Exercicis: Comerç internacional i integració econòmica

Defineix exportacions i importacions i explica què és la balança comercial. Quan diem que un país té dèficit o superàvit comercial?

Explica la diferència entre lliure comerç i proteccionisme. Després resol: unes vambes importades costen $50\ \text{€}$ i el país els aplica un aranzel del $20\ \%$, quin preu final paguen els consumidors?

La figura mostra les exportacions i importacions d'un país imaginari durant tres anys, en milers de milions d'euros.

1. a) Calcula el saldo de la balança comercial de cada any.
2. b) En quins anys hi va haver dèficit i en quins superàvit?

Què és el tipus de canvi entre dues monedes? Si $1\ \text{€} = 1,10\ \text{dòlars}$, calcula quants dòlars costa un llibre de $20\ \text{€}$ i quants euros costen unes vambes de $110\ \text{dòlars}$.

Un país exporta béns per $300.000$ milions d'euros i n'importa per $350.000$ milions.

1. a) Calcula el saldo de la seva balança comercial.
2. b) Té dèficit o superàvit comercial? Explica què significa aquest signe.

A més dels aranzels, existeix la quota d'importació: un límit a la quantitat que pot entrar d'un producte. Explica la diferència entre gravar un producte importat amb un aranzel i posar-li una quota, i raona quin efecte té cadascun sobre el preu i la quantitat disponible.

La Unió Europea és una unió duanera: a dins no hi ha aranzels i a fora s'aplica el mateix aranzel comú. Explica amb un exemple què significa això per a una taronja valenciana que viatja a Alemanya enfront d'una taronja d'un tercer país que entra pel port de València.

El país A produeix $1\ \text{kg}$ de formatge amb $2$ hores de treball i el país B, amb $4$ hores.

1. a) Quin país té avantatge absolut en formatge? Justifica-ho.
2. b) Segons la teoria de l'avantatge absolut, què recomana fer a cada país? Explica la lògica de l'especialització.

El país Vega produeix blat amb la meitat de treball que Olma, i Olma produeix vi amb la meitat de treball que Vega.

1. a) Explica què és l'avantatge absolut i qui el té en cada producte.
2. b) Raona per què tots dos països hi poden sortir guanyant si s'especialitzen i comercien entre si.

Explica què suposa per a una empresa espanyola pertànyer al mercat únic europeu en vendre a França, comparat amb vendre a un país fora de la UE. Esmenta aranzels, normes comunes i lliure circulació de mercaderies.

Una exportadora valenciana ven taronges a Alemanya i a un país fora de la zona euro.

1. a) Explica quins avantatges li dona l'euro en les seves vendes a Alemanya.
2. b) Quin problema addicional té amb les vendes a l'altre país? Explica què és el risc de tipus de canvi.

Amb una hora de treball, el país Nord produeix $6$ metres de drap o $2$ litres de vi; el país Sud produeix $4$ metres de drap o $4$ litres de vi.

1. a) Qui té avantatge absolut en cada producte?
2. b) Calcula el cost d'oportunitat de produir un litre de vi a cada país (en metres de drap) i indica qui té avantatge comparatiu en vi.
3. c) Explica com l'especialització segons l'avantatge comparatiu pot beneficiar tots dos països.

L'euro es deprecia enfront del dòlar: de $1\ \text{€} = 1,10\ \text{dòlars}$ passa a $1\ \text{€} = 1,00\ \text{dòlar}$.

1. a) Explica què passa amb el preu que paguen els turistes nord-americans a Espanya i amb el que paguen els espanyols als Estats Units.
2. b) Analitza l'efecte sobre les exportacions espanyoles de béns i de turisme, i sobre les importacions espanyoles de productes en dòlars (petroli).

Un país té dèficit comercial de béns de $40.000$ milions d'euros i superàvit de serveis (turisme, transport) de $25.000$ milions.

1. a) Calcula el saldo total de béns i serveis i indica el seu signe.
2. b) Explica quins sectors estiren de cada balança en un país com Espanya i què significa «compensar» el dèficit de béns amb turisme.

Un país fictici surt de la unió duanera a la qual pertanyia. Una empresa exportadora de maduixes venia sense paperassa als seus veïns.

1. a) Enumera què canvia per a l'empresa (aranzels, controls sanitaris, duanes, terminis de lliurament).
2. b) Raona per què els productes peribles pateixen més que altres els controls fronterers i què pot fer l'empresa per adaptar-s'hi.

Un país ven el seu acer a l'estranger per sota del cost de producció, subvencionat pel seu govern, i enfonsa les acereries dels països competidors.

1. a) Què és el «dúmping» i per què es considera competència deslleial?
2. b) Quina resposta solen donar els països afectats (drets antidúmping) i quin risc d'escalada comercial hi ha?

El govern d'un país decideix gravar amb un aranzel del 20 % les importacions d'acer per protegir les seves acereries locals, la quota de mercat de les quals ha caigut davant de les importacions més barates de l'exterior.

1. a) Utilitzant l'anàlisi de l'excedent (consumidors, productors i Estat), prediu les conseqüències d'aquesta mesura sobre el benestar econòmic general i explica per què els fabricants locals d'automòbils s'hi oposen radicalment.
2. b) El principal país exportador d'acer decideix no apel·lar a l'OMC i prepara represàlies immediates. Si fossis el seu ministre de Comerç, gravaries l'acer que et ven el primer país o triaries altres béns estratègics de sectors políticament sensibles? Dissenya i justifica una estratègia de represàlia i prediu la dinàmica d'espiral proteccionista que es desencadenaria.

Una empresa tèxtil gallega confecciona camises amb un cost mitjà de 22 € per unitat. Camises d'aparença i disseny similar procedents del Sud-est Asiàtic es venen a Espanya a 8 €, a causa de menors costos laborals i regulatoris en origen.

1. a) Dissenya un pla de reorientació estratègica per a l'empresa gallega que li permeti subsistir sense competir en preus ni recórrer a la deslocalització. Justifica econòmicament en quins avantatges competitius es basaria i per què un segment de consumidors estaria disposat a assumir el sobrepreu.
2. b) La patronal tèxtil local exigeix al govern un aranzel del 150 % sobre la confecció importada per «salvar l'ocupació industrial». Avalua l'impacte agregat d'aquesta mesura en l'economia nacional: a qui transferiria rendes l'aranzel i quins efectes col·laterals tindria sobre la renda disponible de les llars i sobre les exportacions d'altres sectors?

Analitza la següent afirmació: «El comerç internacional augmenta el pastís econòmic global, però la manera en què es reparteix pot arruïnar comarques senceres».

1. a) Basant-te en el model de l'avantatge comparatiu i en la mobilitat imperfecta del factor treball, justifica per què l'obertura comercial pot generar simultàniament guanys nets a escala macroeconòmica i atur estructural prolongat en regions monomercat (per exemple, comarques dedicades a la ceràmica o al calçat).
2. b) Dissenya un paquet de dues polítiques econòmiques per compensar els treballadors perjudicats per la competència importadora sense recórrer a barreres proteccionistes. Avalua les dificultats pressupostàries de finançar aquestes polítiques amb els impostos recaptats sobre els sectors nacionals exportadors que han guanyat amb el comerç.

Un telèfon intel·ligent d'última generació costa 900 € al mercat europeu. El seu desglossament de valor afegit per unitat és el següent: R+D i disseny als EUA (350 €), pantalla i processador fabricats a Corea del Sud i Taiwan (280 €), components òptics d'Alemanya (70 €), acoblament final al Vietnam (50 €) i marge de comercialització a Europa (150 €).

1. a) La UE decideix aplicar un aranzel del 20 % als dispositius electrònics «originaris del Vietnam». Interpreta sobre quin valor s'aplicaria aquest aranzel segons la normativa duanera tradicional i prediu les conseqüències perjudicials no desitjades que patirien les empreses i consumidors europeus o de països aliats.
2. b) En els acords comercials es pacten «regles d'origen» que exigeixen, per exemple, que almenys el 50 % del valor afegit es generi al país exportador per obtenir exempció aranzelària. Demostra si aquest telèfon intel·ligent compliria aquesta regla per considerar-se del Vietnam i dedueix quina decisió logística prendria la multinacional per esquivar l'aranzel si no supera aquest llindar.

Un bloc de països decideix embargar totalment les importacions de petroli i gas d'una potència veïna com a represàlia per un conflicte geopolític. La potència subministrava fins aleshores el 40 % dels hidrocarburs del bloc.

1. a) Fent servir els conceptes d'elasticitat-preu de la demanda i de l'oferta energètica a curt i a llarg termini, prediu l'impacte asimètric inicial sobre la inflació dels països sancionadors enfront de la capacitat de resistència pressupostària del país sancionat.
2. b) Al mercat petrolier global es produeix ràpidament una «desviació de comerç»: la potència sancionada ven cru a economies emergents amb un descompte del 15 %, mentre que els països sancionadors compren a proveïdors llunyans pagant preus rècord i nòlits marítims elevats. Interpreta per què aquesta dinàmica pot debilitar l'objectiu de la sanció i quins factors determinaran la seva eficàcia a llarg termini.

Durant una etapa de fort creixement, el nivell de preus i salaris del País A (membre de l'eurozona) puja un 18 % més que el dels seus socis comercials, fet que provoca un greu dèficit exterior en desplomar-se les seves exportacions.

1. a) Com que no té moneda pròpia, el País A no pot recórrer a una devaluació del tipus de canvi nominal. Prediu com opera el mecanisme de la «devaluació interna» i compara el seu impacte sobre l'ocupació, el consum i la càrrega real dels deutes (públics i privats) davant del que hauria suposat depreciar una moneda nacional pròpia.
2. b) Un comentarista econòmic sosté: «Si el País A conservés la seva moneda nacional independent, hauria resolt el desequilibri de competitivitat de manera immediata i sense cap cost per a la població». Rebat raonadament aquesta afirmació assenyalant els costos i riscos que comporta una devaluació monetària (inflació importada, prima de risc i pèrdua de credibilitat).

La Unió Europea negocia un tractat de lliure comerç amb un bloc extracomunitari que compta amb una enorme capacitat agropecuària de baix cost (amb menors estàndards laborals i mediambientals), però que aplica actualment aranzels d'entre el 20 % i el 35 % a la maquinària industrial i els automòbils europeus, i restringeix l'accés dels serveis europeus al seu mercat.

1. a) Identifica el conflicte distributiu intersectorial que aquest acord genera dins d'Espanya. Justifica comparativament quin impacte experimentaran els consumidors i la indústria de béns d'equipament enfront dels sectors ramader i citrícola nacionals.
2. b) Com a assessor de l'equip negociador europeu, dissenya dues clàusules específiques (com ara contingents aranzelaris graduals o clàusules mirall en estàndards fitosanitaris i de benestar animal) per equilibrar l'acord. Justifica com les teves propostes corregeixen la competència deslleial sense fer fracassar la ratificació del tractat comercial.
3. c) Rebat amb arguments econòmics la següent afirmació: «Tot acord comercial que incrementi el PIB agregat d'un país és automàticament desitjable per al conjunt de la seva societat».

Davant de les recents crisis de proveïment i les tensions geopolítiques, les economies occidentals estan reconsiderant l'offshoring (produir on els costos siguin mínims) per apostar pel nearshoring (relocalització en països veïns) i el friendshoring (comerciar preferentment amb països aliats).

1. a) Analitza el dilema o trade-off econòmic que subjau a aquesta reconfiguració: quines pèrdues d'eficiència (avantatge comparatiu i economies d'escala) s'assumeixen a canvi de mitigar riscos estratègics? Prediu l'impacte estructural d'aquest canvi sobre els preus i la taxa d'inflació a mitjà termini.
2. b) Si l'Estat espanyol disposés de fons públics limitats per subvencionar la relocalització de sectors estratègics, tria i contrasta dos dels següents àmbits: microelectrònica avançada (xips), principis actius farmacèutics bàsics, acoblament tèxtil o producció de panells solars. Justifica quin prioritzaries segons la dificultat de substitució en cas de crisi i el cost d'oportunitat del capital invertit.