Exercicis: Comerç, benestar i desigualtats

Explica amb un exemple del pati (intercanvi de cromos, d'entrepans, d'apunts) per què dues persones intercanvien coses voluntàriament. Quina condició s'ha de complir perquè tots dos hi surtin guanyant?

Mira el teu esmorzar d'avui i el d'un dia qualsevol: taronges, pa, cacau, plàtan, sucre. Esbrina (o raona) quins poden venir de la teva regió i quins arriben d'altres països, i explica què ens aporta aquest comerç a distància que seria impossible produir només amb el que és local.

La figura mostra un intercanvi entre dos veïns d'un poble: l'Ana té taronges del seu hort i en Biel enforna pa. Intercanvien $4$ kg de taronges per $2$ pans de quilo.

1. a) Explica per què l'Ana i en Biel accepten l'intercanvi sense que ningú els hi obligui.
2. b) Imagina que en Biel només vol taronges si li donen $6$ kg per pa de quilo. Què passaria amb l'intercanvi? Quin paper juga el «preu» acordat?

Explica què és la barata i quines dues dificultats té (trobar qui vol just el que tu ofereixes, acordar quant val cada cosa). Il·lustra-ho amb un intent d'intercanvi de cromos que no va sortir bé.

Els diners resolen els problemes de la barata. Anomena les seves tres funcions — mitjà de canvi, unitat de compte (mesurar el valor) i dipòsit de valor (guardar per a més endavant) — i identifica quina s'utilitza en cada cas: (a) compares el preu de dues dessuadores; (b) pagues l'autobús; (c) guardes $15\ \text{€}$ a la关心 guardiola per al desembre.

Explica què és l'especialització amb un exemple de l'institut: a la festa de final de curs, cada classe prepara una cosa (menjar, música, decoració) en lloc que cada classe ho faci tot. Què s'hi guanya i què s'hi perd en especialitzar-se?

Mira les etiquetes de tres peces de roba o productes que tinguis a prop i anota on es van fabricar. Explica què et diu això sobre el comerç internacional i anomena dues coses que fas servir diàriament que serien impossibles de produir a la teva regió.

Explica amb les teves paraules què és la desigualtat i distingeix desigualtat de renda (el que es guanya) de desigualtat de riquesa (el que es té acumulat). Posa un exemple de cadascuna entre dues famílies de ficció del mateix barri.

La Marta triga $10$ minuts a fer un braçalet i $20$ a fer un clauer; en Leo triga $20$ minuts per braçalet i $15$ per clauer. Cadascun disposa de $60$ minuts.

1. a) Calcula quants braçalets i quants clauers pot fer cadascun si dedica tot el temps a un sol producte.
2. b) Si s'especialitzen (cadascun només en el que fa més ràpid) i després intercanvien, explica per què entre tots dos produeixen més que treballant cadascun pel seu compte.

Al mercat ambulant del barri, la Mei ven melmelada casolana a $4\ \text{€}$ el pot. Un client l'hauria comprat encara que costés $6\ \text{€}$, i la Mei l'hauria venut encara que li paguessin $3\ \text{€}$. Explica què guanya cadascun amb aquest tracte, com s'anomena aquest guany i què passaria si el preu pugés a $5,50\ \text{€}$.

Al barri de l'Iker hi ha tres famílies amb rendes molt diferents: una parella de metges, una família amb dos sous de supermercat i una àvia amb una pensió petita. Explica què és la desigualtat econòmica, anomena dues causes que la generen i una conseqüència que pot tenir sobre els projectes que cada família es pot permetre emprendre.

En una hora, l'Aina pot preparar $6$ entrepans o $4$ safates de fruita; l'Enzo pot preparar $3$ entrepans o $3$ safates.

1. a) Calcula el cost d'oportunitat de cadascun per producte (quantes safates li costa a l'Aina un entrepà, i viceversa).
2. b) Determina qui té avantatge comparatiu en cada producte i explica per què encara que l'Aina és millor en tot, a tots dos els convé especialitzar-se i intercanviar.

La verduleria del barri cobra $2\ \text{€}$ per un quilo de tomàquets. A la verdulera li hauria valgut vendre'ls a $1,50\ \text{€}$ i un client els hauria pagat fins a $2,80\ \text{€}$.

1. a) Calcula l'excedent del productor i el del consumidor en aquest intercanvi i explica què mesura cadascun.
2. b) Explica què passa amb aquest excedent total si l'ajuntament obliga a vendre el quilo a $1\ \text{€}$ i la verdulera decideix portar menys tomàquets.

Un poble té dos pols d'ocupació: la granja ecològica, que paga poc però estable, i l'obra de construcció, que paga més però per temporades. Explica com aquesta diferència d'ofertes genera desigualtat de renda entre veïns amb la mateixa edat i formació, i proposa dues mesures locals que podrien reduir-la sense prohibir res.

La teva classe organitza un mercat de barata: cadascú porta tres objectes per intercanviar, sense diners. Prediu dos problemes que sorgiran (valoracions diferents, no trobar parella d'intercanvi) i dissenya una solució per a cadascun (punts d'intercanvi, tauler d'ofertes i demandes). Què ens ensenya aquest joc sobre per què existeixen els diners?

Unes sabatilles es venen a $90\ \text{€}$. S'estima que els materials costen $12\ \text{€}$, la fabricació $8\ \text{€}$, el transport $5\ \text{€}$, la publicitat $20\ \text{€}$ i la botiga es queda $25\ \text{€}$; la resta és benefici de la marca.

1. a) Calcula el benefici de la marca per parell i el percentatge del preu final que representa la fabricació.
2. b) Analitza què diu aquest repartiment sobre qui captura el valor a la cadena i proposa una pregunta que un consumidor informat s'hauria de fer abans de comprar-les.

Durant $40$ anys, la fàbrica de conserves va donar feina a mig poble de la Rosalía. Fa dos anys va tancar i la producció es va traslladar a un altre país on la mà d'obra és més barata. Al poble ara hi ha menys ocupació, però als supermercats les conserves costen un $20\ \%$ menys.

1. a) Analitza qui hi guanya i qui hi perd amb aquest canvi, dins i fora del poble.
2. b) Proposa dues mesures que podrien haver fet la transició més justa per al poble i valora'n el cost.

En una cooperativa de comerç just, un paquet de cafè costa 8,00 €, enfront dels 6,00 € del cafè convencional. El desglossament del preu de venda mostra el següent:

• Cafè convencional (6,00 €): 0,60 € per a l'agricultor; 3,20 € per a intermediaris i processament; 2,20 € per al supermercat.

• Cafè de comerç just (8,00 €): 2,40 € per a l'agricultor; 3,40 € per a cooperativa, certificació i processament; 2,20 € per a la botiga.

1. a) Interpreta les dades: calcula quin percentatge del preu final rep l'agricultor en cada cas i justifica per què el lliure mercat per si sol tendeix a deixar els petits productors amb un marge tan reduït (analitza el seu poder de negociació enfront de les grans distribuïdores).
2. b) Dissenya dues mesures que permetin a la cooperativa reduir la bretxa de 2,00 € amb el cafè convencional sense retallar la remuneració de l'agricultor ni renunciar als estàndards socials, i justifica la viabilitat de cadascuna.

En una tertúlia econòmica, un analista afirma: «Si dues persones o dos països comercien de manera voluntària, és impossible que augmenti la desigualtat, ja que tots dos milloren respecte a la seva situació inicial; per tant, el comerç sempre és just i beneficia a tothom per igual».

1. a) Rebat l'afirmació demostrant amb un exemple concret com un intercanvi en el qual ambdues parts obtenen guanys pot, al mateix temps, disparar la desigualtat econòmica entre elles. En la teva resposta, analitza el repartiment de l'excedent i l'asimetria en el poder de negociació.
2. b) Prediu quines conseqüències econòmiques patirà un col·lectiu o regió que no disposi de recursos productius, tecnologia o qualificació per participar en els intercanvis comercials globals, i justifica per què el lliure comerç pot agreujar la seva situació d'exclusió.

En una regió vinícola, un supermercat internacional ofereix comprar tota la collita de raïm a un preu un $30\ \%$ més alt que la cooperativa local, però exigeix envasos i logística que només una gran empresa pot pagar. Els petits productors temen quedar-se fora.

1. a) Analitza qui hi guanya i qui hi perd si l'oferta s'imposa, dins i fora de la regió.
2. b) Proposa dues respostes possibles de la cooperativa local (segell de qualitat propi, venda directa, agrupar-se per negociar) i valora els riscos de cadascuna.

Una empresa multinacional ven samarretes de cotó a Espanya a 5,00 €. La seva cadena de valor es reparteix entre tres països: el cotó es conrea al país A (amb subsidis estatals), es teixeix i confecciona al país B (on els salaris són d'1,50 € al dia i la normativa ambiental és gairebé inexistent) i es comercialitza al país C (Espanya). El transport marítim entre països només afegeix 0,15 € de cost per peça.

1. a) Justifica econòmicament per què a l'empresa li resulta rentable fragmentar la producció en lloc de fabricar localment, relacionant en la teva explicació els avantatges comparatius, els costos laborals i les externalitats negatives no reflectides en el preu.
2. b) Si la Unió Europea aprovés un aranzel compensatori de 4,00 € per peça a les importacions que no compleixin normes laborals i mediambientals mínimes, prediu quins efectes tindria sobre el preu final, les decisions de l'empresa i els treballadors del país B, valorant possibles conseqüències imprevistes.

Dos barris de la mateixa ciutat: en un, el $40\ \%$ dels joves acaba batxillerat; en l'altre, el $90\ \%$. Les rendes mitjanes de les famílies també difereixen molt.

1. a) Explica com la desigualtat de partida es transmet d'una generació a la següent (educació, contactes, projectes que es poden emprendre) i per què diuen que «s'hereta».
2. b) Proposa dues polítiques locals concretes per trencar aquest cercle i analitza'n el cost i qui l'hauria de pagar.

«El comerç just és una ximpleria: si vols ajudar els productors pobres, dóna'ls els diners directament en comptes de pagar més pel cafè.»

1. a) Resumeix l'argument i detecta què suposa sobre com funcionen la caritat i el mercat.
2. b) Rebat-lo o defensa'l raonadament: quina diferència hi ha entre dependre de donacions i vendre el teu producte a preu digne, en termes de dignitat, estabilitat i incentius.

La teva ciutat estudia prohibir els pisos turístics al centre perquè baixi el lloguer dels veïns. Els propietaris diuen que és la seva propietat i el seu negoci; les famílies diuen que ja no hi poden viure.

1. a) Analitza el conflicte amb el llenguatge del tema: què s'intercanvia, qui hi guanya i qui hi perd amb els pisos turístics i quines desigualtats agreuja.
2. b) Proposa una regulació intermèdia (límits, llicències, zones) i defensa-la explicant quin equilibri busques entre el dret a comerciar i el dret a l'habitatge.