director tècnic proposa aplicar en tots dos casos una estratègia de «prototip evolutiu», argumentant que així no es malbaraten recursos en materials d'un sol ús i el desenvolupament és més ràpid. Analitza la idoneïtat econòmica i tècnica d'aquesta decisió per a cadascun dels dos projectes, preveu els riscos d'aplicar aquest enfocament al producte físic en comparació amb el digital i proposa l'estratègia de prototipatge més eficient en cada cas.

Un forn de pa tradicional es planteja invertir 9.000 € en maquinària per elaborar brioixeria integral sense sucre, però tem que la seva clientela habitual rebutgi el producte pel gust o pel sobrepreu. Dissenya un pla de prototipatge esglaonat en tres fases de molt baix cost que permeti validar la demanda real abans d'emprendre la inversió. Per a cada fase has de precisar: la hipòtesi que se sotmet a prova, l'artefacte o experiment de prototipatge triat i el criteri quantitatiu exacte que justificaria avançar a la fase següent o cancel·lar el projecte.

La cafeteria «La Taza» valora invertir en una motocicleta de repartiment i envasos tèrmics per oferir esmorzars a domicili en un polígon empresarial proper. a) Formula les dues hipòtesis crítiques (una sobre la proposta de valor per al client i una altra sobre la viabilitat operativa i costos) que condicionen l'èxit de la idea. b) Dissenya dos experiments de prototipatge seqüencials, de menor a major fidelitat, sense comprar equipament definitiu ni contractar personal fix, explicant quina informació clau aportarà cadascun. c) Fixa un llindar mètric quantificable en el segon prototip que determini de manera objectiva la decisió de llançar el servei definitiu o abandonar-lo.

Un ajuntament vol provar un carril bici provisional abans de construir-lo definitivament: el pinta a la calçada, hi posa separadors de plàstic i en mesura l'ús durant tres mesos. Analitza en què s'assembla aquesta prova al prototipatge d'un producte (quina hipòtesi valida, què mesura, quin criteri d'èxit faries servir) i quina diferència hi ha amb provar una cosa amb clients voluntaris.

Una editorial de jocs de taula ha invertit 15.000 € a fabricar 1.500 unitats d'un nou joc després d'haver-lo validat amb èxit mitjançant prototips de cartolina exclusivament amb socis d'un club d'estratègia veterà. En sortir a la venda a botigues generalistes, el joc és un fracàs comercial: els compradors el qualifiquen de farragós i protesten perquè la qualitat dels components no justifica el seu preu de 40 €. a) Diagnostica els errors metodològics de validació comesos, distingint quines dimensions del producte sí que permetia mesurar el prototip de baixa fidelitat i quines van quedar desateses. b) Explica el biaix mostral introduït en els testeigs. c) Dissenya el protocol de prototipatge i testeig previ que hauria d'haver seguit l'empresa per evitar aquest fracàs.

Una empresa va fabricar 10.000 fundes de mòbil amb un nou sistema d'agafada sense prototipar-lo abans, i els usuaris es van queixar que el botó de volum quedava tapat. Analitza el cost de l'error en termes de procés (no només econòmics: imatge, devolucions, temps perdut) i dissenya el pla de prototipatge barat, amb dues iteracions, que ho hauria evitat.

El director de producte d'una marca consolidada d'electrodomèstics sosté: «Mostrar prototips rústics o inacabats a potencials clients destrueix el prestigi de la nostra marca; només hem de testejar versions finals impecables». Rebat aquest argument des de la perspectiva de la gestió del risc empresarial i la innovació àgil: a) Explica el cost econòmic i d'oportunitat de posposar el testeig fins a disposar del producte acabat. b) Dissenya dues estratègies operatives o de segmentació que permetin a una gran empresa testejar prototips de baixa fidelitat amb usuaris reals minimitzant el risc reputacional.