Exercicis: El procés de creativitat: divergència i convergència

Explica la diferència entre divergència i convergència en el procés creatiu, i posa un exemple de cada moviment aplicat a millorar el menjador d'un institut.

En una pluja d'idees (brainstorming) es compleixen unes normes: no criticar, buscar quantitat, construir sobre les idees dels altres i anotar-ho tot. Explica per a què serveix cadascuna d'aquestes normes.

La figura representa el procés creatiu com un embut: a dalt hi entren moltes idees i a baix en surt una solució. Identifica quina fase es desenvolupa a la zona estreta, marcada amb «?», i explica en què consisteix.

Indica si cada acció pertany a la fase de divergència o a la de convergència: apuntar vint usos possibles per a un clip, quedar-se amb les tres idees més barates, descartar les opcions il·legals, combinar dues idees en una i anotar tots els suggeriments sense discutir-los.

En una sessió d'idees per millorar la biblioteca de l'institut, una participant interromp: «això no funcionarà mai». Explica quina norma de la pluja d'idees trenca aquest comentari i reformula'l perquè la crítica es pugui anotar sense frenar la sessió.

La llista SCAMPER proposa verbs per transformar un producte (substituir, combinar, adaptar, modificar, posar altres usos, eliminar, reordenar). Aplica tres d'aquests verbs a l'entrepà més venut d'una cafeteria i escriu la idea concreta que sortiria de cadascun.

Un equip es queda amb el primer nom que se li acut per a la seva botiga. Explica per què en la fase de divergència convé generar moltes opcions abans de triar (la primera idea rarament és la millor, les idees es combinen entre si) i com afecta l'ancoratge en la primera proposta.

Explica quina diferència hi ha entre una pluja d'idees oral i el brainwriting (escriure les idees en silenci i passar-les al company), i per què el brainwriting pot funcionar millor amb persones tímides o quan algú monopolitza la paraula.

Un equip que ha de millorar una motxilla comença la reunió valorant cada idea a mesura que surt («això és car», «impossible») i en vint minuts es queda sense opcions. Analitza quina norma del procés creatiu han trencat, quina conseqüència té i com referies la sessió.

Relaciona cada tècnica amb la seva situació ideal: SCAMPER (llista de verbs per transformar un producte), els sis barrets (mirar una decisió des de sis perspectives) i el brainwriting (escriure idees en silenci). Posa una situació concreta on faries servir cadascuna i justifica-la.

Organitza una sessió creativa de 60 minuts per millorar el reciclatge al teu institut: reparteix el temps entre divergència i convergència, indica quina tècnica faries servir a cada part i quines regles recordaries al grup abans de començar.

En una botiga de roba, la cap obre la reunió dient «jo crec que cal copiar la competència» i l'equip només aporta tres idees tímides en una hora. Analitza què ha fallat en la dinàmica (ancoratge, pes de la jerarquia, divergència bloquejada) i redissenya la sessió pas a pas perquè surtin més opcions.

Aplica la llista SCAMPER completa a una ampolla d'aigua reutilitzable: escriu una idea concreta per a cada verb i assenyala quina de les set idees et sembla més viable, justificant-ho.

Una pastisseria dubta si obrir també els diumenges. Organitza la decisió amb la tècnica dels sis barrets: escriu una frase d'anàlisi per a cada barret (dades, emocions, riscos, beneficis, creativitat i organització) i redacta la conclusió final del barret blau.

Després d'una sessió sobre com millorar una app d'apunts compartits hi ha trenta idees sobre la taula. Proposa tres criteris de selecció per a la fase de convergència (impacte en l'usuari, cost, rapidesa de prova), explica com puntuaries les idees amb ells i què faries amb les idees descartades.

Algunes empreses de disseny reserven temps per explorar idees «boges» que no encaixaran en el producte final. Explica què s'obté amb aquesta divergència deliberada (idees que després es combinen, trencar supòsits, descobrir necessitats) i què arrisca una empresa que sempre convergeix massa d'hora, amb un exemple.

En una empresa només es premien les idees «segures» i els empleats han deixat de proposar novetats. Analitza com aquesta cultura mata la divergència, quins efectes té a mitjà termini sobre la innovació i proposa tres canvis concrets de gestió per reactivar la creativitat.

Dissenya un procés creatiu complet per al repte «reduir el plàstic d'un sol ús a la cafeteria de l'institut»: defineix les fases de divergència i convergència, la tècnica concreta de cadascuna, els criteris de selecció final i com documentaries el resultat.

El director general d'una empresa afirma: «Separar la generació d'idees de la seva avaluació és una pèrdua de temps; el més eficient és jutjar i descartar cada proposta a mesura que es va exposant». Rebat la seva postura demostrant quins bloquejos psicològics i dinàmiques de poder s'activen quan s'avalua sobre la marxa. Justifica per què la separació temporal estricta de les fases millora tant el volum com el grau de disrupció de les alternatives generades.

El repte: augmentar un 30 % les vendes d'una botiga de còmics de barri en un any. a) Dissenya la fase de divergència: tècnica concreta, regles per al grup i durada. b) Dissenya la fase de convergència: criteris de selecció i com s'apliquen. c) Explica com documentaries el procés perquè la sessió no quedi en no-res.

En el consell d'administració d'una cadena de moda, totes les propostes del president s'aproven per unanimitat en menys de deu minuts sense debat ni objeccions. Mesos després, l'empresa acumula pèrdues milionàries per decisions estratègiques errònies. Diagnostica la disfunció de dinàmica grupal que explica aquest comportament, analitza per què la unanimitat ràpida va ser un senyal de feblesa i dissenya un protocol de presa de decisions que obligui a contrastar punts de vista i neutralitzi la pressió a la conformitat.

Dos equips aborden el mateix repte: millorar el servei d'una cafeteria de barri. L'equip A genera idees i les jutja sobre la marxa; l'equip B separa primer la generació i després l'avaluació. Prediu quin equip obtindrà més idees i més originals, justifica-ho amb el que saps del procés creatiu i assenyala quin risc corre l'equip B si la convergència s'allarga massa.

Dissenya la teva pròpia dinàmica creativa de 45 minuts per al repte «reduir el consum d'aigua a l'institut»: posa-li nom, defineix els passos amb els seus temps, els rols dels participants i com es tria la idea guanyadora. Justifica cada decisió de disseny.

Un inversor sosté: «La innovació depèn exclusivament de l'espurna de genis individuals a qui se'ls encén la bombeta; els mètodes creatius estructurats no serveixen per a res». Rebat la seva tesi recolzant-te en els fonaments del procés creatiu: justifica com interactuen la divergència i la convergència enfront de la simple intuïció, quins avantatges aporta la fricció en equips multidisciplinaris i demostra la teva postura analitzant un cas empresarial real d'innovació nascuda d'un procés sistemàtic.