Exercicis: El problema econòmic: escassetat i elecció

Explica què és l'escassetat i per què obliga a triar. Il·lustra-ho amb la teva paga setmanal: dues coses que voldries comprar, a quina renúncies si tries l'altra i què significa això.

Defineix cost d'oportunitat i calcula'l en aquest cas: dissabte pots anar al cinema ($8\ \text{€}$ l'entrada) o a la festa d'aniversari del teu cosí, però no a totes dues coses. Si tries el cinema, quin és el teu cost d'oportunitat? Explica per què no és només el preu de l'entrada.

La cooperativa de l'institut reparteix el seu petit obrador entre fer polseres i fer clauers per al mercadet. La figura mostra la seva frontera de possibilitats de producció amb tres combinacions assenyalades: A, B i C.

1. a) Explica què indica cada punt — A, B i C — sobre com està fent servir l'obrador els seus recursos.
2. b) Al punt A es fabriquen $40$ clauers i $30$ polseres al dia. Què hauria de sacrificar la cooperativa per fer més clauers? Quin nom rep aquest sacrifici?

Classifica aquests recursos en escassos o no escassos per a tu i justifica-ho: (a) l'aire que respires al pati; (b) les entrades per al concert del teu grup preferit; (c) el teu temps diumenge a la tarda; (d) l'aigua embotellada al desert. Què converteix un recurs en escàs?

El teu institut només pot triar un projecte aquest curs: arreglar el pati o renovar la biblioteca. Explica quin és el cost d'oportunitat de triar el pati, qui hauria de participar en aquesta decisió i quines preguntes faries abans de votar.

Explica què és una necessitat i què és un desig, amb dos exemples de cadascun de la teva pròpia vida. Pot un mateix objecte (per exemple, un mòbil) ser necessitat per a una persona i desig per a una altra? Raona la resposta.

Relaciona cada decisió amb el seu cost d'oportunitat més clar: (a) estudiar dissabte al matí; (b) comprar-te unes vambes de $70\ \text{€}$; (c) quedar-te a dormir a casa de la teva cosina. Opcions: (1) no poder anar a l'aniversari del teu amic; (2) no jugar el partit amb el teu equip; (3) renunciar als auriculars que també volies. Explica en un dels casos per què el cost no es mesura només en euros.

La cooperativa de l'institut té una sola impressora 3D i tres equips la volen fer servir dijous. Proposa dues maneres diferents de repartir aquest recurs escàs (per torns, per subhasta simbòlica amb punts, per ordre d'arribada) i explica què incentiva i quin problema té cadascuna.

La cooperativa pot produir cada dia aquestes combinacions de polseres i clauers: $(0, 60)$, $(20, 50)$, $(35, 35)$, $(45, 15)$ i $(50, 0)$, on el primer nombre són polseres i el segon clauers.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat, en clauers, de passar de $20$ a $35$ polseres.
2. b) Calcula el cost d'oportunitat de passar de $45$ a $50$ polseres i compara tots dos trams: augmentar la producció de polseres surt cada vegada més car? Per què creus que passa?

Et planteges estudiar «una hora més» abans de l'examen de matemàtiques. Aquesta hora sortiria de la teva sessió de bàsquet. Explica què comparen el benefici addicional i el cost addicional d'aquesta hora extra (pensar «en termes marginals») i raona en quin moment et deixaria de compensar estudiar una altra hora més.

El menjador de l'institut regalava bosses de plàstic i en feia servir $500$ a la setmana; d'ençà que cobra $0,10\ \text{€}$ per bossa, en fa servir $50$. Explica què és un incentiu i com ha actuat aquí, i proposa dos incentius (un de premi i un de preu) per aconseguir que l'alumnat recicli més al pati.

L'equip del mercadet disposa de $10$ hores per preparar dos productes: cada tongada de creps costa $1$ hora i cada tongada de llimonada, $2$ hores.

1. a) Escriu quatre combinacions possibles de tongades que esgotin les $10$ hores i calcula el cost d'oportunitat, en tongades de llimonada, de fer una tongada més de creps.
2. b) Si cada tongada de creps dona $8\ \text{€}$ de benefici i cada tongada de llimonada dona $14\ \text{€}$, raona quina combinació triaries i quina altra informació necessitaries per estar-ne segur.

La teva classe debat com repartir les $30$ hores de voluntariat del trimestre entre el menjador social i la neteja del riu. Uns diuen «meitat i meitat, que és el que és just»; altres, «tot cap a on fa més falta».

1. a) Explica quin criteri econòmic faries servir per decidir (on produeix més benefici cada hora addicional) i per què repartir al $50\ \%$ pot malgastar impacte.
2. b) Proposa un repartiment concret i defensa'l amb el raonament marginal: en quin moment una hora més al riu aporta menys que aquesta mateixa hora al menjador.

L'ajuntament vol que els veïns facin servir menys el cotxe i estudia dos incentius: cobrar $2\ \text{€}$ per entrar al centre (preu) o regalar un abonament de bus a qui deixi el cotxe un mes (premi). Explica com actua cada incentiu sobre la decisió d'una família, a qui afecta més cadascun i quins efectes no desitjats podria tenir cada mesura.

«El temps és el recurs més escàs que tens, perquè no se'n pot fabricar més.» Analitza el teu dissabte tipus amb aquesta idea: llista el que fas, estima les hores de cada activitat i calcula el cost d'oportunitat de dedicar dues hores a les xarxes socials. Proposa un canvi realista que milloraria el teu dissabte sense renunciar a descansar.

Una cooperativa d'alumnes produeix xapes i tasses. Amb els seus recursos, aquestes són les combinacions diàries possibles: $(0, 24)$, $(10, 20)$, $(18, 14)$, $(24, 6)$ i $(28, 0)$, on el primer nombre són xapes i el segon tasses.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat en tasses de passar de $10$ a $18$ xapes i de passar de $24$ a $28$.
2. b) Explica per què el cost de produir xapes augmenta a mesura que se'n produeixen més i quina forma tindria la frontera de possibilitats dibuixada.

Per al viatge de final de curs la teva classe té $1.000\ \text{€}$ i tres opcions: (a) un dia al parc d'atraccions ($1.000\ \text{€}$), (b) dos dies de multiaventura amb alberg ($900\ \text{€}$) o (c) una jornada de convivència a la platja ($300\ \text{€}$) i donar la resta al menjador social del barri.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat de cada opció en euros i en experiències.
2. b) Tria una opció i defensa-la argumentant quins valors guien la teva decisió, més enllà dels diners.

«Aquesta app és gratis.» Una xarxa social no cobra per utilitzar-la, però mostra publicitat i registra tot el que mires. Analitza què pagues realment per «la gratuïtat», qui hi surt guanyant i què té a veure això amb la idea que triar sempre costa alguna cosa, encara que no hi hagi preu.

En un poble costaner l'aparcament al costat de la platja era gratuït i a l'agost era impossible trobar lloc. L'ajuntament ha posat un preu de $2\ \text{€}$ l'hora i ara els veïns discuteixen: uns diuen que «la platja és de tothom» i altres que «així almenys rota la gent i hi ha lloc».

1. a) Explica el problema econòmic de fons quan un recurs escàs té preu zero.
2. b) Analitza quins incentius crea la nova mesura i proposa una alternativa que reparteixi el recurs sense utilitzar preus, valorant-ne els pros i els contres.

L'institut rep una donació de $2.400\ \text{€}$ i hi ha tres propostes sobre la taula: equipar el laboratori de ciències ($2.400\ \text{€}$), comprar material esportiu per a tots els cursos ($1.200\ \text{€}$) i crear un fons per a beques de material escolar ($800\ \text{€}$). Només es poden finançar projectes fins a exhaurir la donació.

1. a) Planteja les combinacions possibles i calcula el cost d'oportunitat de cadascuna en termes del que es deixa fora.
2. b) Tria una combinació i defensa-la explicant quin criteri has prioritzat (equitat, nombre de beneficiaris, durada del benefici) i què perds amb la teva elecció.

A la ciutat, un carril bici nou ha tret $80$ places d'aparcament del centre. Els comerciants protesten: «sense cotxes no hi ha clients». Els ciclistes responen: «nosaltres també comprem».

1. a) Identifica el recurs escàs en conflicte i explica el cost d'oportunitat de dedicar-lo a cotxes enfront de dedicar-lo a bicis.
2. b) Dissenya una manera d'obtenir dades que resolgui la discussió (què mesuraries durant un mes i com) i proposa una solució de compromís raonada.

«Els recursos del planeta són escassos, així que el creixement econòmic etern és impossible.» Enfront d'això, algú argumenta: «la creativitat humana sempre troba com fer més amb menys».

1. a) Resumeix el millor argument de cada postura aplicat a un exemple concret (aigua, energia o materials).
2. b) Pren posició raonadament i explica quin paper pot jugar l'economia circular per reconciliar les dues idees.

El teu equip té $6$ setmanes per preparar la fira i tu, personalment, només pots dedicar $8$ hores setmanals entre estudis, esport i el projecte. Els teus companys et demanen que coordinis a més la difusió.

1. a) Fes el teu pressupost de temps: reparteix les teves $8$ hores entre les tasques del projecte i calcula què deixes de fer si acceptes coordinar la difusió ($3$ hores més).
2. b) Redacta la teva resposta a l'equip: què acceptes, què no, què proposes per repartir la difusió i per què dir «no» de vegades és una decisió econòmica assenyada.

Una comunitat de veïns ha de decidir què fer amb el local buit dels baixos: (a) llogar-lo a una franquícia per $600\ \text{€}$ al mes; (b) cedir-lo de franc a una associació juvenil del barri; (c) convertir-lo en trasters que reportarien $200\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat en euros de les opcions (b) i (c) respecte a la (a) i explica per què els diners no són l'únic benefici en joc.
2. b) Defensa una opció a la reunió de veïns: quins arguments utilitzaries, com valoraries el benefici «no monetari» de l'opció (b) i com intentaries mesurar-lo (usos, persones, convivència).