Exercicis: L'economia com a ciència

Explica amb les teves paraules per què es diu que l'economia és una ciència social: què estudia, com treballa (observar, mesurar, comprovar) i en què s'assembla i es diferencia d'una ciència natural com la biologia. Què té d'especial estudiar decisions de persones?

Classifica aquestes afirmacions en positives (descriuen el que és i es poden comprovar amb dades) o normatives (opinen el que hauria de ser):

1. a) «L'atur juvenil supera el $25\ \%$ a la província.»
2. b) «L'ajuntament hauria d'abaixar les taxes als comerços del centre.»
3. c) «Quan puja el preu del bus, menys gent el fa servir.»
4. d) «Cal apujar les pensions costi el que costi.»
5. e) «La inflació de l'any passat va ser del $3\ \%$.»

La figura mostra el mural que fa servir el club d'economia de l'institut per ordenar les notícies del mes: a un costat, les que miren de prop (microeconomia); a l'altre, les que miren el conjunt del país (macroeconomia). Queda una targeta sense col·locar.

1. a) La targeta que falta per col·locar diu: «El Govern apuja el salari mínim de tot el país». Indica a quina capsa va i explica per què.
2. b) Escriu dues targetes noves per a cada capsa amb notícies inventades per tu.

La classe vol saber si és veritat allò de «els adolescents ja no llegeixen», i la professora proposa comprovar-ho com faria un economista.

1. a) Escriu una hipòtesi: una afirmació concreta que es pugui comprovar amb dades (per exemple, sobre quants llibres llegeix a l'any un alumne de $15$ anys).
2. b) Diu quines dades recolliries al teu institut i a qui les preguntaries perquè la mostra representi tot l'alumnat.
3. c) Explica per què no n'hi ha prou amb preguntar als teus quatre amics (els teus amics s'assemblen a tu: la mostra queda esbiaixada).

Un titular diu: «El mes amb més venda de gelats és també el mes amb més ofegaments a la platja».

1. a) Explica la diferència entre correlació (dues coses que pugen alhora) i causalitat (una cosa provoca l'altra).
2. b) Quina tercera variable explica totes dues alhora? Pensa en què tenen en comú els gelats i la platja.
3. c) Inventa un altre exemple de dues coses que passen alhora sense que una causi l'altra.

Els economistes treballen amb dades de fonts fiables: l'INE publica les estadístiques del país (atur, preus, població) i l'ajuntament, les del poble.

1. a) Explica per què un economista prefereix les dades oficials abans que «el que es comenta a les xarxes».
2. b) Per a cada pregunta, digues on buscaries la dada: quants joves estan a l'atur a Espanya; quants veïns té el teu poble; a quant està el quilo de taronges al teu mercat.

Les notícies barregen de vegades la dada i l'opinió en la mateixa frase: «L'atur juvenil, que és un escàndol, va pujar al $26\ \%$».

1. a) Separa la frase en la seva part positiva (la dada) i la seva part normativa (la valoració).
2. b) Reescriu el titular dues vegades —una només amb la dada i una altra només amb l'opinió— i explica què hi guanya el lector quan les separa.

Explica què és una predicció econòmica i per què els economistes avisen que pot fallar, fent servir l'exemple de la previsió de vendes de la parada de la festa de l'escola: depèn del temps, dels exàmens o d'una altra festa el mateix dia.

1. a) Anomena dos factors que farien fallar la previsió de vendes.
2. b) Raona si el fet que pugui fallar significa que predir no serveix per a res (pensa en la previsió del temps: falla de vegades, però t'avisa que agafis el parigua).

Classifica cada titular segons dos criteris: micro o macro, i positiu o normatiu. Justifica la teva resposta en un d'ells.

1. a) «El preu de l'oli d'oliva es duplica per la mala collita.»
2. b) «Espanya hauria d'apostar més per l'energia solar.»
3. c) «L'atur del conjunt del país baixa fins al $11\ \%$.»
4. d) «La gelateria de la plaça tanca per la pujada del lloguer.»

El plànol del metro no s'assembla a la ciutat real: els carrers surten rectes i les distàncies, falsejades. I tanmateix, et porta a qualsevol lloc. Explica amb aquest exemple què és un model econòmic, per a què serveix simplificar la realitat i què es perd en fer-ho. Posa un supòsit típic dels models (per exemple: «tots els compradors coneixen tots els preus») i comenta si és realista.

«Si puja el preu de les entrades, se'n venen menys, ceteris paribus.» Explica què significa aquesta dita llatina («tota la resta, igual») i per què els economistes la fan servir tant. Posa un exemple en què no es compleixi: el preu puja i tot i així es venen més entrades.

El club d'economia enquesta $200$ estudiants: $150$ diuen que comprarien fruita a l'esbarjo si el quiosc la vengués a $1\ \text{€}$. El quiosc la posa a la venda i només la compren $40$ al dia.

1. a) Explica dues raons per les quals l'enquesta va poder fallar (la gent respon el que queda bé; declarar una intenció no és el mateix que fer-ho).
2. b) Dissenya com repetiries la comprovació per encertar millor: preguntar pel que van fer ahir en comptes de pel que farien, o provar una setmana amb preu real.

Classifica cada pregunta de recerca en microeconomia o macroeconomia i justifica'n una:

1. a) Per què ha pujat el lloguer dels pisos de la teva ciutat?
2. b) Per què puja el lloguer mitjà a tot el país?
3. c) Quants treballadors contractarà la fàbrica del polígon l'any que ve?
4. d) Creixerà l'economia espanyola un $2\ \%$ aquest any?

Una ciutat observa que els anys amb més turistes són també els anys amb més queixes per soroll.

1. a) Hi ha correlació? Significa això que els turistes causen tot el soroll?
2. b) Proposa com comprovar si existeix una relació de causalitat i anomena dues terceres causes que podrien explicar-ho.

Un diari local titula «L'atur es dispara un $50\ \%$ a Vilafarta» perquè el poble passa de $4$ a $6$ persones a l'atur, amb una població activa de $1.000$ persones.

1. a) Comprova que l'augment percentual és matemàticament cert i explica per què resulta enganyós amb nombres tan petits.
2. b) Calcula la taxa d'atur abans i després, i reescriu el titular de manera honesta.

L'ajuntament apuja la taxa d'escombraries als bars un $20\ \%$ per finançar la neteja viària.

1. a) Escriu una afirmació positiva sobre els seus efectes que es pugui comprovar amb dades (què passarà amb els preus dels menús o amb el nombre de terrasses) i explica com la comprovaries al cap d'un any.
2. b) Escriu l'afirmació normativa que defensaria l'associació d'hostalers i la que defensaria la regidoria de neteja.

Un comerciant d'una avinguda cèntrica afirma indignat en una reunió veïnal: «Des que l'ajuntament va inaugurar el carril bici fa sis mesos, la facturació de la meva botiga de roba ha caigut un $12\,\%$. El carril bici està arruïnant el comerç local».

1. a) Explica quin error comet aquest comerciant en atribuir la caiguda de les seves vendes exclusivament a l'obra del carril bici i relaciona la teva resposta amb el principi metodològic del ceteris paribus.
2. b) Dissenya una investigació rigorosa per comprovar si el carril bici beneficia o perjudica les vendes comercials de la zona: indica quines dades recolliries, quins períodes temporals compararies i quin grup de control utilitzaries per aïllar altres factors econòmics (com la inflació, l'estacionalitat o el comerç electrònic).
3. c) Si descobreixes que en una avinguda molt similar sense carril bici les vendes van caure un $18\,\%$ en el mateix període, com canvia la interpretació sobre l'impacte del carril bici? Justifica la teva resposta.

En un ple municipal es debat prohibir el trànsit de vehicles al centre urbà. Durant la sessió se senten aquestes quatre intervencions:

1. «L'any passat els nivells de diòxid de nitrogen van superar el límit legal durant 42 dies al centre.»

2. «El centre ha de ser un espai exclusiu per als vianants i la convivència, no per als cotxes privats.»

3. «La conversió en zona de vianants incrementarà les vendes del petit comerç un $8\,\%$, tal com va passar a la ciutat veïna.»

4. «És injust restringir la llibertat dels conductors que necessiten el cotxe per anar als seus llocs de treball.»

1. a) Classifica cadascuna de les quatre afirmacions com a positiva o normativa. Justifica la teva decisió assenyalant el criteri científic que has utilitzat en cada cas.
2. b) Imagina que un informe tècnic independent demostra que les vendes comercials van caure un $5\,\%$ després d'una mesura similar en una altra localitat comparable. Quina de les quatre afirmacions quedaria desmentida per les dades i quina continuaria sent defensable sense contradicció lògica?
3. c) A partir del resultat anterior, justifica per què la ciència econòmica pot resoldre els desacords positius però no pot resoldre per si sola els debats normatius.

Un alumne de 4t d'ESO comenta a classe d'Economia: «Els models com el Flux Circular de la Renda o la Frontera de Possibilitats de Producció són inútils perquè la realitat és infinitament més complexa: en el món real hi ha milions de persones, bancs, Governs i comerç exterior que aquests diagrames simplistes ignoren del tot».

1. a) Rebat el seu argument utilitzant l'analogia d'una aplicació de mapes de transport: explica què passaria si un plànol del metro o de carreteres intentés reproduir la realitat amb total exactitud i conclou per què simplificar mitjançant supòsits és una virtut i no un defecte dels models científics.
2. b) Prenent com a referència el model bàsic del Flux Circular de la Renda (només famílies i empreses, mercat de béns i mercat de factors):

• Justifica una relació econòmica essencial que aquest model permet entendre amb claredat.

• Assenyala un fenomen econòmic real que sigui impossible d'analitzar amb aquest model simple i quin agent o mercat caldria incorporar-hi per poder explicar-lo.

1. c) Formula un criteri que determini quan un supòsit simplificador és vàlid i quan invalida les conclusions d'un model econòmic.

En una campanya electoral, un candidat va prometre rebaixar la taxa d'atur juvenil del $30\,\%$ al $20\,\%$ en un any. Al cap dels dotze mesos, presenta les dades oficials següents del seu municipi per demostrar el seu èxit:

• A l'inici de la legislatura: Població de 16 a 24 anys = $10.000$; Població activa = $6.000$; Ocupats = $4.200$; Aturats = $1.800$ (Taxa d'atur = $30\,\%$).

• Al final de l'any: Població de 16 a 24 anys = $10.000$; Població activa = $4.500$; Ocupats = $3.600$; Aturats = $900$ (Taxa d'atur = $20\,\%$).

1. a) Comprova si el candidat ha complert numèricament la seva promesa sobre la taxa d'atur calculant aquest percentatge per al final de l'any.
2. b) Analitza què ha succeït en realitat amb l'ocupació juvenil: calcula la variació (absoluta i percentual) del nombre de persones que estan treballant.
3. c) Explica l'aparent paradoxa: per què ha disminuït la taxa d'atur malgrat que s'han destruït $600$ llocs de treball juvenils? Quin fenomen econòmic explica la caiguda de la població activa?
4. d) Proposa un indicador complementari que un analista independent hauria d'utilitzar per avaluar la situació real de l'ocupació juvenil sense patir la distorsió de la població activa, i calcula el seu valor en tots dos moments.

Una consultora presenta l'informe següent a una companyia telefònica: «Hem programat un algorisme amb dades de $500.000$ clients. El model matemàtic prediu que si augmenteu la tarifa mensual $2$ euros, només es donarà de baixa l'$1,5\,\%$ dels usuaris i els ingressos creixeran un $12\,\%$. Per tant, el factor humà i psicològic no cal tenir-lo en compte».

1. a) Justifica dues raons per les quals la ciència econòmica necessita recolzar-se en les matemàtiques i els models quantitatius en lloc de basar-se únicament en impressions o intuïcions.
2. b) Explica quins supòsits o factors humans qualitatius (emocions col·lectives, sensació d'injustícia, campanyes a les xarxes socials o reaccions de la competència) podrien fer fracassar la predicció matemàtica de l'algorisme.
3. c) Davant d'aquest problema, un directiu afirma: «Com que les persones no som números ni màquines, les matemàtiques són inútils en economia i no hauríem d'usar-les». Rebat la seva postura distingint entre la predicció de la conducta d'un individu concret i la predicció del comportament agregat d'una població.

Dissenya una miniinvestigació completa sobre l'estalvi al teu curs, seguint el mètode científic:

1. a) Formula la pregunta d'investigació i una hipòtesi comprovable.
2. b) Defineix la mostra: a quants i a qui preguntaries perquè representi tot el curs.
3. c) Escriu tres preguntes neutres per a l'enquesta, que no condicionin la resposta (gens de «oi que estalvies poc?»).
4. d) Explica què faries amb les dades per extreure una conclusió i comunicar-la.

Analitza les tres notícies econòmiques següents i detecta el parany metodològic o estadístic que conté cadascuna:

1. a) «Les dades demostren que a les províncies on més creix la venda de para-sols de platja, més augmenten les contractacions a l'hostaleria. Per tant, comprar para-sols estimula l'ocupació i treu el país de la crisi.»
2. b) «La inversió en innovació de la nostra petita empresa emergent s'ha disparat un $300\,\%$ aquest trimestre, mentre que la multinacional líder del sector a penes l'ha incrementat un $3\,\%$. Estem invertint amb moltíssim més volum i esforç financer que el líder del mercat.»
3. c) «El Govern anuncia que el pressupost destinat a beques escolars aquest any és el més alt de la història: $1.200$ milions d'euros enfront dels $1.000$ milions de fa cinc anys, de manera que les famílies gaudeixen d'un suport econòmic notablement superior.» (Dada addicional: en aquest període la inflació acumulada va ser del $25\,\%$ i el nombre d'alumnes va augmentar un $10\,\%$).

Per a cada cas:

1. Explica raonadament per què la conclusió del titular és enganyosa o errònia.

2. Proposa quin càlcul, dada addicional o ajust metodològic permet interpretar la situació amb rigor científic.

L'Institut Nacional d'Estadística publica que «la taxa d'abandonament escolar prematur entre els joves de famílies de rendes baixes duplica la de famílies de rendes altes». Davant d'aquesta dada, dos economistes assessors de diferents partits polítics expressen les seves receptes:

• Economista A: «L'Estat ha de finançar classes de reforç gratuïtes i atorgar beques de manutenció a aquests alumnes, perquè garantir la igualtat d'oportunitats ha de ser la prioritat del sistema educatiu».

• Economista B: «L'Estat no ha d'intervenir augmentant la despesa pública ni els impostos; el prioritari és flexibilitzar els programes de formació professional dual perquè les empreses contractin joves en pràctiques i el mercat premiï l'esforç de manera eficient».

1. a) Identifica en el text l'afirmació positiva i les dues propostes normatives, justificant la diferència metodològica entre totes dues.
2. b) Explica per què tots dos economistes poden coincidir plenament en les dades empíriques de l'informe i, alhora, proposar mesures oposades sense que cap d'ells estigui cometent un error tècnic o estadístic.
3. c) En vista d'aquesta discrepància, delimita quin és el paper de la ciència econòmica (i dels economistes) i quin és el paper de la ciutadania i dels seus representants electes en la presa de decisions públiques.

Repte del tema. Converteix-te en analista econòmic i elabora un informe breu (una pàgina) sobre com la desigualtat territorial condiciona les decisions econòmiques i el benestar al teu entorn.

1. Recollida empírica: Accedeix al web de l'INE (Atles de Distribució de Renda) i recopila la renda mitjana per habitant de la teva secció censal o municipi, comparant-la amb la d'un altre municipi proper de renda diferent (identificant una diferència superior al $15,5$ %).

2. Anàlisi científica: Formula una hipòtesi comprovable sobre com aquesta bretxa incideix en el problema de l'escassetat i en el cost d'oportunitat de les famílies en adquirir béns quotidians. En la teva redacció, diferencia expressament les afirmacions d'economia positiva (dades i fets comprovables) de les d'economia normativa (opinions sobre com hauria de ser).

3. Proposta raonada: Planteja dues mesures viables per dinamitzar el comerç local i reduir la desigualtat de benestar detectada, argumentant a què renunciaria l'administració pública per finançar-les.

Es valorarà:

• Rigor en el tractament empíric de les dades de l'INE i distinció clara entre anàlisi positiva i normativa.

• Aplicació precisa i justificada dels conceptes d'escassetat, cost d'oportunitat i benestar.

• Viabilitat i coherència econòmica de les mesures comercials i distributives proposades.