Exercicis: La modelització i el mètode econòmic

Explica què és un model econòmic i per què simplificar la realitat no és un defecte sinó una necessitat. Compara'l amb un mapa de metro: en què s'assembla i en què es diferencia de la ciutat real?

Què significa l'expressió llatina «ceteris paribus» i per a què la fan servir els economistes? Posa un exemple aplicat a la relació entre el preu de les entrades de cinema i el nombre d'espectadors.

La figura mostra els passos del mètode científic aplicat a l'economia, amb un de tapat per un signe d'interrogació. Indica quin pas falta i explica què es fa en cadascun dels altres.

Explica què és una variable econòmica i posa'n tres exemples (preu, quantitat venuda, renda de les famílies). Després, en l'enunciat «si fa més calor, es venen més gelats», indica quina variable es vol explicar i quina s'utilitza per explicar-la.

Què és un supòsit dins d'un model? Assenyala dos supòsits amagats en aquesta afirmació: «si baixa el preu de l'autobús, més estudiants l'utilitzaran» (pensa en el temps de viatge, les distàncies o el preu de les alternatives).

A l'estiu pugen les vendes de gelat i també els ofegaments a les platges, però ningú no diu que els gelats provoquin ofegaments. Explica amb aquest exemple la diferència entre correlació i causalitat, i per què confondre-les porta a males decisions.

Què és una predicció en economia i com es comprova si era encertada? Posa un exemple de predicció sobre el mercat de la teva ciutat (preu del lloguer, obertura de botigues) i explica quines dades miraries un any després.

Una cafeteria vol un model senzill per predir quants cafès vendrà segons el preu que posi. Indica quines dues variables inclouria el model, quines coses deixaria fora (clima, exàmens, obres al carrer) i per què deixar-les fora no fa inútil el model.

Un model del mercat d'entrepans suposa que tots els compradors coneixen els preus de totes les cafeteries i que tots els entrepans són idèntics.

1. a) Per què aquests supòsits no es compleixen en la realitat?
2. b) Per què pot continuar sent útil el model malgrat això?

En una classe se simula una subhasta: el professor «ven» deu entrades de cinema i els alumnes liciten amb punts bescanviables per material.

1. a) En què consisteix això com a experiment econòmic?
2. b) Indica un avantatge i una limitació d'aprendre economia amb experiments d'aula en comptes d'observar el món real.

En el model «a més preu del bitllet, menys viatgers d'autobús», indica quina és la variable que el model intenta explicar i quina es pren com a dada de partida. Proposa dos factors externs que el model deixa fora i que podrien alterar el resultat.

Un model escolar afirma: «a més hores d'estudi setmanals, millor nota mitjana».

1. a) Quina és la variable explicada i quina l'explicativa?
2. b) Anomena dos factors que el model deixa fora i que poden alterar el resultat.
3. c) Com contrastaries el model amb les dades de la teva pròpia classe?

Una papereria anota quatre setmanes seguides el preu de les seves llibretes i les unitats venudes: a $3\ \text{€}$ en ven $90$; a $4\ \text{€}$, $75$; a $5\ \text{€}$, $62$; a $6\ \text{€}$, $50$.

1. a) Quin patró suggereixen les dades?
2. b) Formula una hipòtesi de model i una predicció comprovable per a un preu de $7\ \text{€}$, indicant quin supòsit estàs fent.

Un cinema apuja l'entrada un $15\ \%$ i, tanmateix, s'omple més que mai perquè ha estrenat la pel·lícula de l'any. Explica, utilitzant l'expressió «ceteris paribus», per què aquest cas no refuta el model que a més preu es ven menys. Quina variable que el model suposava fixa s'ha mogut?

Els meteoròlegs prediuen pluja amb força encert; els economistes fallen molt més a l'hora de predir crisis. Compara tots dos models i explica dues raons per les quals predir l'economia és més difícil que predir el temps (pensa en el fet que les persones canvien la seva conducta quan coneixen la predicció).

Una comunitat autònoma apuja el salari mínim del seu sector públic i la veïna no. Uns investigadors comparen l'evolució de l'ocupació en totes dues abans i després.

1. a) En què consisteix aquesta estratègia de contrastació anomenada «experiment natural»?
2. b) Quin supòsit s'ha de complir perquè la comparació sigui vàlida? Raona què podria espatllar-la.

Una consultora prediu amb un model que apujar el bitllet de tren un $10\ \%$ reduirà els viatgers un $5\ \%$. L'any següent el preu puja un $10\ \%$ i els viatgers cauen un $12\ \%$.

1. a) Dona dues explicacions possibles de la fallada de la predicció.
2. b) Significa la fallada que el model era inútil? Raona la resposta.

Es vol modelitzar per què uns quioscos venen més que d'altres. Dissenya el model: tria tres variables que hi inclouries, dos supòsits simplificadors raonables i explica com comprovaries si el model funciona.

Per comprovar si un nou ajut al lloguer de $250\text{ €}$ al mes per a joves abarateix el seu accés a l'habitatge o acaba provocant una pujada dels lloguers, un govern proposa: «Apliquem-lo a tot el país durant un any i observem si els preus mitjans del lloguer pugen o baixen». Diversos economistes assenyalen que aquesta prova no permetria extreure conclusions científiques vàlides.

1. a) Justifica per què la proposta del govern falla des del punt de vista del mètode científic: per què una simple comparació del preu «abans i després» no permet aïllar l'efecte de l'ajut (ruptura de la condició ceteris paribus)?
2. b) Davant la impossibilitat d'experimentar en un laboratori tancat, dissenya una estratègia basada en un «experiment natural» (per exemple, comparant zones geogràfiques limítrofes o col·lectius amb l'ajut i sense) que permeti contrastar empíricament l'impacte de la mesura.

Dissenya un model per predir quants usuaris tindrà al dia el nou servei de bicis de lloguer de la teva ciutat.

1. a) Tria tres variables que hi inclouries i justifica cadascuna.
2. b) Formula dos supòsits simplificadors.
3. c) Explica quines dades recolliries durant els primers mesos per comprovar si el model funciona i què faries si falla.

«Tots els models són falsos, però alguns són útils.» Discuteix la frase aplicada a un model econòmic concret (per exemple, el d'oferta i demanda): en quin sentit és «fals», quines prediccions útils permet i quan deixaria de ser útil.

Un model prediu que abaixar l'IVA de l'hostaleria crearà $10.000$ llocs de treball; un any després, l'ocupació del sector amb prou feines ha canviat.

1. a) Dona tres explicacions possibles de la fallada (supòsits, factors externs, mesurament).
2. b) Explica com milloraries el model per a la predicció següent.
3. c) Va ser el model un fracàs científic o part del procés d'aprendre? Raona la resposta.

Durant una recessió econòmica, un tertulià afirma: «Qualsevol família assenyada sap que, si els seus ingressos baixen, s'ha d'estrènyer el cinturó i retallar la despesa al màxim per sortir del sotrac. Per tant, la millor política perquè el país superi la crisi és que totes les famílies, empreses i administracions públiques redueixin alhora la seva despesa un $15\,\%$».

1. a) Basant-te en el model del flux circular de la renda, rebat l'argument del tertulià: prediu què passarà amb els ingressos de les empreses i amb l'ocupació si tots els agents intenten retallar la seva despesa al mateix temps.
2. b) Explica l'error metodològic que comet el tertulià en extrapolar directament una pauta de comportament individual (microeconomia) al conjunt del país (macroeconomia) i proposa una altra situació econòmica (diferent de l'estalvi o la despesa) on es produeixi aquesta mateixa fallada d'agregació.

Puja el salari mínim i l'atur juvenil no canvia. Un economista conclou: «apujar el salari mínim no destrueix ocupació»; un altre respon: «sense la pujada, l'atur hauria baixat».

1. a) Explica com la mateixa dada admet dues interpretacions.
2. b) Quines dades addicionals necessitaries per decidir quina és més plausible? Relaciona-ho amb la idea «del que hauria passat» (l'escenari contrafactual de comparació).

Repte del tema. Com impacta l'escassetat en el pressupost d'una llar? Construeix el teu propi model econòmic aplicant el mètode científic a partir de dades reals de l'INE.

1. Recollida de dades: Entra al web de l'INE (ine.es) i anota la taxa de variació interanual de l'IPC de l'últim mes (per exemple, $3,2$ %) per a tres grups: aliments (béns de primera necessitat), transport i oci (necessitats secundàries).

2. Modelització econòmica: Planteja una hipòtesi sobre com reacciona una família davant d'aquest encariment. Aplicant la condició ceteris paribus, construeix un model simplificat: assigna un pressupost mensual límit de $1500$ € entre les tres partides i recalcula la despesa aplicant les taxes de variació observades.

3. Anàlisi i representació: Dissenya una taula comparativa i una gràfica senzilla on reflecteixis la disjuntiva pressupostària. Identifica i quantifica el cost d'oportunitat que suposa mantenir el consum d'aliments intacte.

4. Proposta raonada: Redacta un informe breu (una cara) en què exposis la teva hipòtesi contrastada, avaluïs la validesa del teu model i justifiquis quines partides retallaries per resoldre el problema de l'escassetat.

Es valorarà:

• Rigor en l'obtenció de dades de l'INE i correcta classificació de necessitats i béns.

• Aplicació adequada del mètode científic, supòsits del model (ceteris paribus) i càlcul del cost d'oportunitat.

• Claredat argumentativa en l'informe final i coherència en la representació gràfica de les decisions.