Exercicis: La globalització: oportunitats i riscos

Defineix globalització i descriu les seves dimensions econòmica, cultural i tecnològica amb un exemple de la teva vida quotidiana per a cadascuna.

Anomena tres factors que han impulsat la globalització (transport, comunicacions i liberalització comercial) i explica amb un exemple com hi contribueix cadascun.

Explica què és una empresa multinacional i descriu la possible cadena global d'una samarreta: on es dissenya, d'on surt el cotó, on es cus i on es ven. Què mostra aquest recorregut sobre la producció actual?

Què és la deslocalització de la producció? Posa un exemple d'una empresa que trasllada la seva fàbrica a un altre país i explica quines raons sol tenir (costos laborals, normatives, proximitat a proveïdors) i quins efectes produeix en el país que perd la fàbrica i en el que la rep.

Què és el comerç just i en què es diferencia del comerç convencional? Explica-ho amb l'exemple d'un paquet de cafè: quines garanties busca sobre el preu al productor, les condicions laborals i el medi ambient?

Què és una cadena de subministrament? Descriu la del pa (cultiu del blat, molta, obrador, distribució, botiga) i explica què passa si falla una de les seves anelles: per què les cadenes globals són eficients però fràgils?

Al supermercat hi ha maduixes al desembre i raïm al maig, portats de l'altre hemisferi. Explica què mostra aquest fenomen sobre la globalització de l'alimentació i anomena un avantatge i un cost (ambiental, de qualitat) de menjar «de temporada tot l'any».

Un conflicte en una regió llunyana encareix el blat i el gas, i al cap d'un mes puja el pa al teu barri. Explica amb aquest exemple què és la interdependència econòmica mundial i per què «cap país és una illa» en l'economia actual.

Presenta dues oportunitats i dos riscos de la globalització per a un país com Espanya, amb exemples concrets: mercats per a les seves empreses, preus més baixos, deslocalització i dependència de l'exterior.

Una fàbrica de calçat d'un poble tanca i trasllada la producció a un altre continent: $120$ persones perden la feina.

1. a) Analitza els efectes locals directes i indirectes (comerços, ajuntament, famílies).
2. b) Quines polítiques podrien ajudar a la reconversió del poble? Proposa'n dues i valora'n els terminis.

Les dades mostren que la pobresa mundial ha caigut molt en les darreres dècades, però la desigualtat dins de molts països ha augmentat.

1. a) Explica com la globalització pot produir tots dos efectes alhora.
2. b) Qui serien els «guanyadors» i els «perdedors» de la globalització dins d'un país ric? Raona la resposta.

Espanya exporta cotxes i components, i importa xips i energia.

1. a) Què mostra aquest patró sobre l'especialització productiva del país?
2. b) Explica quin risc va revelar la crisi mundial dels xips per a les fàbriques espanyoles i què significa l'expressió «autonomia estratègica».
3. c) En quins sectors creus que un país hauria d'evitar la dependència total de l'exterior? Justifica dos exemples.

Una samarreta costa $5\ \text{€}$ en una botiga de moda ràpida.

1. a) Explica com és possible aquest preu (salaris molt baixos en la confecció, producció massiva, logística global).
2. b) Quins costos no inclou aquest preu (contaminació, condicions laborals, residus tèxtils)? Relaciona-ho amb el concepte d'externalitat.
3. c) Què pot fer un consumidor informat i què pot fer la regulació (etiquetatge, responsabilitat de la marca)? Raona tots dos papers.

El turisme internacional suposa una part enorme de l'economia de moltes zones espanyoles.

1. a) Què aporta el turisme globalitzat (divises, ocupació, impostos)?
2. b) Quins riscos de dependència va mostrar la pandèmia (activitat que s'atura en sec, llocs de treball estacionals)? Analitza el concepte de diversificació aplicat a aquestes zones.
3. c) Proposa dues línies perquè una comarca turística depengui menys d'un únic sector sense renunciar-hi.

Una multinacional decideix tancar una planta espanyola que és rendible, però menys que una altra que obrirà en un altre continent.

1. a) Qui pren aquesta decisió i amb quins criteris (costos, marges, estratègia global)? Quin marge de maniobra té el govern local (ajuts, negociació, normes de tancament)?
2. b) Què mostra aquest cas sobre l'asimetria de poder entre les grans empreses globals i els territoris? Raona què poden fer els Estats, sols o coordinats.

Milions de persones emigren cada any buscant millors salaris i oportunitats.

1. a) Explica quins factors «expulsen» i quins factors «atreuen» en les migracions econòmiques.
2. b) Analitza'n els efectes en el país d'origen (remeses, fuga de talent, alleujament de l'atur) i en el de destinació (cotitzacions, emprenedoria, ocupació de feines demandades).
3. c) Per què es consideren les migracions part de la globalització, juntament amb el comerç i els capitals? Raona la resposta.

La figura mostra com es reparteix el preu final d'unes sabatilles de 100 € entre les fases de la seva cadena de valor.

El govern d'un país en desenvolupament planeja destinar fons públics a subsidiar la instal·lació de plantes d'assemblatge per duplicar la seva producció industrial de calçat, confiant que aquesta fase li permetrà capturar la major part de la riquesa generada en el sector.

1. a) Interpreta les dades del gràfic aplicant la teoria de la «corba del somriure» de la cadena global de valor i avalua críticament la limitació econòmica del pla governamental per elevar els salaris mitjans i el PIB del país a llarg termini.
2. b) Suposa que els costos salarials en la fase de fabricació augmenten un 25 % al país productor. Si la multinacional propietària de la marca decideix no traslladar aquest encariment al preu de venda final de 100 €, prediu quins ajustos organitzatius o de deslocalització podria adoptar i com afectarien el país.
3. c) Dissenya dues polítiques públiques orientades a fer que aquest país transiti cap als segments de més valor afegit de la cadena, justificant a quines barreres d'entrada s'enfrontarà en cadascuna.

Un ajuntament aprova una ordenança que exigeix als menjadors escolars municipals proveir-se al 100 % amb aliments produïts a menys de 50 km, argumentant que «comprar local sempre és més eficient, més barat i ecològicament més sostenible que importar».

1. a) Recolzant-te en la teoria de l'avantatge comparatiu i en les economies d'escala, rebat tècnicament l'afirmació que l'aprovisionament estrictament local garanteixi una major eficiència econòmica i preus més baixos per al contribuent.
2. b) Des de la perspectiva de l'anàlisi del cicle de vida del producte, demostra amb un cas concret (per exemple, hortalisses d'hivernacle calefactat enfront de conreus a l'aire lliure importats) per què un producte transportat a milers de quilòmetres pot generar menys emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per quilo que la seva alternativa local.
3. c) Com a assessor econòmic municipal, dissenya un conjunt de criteris de compra pública sostenible que combini el suport al teixit productiu de proximitat amb la salvaguarda del poder adquisitiu de les famílies i l'eficiència en l'ús dels recursos públics.

Arran de les recents crisis de proveïment global, es proposa que Espanya apliqui una política generalitzada de substitució d'importacions per produir en territori nacional tant microxips d'última generació com material mèdic essencial (mascaretes, xeringues i fàrmacs genèrics).

1. a) Aplica els conceptes d'economies d'escala, costos fixos i dotació factorial per comparar la viabilitat econòmica de fabricar microxips d'última generació a Espanya enfront de la de fabricar material mèdic fungible.
2. b) Prediu els efectes macroeconòmics sobre la inflació de costos i sobre la competitivitat de les exportacions espanyoles si l'Estat imposa aranzels o quotes per obligar el teixit empresarial a consumir béns intermedis de fabricació estrictament nacional.
3. c) Dissenya una estratègia d'«autonomia estratègica oberta» que reforci la seguretat de subministrament en sectors crítics sense incórrer en la pèrdua d'eficiència del proteccionisme autàrquic.

Una empresa industrial amb seu a Espanya s'abastia íntegrament d'un proveïdor únic al sud-est asiàtic mitjançant el sistema «just a temps» (just-in-time). Després de patir aturades de producció per colls d'ampolla en el transport marítim, el seu consell d'administració debat canviar al model «per si de cas» (just-in-case): contractar un segon proveïdor a la Unió Europea (amb costos unitaris un 30 % superiors) i mantenir en magatzem un estoc de seguretat equivalent a tres mesos de vendes.

1. a) Analitza l'impacte d'aquesta transició sobre el fons de maniobra, els costos d'emmagatzematge i el cost mitjà unitari de l'empresa. Sota quines condicions probabilístiques d'interrupció logística resulta econòmicament racional assumir aquest sobrecost permanent?
2. b) Utilitzant el concepte d'elasticitat-preu de la demanda, prediu en quina mesura l'empresa podrà traslladar el sobrecost de la seva resiliència al preu cobrat als consumidors o si l'haurà d'absorbir reduint els seus marges de benefici.
3. c) Justifica quines fallades de mercat impedeixen que les empreses privades assoleixin un nivell socialment òptim de resiliència en sectors estratègics (com l'energia o els medicaments essencials) i quin instrument públic d'intervenció corregiria aquesta deficiència sense desincentivar l'eficiència.

Costa d'Ivori i Ghana concentren prop del 60 % de la collita mundial de cacau en gra, però retenen menys del 6 % del valor total generat en la indústria de la xocolata, el gruix del qual es captura als països desenvolupats importadors.

1. a) Analitza com incideix la pràctica de l'«escalada aranzelària» (imposar aranzels molt reduïts a les matèries primeres sense processar i aranzels creixents als productes manufacturats derivats) en la perpetuació d'aquest patró comercial i en el bloqueig a la industrialització dels països d'origen.
2. b) Un informe sosté que a aquests països els bastaria de construir plantes de processament de cacau per capturar la major part del benefici del sector. Avalua críticament aquesta afirmació analitzant el pes dels actius intangibles (marca comercial, xarxes logístiques globals i accés als canals de venda final).
3. c) Si els països productors constituïssin un càrtel exportador per fixar quotes i elevar substancialment el preu internacional del gra, prediu les conseqüències d'aquesta mesura a curt i a llarg termini sobre els seus ingressos fiscals i sobre els incentius de les multinacionals transformadores.

La Unió Europea ha posat en marxa el Mecanisme d'Ajust a la Frontera pel Carboni (CBAM), que obliga els importadors de sectors intensius en emissions (com l'acer, l'alumini o els fertilitzants) a adquirir certificats d'emissió equivalents als que pagarien si produïssin en territori comunitari sota el règim europeu de drets d'emissió (ETS).

1. a) Justifica la racionalitat econòmica del mecanisme enfront del fenomen de la «fuga de carboni». Per què argumenten les empreses comunitàries que la seva absència genera una competència deslleial (dumping ecològic)?
2. b) Economistes de països en desenvolupament qualifiquen aquesta mesura de «neoproteccionisme verd». Desenvolupa els arguments comercials i de justícia distributiva internacional (principi de responsabilitats comunes però diferenciades) que donen suport a aquesta postura crítica.
3. c) Prediu quins incentius estratègics genera el CBAM sobre els governs de països extracomunitaris exportadors: els resultarà més avantatjós litigar davant l'OMC, subsidiar l'energia de les seves fàbriques o implementar els seus propis impostos i mercats nacionals de carboni? Justifica la teva resposta.

Una comarca agrària espanyola genera més del 80 % de la seva renda i ocupació a partir d'un únic cultiu hortofructícola destinat a l'exportació europea. En els últims tres anys, la combinació de sequera recurrent, encariment dels fertilitzants i competència creixent de països extracomunitaris amb menors costos laborals ha provocat el tancament del 20 % de les explotacions.

1. a) Analitza la vulnerabilitat de l'economia comarcal utilitzant els conceptes de «deteriorament dels termes d'intercanvi» i «dependència d'avantatges comparatius estàtics». Per què un model d'èxit en el passat pot derivar en un parany d'estancament davant de canvis en l'entorn global?
2. b) Dissenya un pla estratègic a mitjà termini (cinc a deu anys) que permeti a la comarca diversificar les seves fonts de valor econòmic sense abandonar del tot el seu coneixement agronòmic acumulat.
3. c) Les associacions agràries locals reclamen preus mínims garantits i subvencions directes a les pèrdues d'explotació. Avalua els riscos de distorsió de mercat i risc moral d'aquesta proposta enfront d'alternatives com les assegurances agràries de rendiments o els fons de reconversió productiva.

En el debat sobre el futur de l'ordre econòmic internacional, alguns analistes sostenen que som davant d'un procés de «desglobalització», mentre que d'altres defensen que es tracta únicament d'una «reconfiguració profunda» dels fluxos internacionals.

1. a) Interpreta les tendències empíriques recents per contrastar totes dues tesis: compara l'evolució del comerç mundial de béns físics i matèries primeres amb el comportament del comerç de serveis prestats digitalment, la transferència transfronterera de dades i les patents.
2. b) Analitza les conseqüències macroeconòmiques sobre la productivitat global i sobre les pressions inflacionistes a llarg termini que genera la transició des de la deslocalització per costos (offshoring) cap a la producció en països afins o geogràficament propers (friendshoring i nearshoring).
3. c) Avalua quines oportunitats i quins riscos concrets planteja aquest nou escenari per a l'economia espanyola, atenent la seva estructura productiva (turisme, automoció, energia renovable i serveis intensius en coneixement).