Exercicis: Eines d'organització d'idees: visual thinking

Explica què és el visual thinking i dona dos avantatges de comunicar una idea de negoci amb un esquema en lloc de fer-ho amb un text llarg.

Distingeix entre un mapa mental (idees que pengen lliurement d'un centre) i un mapa conceptual (conceptes units per paraules-enllaç), i raona quin faries servir per a una pluja d'idees inicial i quin per estudiar un tema del llibre.

La figura mostra un mapa mental sobre una idea de negoci: un food truck ecològic. Proposa quina branca falta, marcada amb «?», i afegeix dues idees concretes que en penjarien.

El llenguatge visual bàsic es construeix amb pocs elements: contenidors (rectangles, ovals), connectors (fletxes, línies), icones senzilles i color. Explica què sol comunicar cada element i posa un exemple d'ús en un esquema sobre una empresa.

Dibuixa amb paraules un mapa mental sobre la idea de negoci «xurreria amb opcions sense gluten»: indica el centre, quatre branques principals (producte, clients, local, preus) i dues idees que pengin de cada branca.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Distingeix tres estructures d'esquema —mapa mental, esquema de claus i línia de temps— i raona quina faries servir en cada cas: resumir la història d'una empresa, ordenar les parts d'un pla d'empresa i fer una pluja d'idees sobre un producte nou.

Converteix en un màxim de cinc paraules clau aquest paràgraf: «L'anàlisi DAFO permet a l'empresa conèixer la seva situació interna, amb les seves fortaleses i debilitats, i l'externa, amb les oportunitats i amenaces de l'entorn, per definir estratègies». Explica quin criteri has seguit per triar-les.

Explica què són les notes visuals (sketchnoting) i dona dos avantatges de prendre apunts així a classe en comparació de copiar paràgrafs sencers.

Tens un text de dues pàgines que explica com funciona el sistema de franquícies. Descriu els passos per convertir-lo en un esquema visual útil (llegir, detectar idees clau, jerarquitzar, triar estructura i dibuixar) i quin tipus d'esquema triaries per a aquest contingut.

Un equip documenta les seves reunions amb actes de diverses pàgines que després ningú no llegeix. Explica com el visual thinking (notes visuals, esquemes a la pissarra, icones) pot resoldre aquest problema, i què s'hi guanya i què s'hi perd en resumir així.

Un storyboard és una seqüència de vinyetes que explica com un usuari fa servir un servei. Explica per a què serveix abans de llançar un producte i esbossa, descrivint-les amb paraules, les tres primeres vinyetes d'una app que demana taxis elèctrics.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Aquest text descriu un negoci: «Una tintoreria recull la roba a casa, la neteja a la seva central i la retorna en 48 hores; cobra per peça i ofereix subscripció mensual a famílies». Tria l'estructura d'esquema que millor el representa (diagrama de flux, mapa mental, matriu), justifica-la i descriu com quedaria l'esquema.

Esbossa amb paraules un storyboard de quatre vinyetes d'una clienta que utilitza per primera vegada un servei en línia de lloguer d'eines (descobrir el web, triar i reservar, recollir l'eina, retornar-la i valorar). Assenyala en quina vinyeta pot sorgir la fricció principal i per què.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Construeix, descrivint-lo, un mapa conceptual amb sis conceptes sobre el mercat (oferta, demanda, preu, competència, clients, producte): indica quina paraula-enllaç uneix cada parell de conceptes i per què aquestes unions converteixen el mapa en alguna cosa més que una llista.

Un equip repartit en diverses ciutats utilitza una pissarra digital compartida en les seves reunions i ja no redacta actes. Analitza què s'hi guanya (tots veuen el mateix, es resumeix en directe) i què s'hi perd (detall, compromisos per escrit), i proposa dues regles perquè la pissarra no es converteixi en un caos.

Dissenya un «semàfor visual» de l'estat d'un projecte (per exemple, el llançament d'una botiga en línia): tria quatre indicadors, la icona o color de cada estat (verd, ambre, vermell) i explica com ajuda que qualsevol entengui l'avanç d'un cop d'ull.

Una associació veïnal vol posar en marxa una «biblioteca de coses» (lloguer comunitari d'eines i maquinària de bricolatge) sota un model d'economia circular autosuficient. Perquè el projecte no depengui de subvencions contínues, ha de finançar el manteniment i la reposició dels equips mitjançant quotes de socis i tarifes d'ús.

1. a) Dissenya l'arquitectura d'un diagrama de flux sistèmic (esquema visual de model de negoci) sense text narratiu llarg. Defineix la disposició espacial de cinc nodes crítics (socis/usuaris, inventari d'eines, fons de manteniment i reposició, fluxos d'ingressos per lloguer/quotes, i costos d'amortització per desgast).
2. b) Justifica, emprant la convenció de fletxes de flux amb polaritat (+ o -) i gruix diferenciat, com l'esquema visual demostra el dilema econòmic següent: un augment en la intensitat d'ús (rotació) incrementa els ingressos a curt termini, però pot accelerar la fallida tècnica si el bucle de realimentació cap al fons de manteniment preventiu és insuficient.

Una startup de micromobilitat elèctrica presenta a una ronda d'inversors un esquema visual impecable: un diagrama circular que il·lustra un «cercle virtuós» segons el qual una flota més gran als carrers genera automàticament visibilitat de marca, atracció massiva d'usuaris i beneficis exponencials, i conclou que «el model s'explica sol i un bon gràfic substitueix qualsevol anàlisi farragosa».

1. a) Rebat l'afirmació de l'empresa identificant tres dimensions economicofinanceres essencials (almenys una de referida a l'estructura de costos fixos enfront de variables, una altra al fons de maniobra i una altra al marc regulador/concessions municipals) que queden completament emmascarades en aquest esquema visual.
2. b) Dissenya l'estructura d'un informe de presa de decisions híbrid: justifica quines dues mètriques quantitatives clau han d'acompanyar obligatòriament el diagrama per verificar el punt mort i el risc d'insolvència, argumentant com s'han d'articular la part visual i l'analítica per evitar decisions basades en biaixos gràfics.

Una plataforma digital que connecta estudiants amb professors particulars verificats cerca finançament per escalar. El risc principal que assenyalen els inversors és la desintermediació: que alumnes i docents es coneguin a la primera classe i continuïn les sessions al marge de l'app per eludir la comissió del 15,0 %.

1. a) Dissenya el guió tècnic d'un storyboard de quatre vinyetes (descrites amb precisió operativa i econòmica) adreçat a inversors, mostrant com el flux d'ús resol aquest risc en cada fase:

1. Vinyeta 1: Atracció i proposta de valor inicial (cerca algorítmica i garantia de verificació).

2. Vinyeta 2: Contractació i passarel·la de pagament segur (dipòsit en custòdia/escrow).

3. Vinyeta 3: Prestació del servei amb valor afegit exclusiu dins de l'app (enregistrament de classes, pissarra col·laborativa i assegurança de cancel·lació).

4. Vinyeta 4: Tancament del cicle, retenció i monetització recurrent (sistema de reputació, fidelització i liquidació automàtica).

1. b) Justifica per què aquesta seqüència visual demostra que el valor del temps de vida del client (LTV) superarà amb escreix el cost d'adquisició del client (CAC).

L'equip fundador d'una empresa de kombutxa artesana ha elaborat un mapa mental de llançament amb sis branques: 1) Procés biològic de fermentació i R+D; 2) Envàs sostenible i valors ecologistes; 3) Segment objectiu (esportistes i joves de 18 a 30 anys); 4) Estructura de costos (cost unitari de producció: 0,90 €; PVP recomanat: 2,50 €); 5) Logística de distribució en fred; i 6) Pla de continguts a les xarxes socials.

1. a) Per negociar la distribució amb una cadena de supermercats regional, has de convertir aquest mapa mental exploratori en un esquema visual executiu d'una sola pàgina. Justifica quines dues branques s'han d'eliminar per no aportar valor decisional al distribuïdor i quines dues s'han de prioritzar, traduint-les a arguments de rendibilitat per lineal (marge comercial) i taxa de reposició de producte.
2. b) Avalua, des del punt de vista del cost d'oportunitat i la presa de decisions estratègiques, quina capacitat analítica se sacrifica i quins avantatges d'alineament comercial s'obtenen en transformar un mapa mental divergent en un esquema de síntesi orientat a la venda B2B.

El director financer d'una empresa industrial de mobiliari d'oficina presenta a la junta d'accionistes un informe de 60 diapositives saturades de taules comptables i paràgrafs densos per sol·licitar una ampliació de capital de 600.000 €. Els accionistes rebutgen la proposta per falta de claredat. S'et commina a redissenyar les tres diapositives determinants mitjançant visual thinking:

1. El problema: Mostra l'evolució dels últims tres exercicis, on els ingressos van caure un 28,0 % mentre els costos fixos d'estructura es van mantenir rígids. Descriu com sintetitzar-ho visualment sense taules numèriques complexes.

2. El mercat potencial: Representa visualment la reorientació cap al mobiliari ergonòmic per a teletreball, segmentant un mercat potencial de 4,5 M€ on competeixen dos operadors de gamma baixa enfront de la vostra oferta d'alta durabilitat.

3. Els números clau: Projecta el punt mort (fixat en 15.000 unitats anuals) i un marge de seguretat esperat del 22,0 % a partir del segon any.

Justifica per a cada diapositiva quines dades supèrflues suprimeixes, quin recurs visual específic utilitzes (gràfic de cascada, matriu de posicionament, gràfic de llindar de rendibilitat) i per què aquest redisseny evita biaixos d'interpretació a la junta.

El panell d'analítica de l'embut de conversió (funnel) d'una app d'aparcament urbà ofereix les següents dades mensuals:

• Pas 1 (Cerca i geolocalització de plaça lliure): 12.000 usuaris (100,0 %).

• Pas 2 (Selecció de pàrquing i tarifa horària): 10.200 usuaris (85,0 %).

• Pas 3 (Introducció de matrícula i dades del vehicle): 9.384 usuaris (92,0 % del pas anterior).

• Pas 4 (Passarel·la de pagament i confirmació de reserva): 2.064 usuaris completats (taxa d'abandonament del 78,0 % en l'últim pas!).

1. a) Dissenya un storyboard de quatre vinyetes analítiques (descrites textualment amb precisió) que contrasti l'experiència d'usuari prevista enfront del punt de fricció real en el moment del pagament. Planteja dues hipòtesis econòmiques/operatives fonamentades (p. ex., tarifes ocultes afegides en l'últim segon o fricció per passarel·la bancària no integrada) que expliquin la fuga de clients.
2. b) Formula tres preguntes quantitatives i de comportament d'usuari que l'equip directiu s'hagi de plantejar a partir de l'storyboard, i proposa un redisseny del flux visual de compra que redueixi els costos de transacció percebuts per l'usuari per elevar la taxa de conversió final.

Una empresa tradicional d'alimentació gourmet planeja llançar un servei de subscripció mensual de caixes de productes artesanals. L'equip directiu decideix utilitzar únicament el Business Model Canvas per planificar tot el projecte, pretenent avaluar-hi tant la viabilitat financera com l'experiència del client en desempaquetar el producte i l'impacte dels possibles retards de lliurament.

1. a) Rebat la decisió de la direcció justificant les limitacions estructurals del Business Model Canvas per registrar variables temporals, emocions del client i punts de contacte del servei (touchpoints).
2. b) Dissenya una matriu metodològica on assignis amb justificació econòmica el Business Model Canvas, el Customer Journey Map i l'Storyboard a tres fases clau:

1. Fase de viabilitat i encaix estratègic (aliances, estructura de costos i ingressos recurrents).

2. Fase de diagnòstic i millora operativa (recorregut des de la comanda fins a l'unboxing i postvenda).

3. Fase de captació de finançament i inversors (comunicació àgil de la proposta de valor en un minut).

Demostra com la informació obtinguda en una eina retroalimenta de manera imprescindible les altres dues.

Al departament d'operacions d'una empresa logística, un tècnic rebutja aplicar eines visuals al·legant: «Jo no tinc habilitats artístiques ni sé dibuixar; el visual thinking és màrqueting superficial i per gestionar estocs només serveixen els fulls de càlcul».

1. a) Rebat aquest argument des de la perspectiva de l'eficiència directiva i la presa de decisions econòmiques. Justifica la diferència entre art figuratiu i gramàtica visual de negoci, demostrant com tres recursos abstractes bàsics (jerarquia visual per mides, fletxes de causalitat amb fluxos ponderats i agrupacions per colors o contenidors) redueixen el cost cognitiu i els temps de reacció davant contingències en comparació amb una taula de 500 files de dades.
2. b) Dissenya conceptualment un esquema lògic-visual bàsic (utilitzant únicament formes geomètriques estàndard i connectors) que representi la següent situació d'alerta operativa: una vaga de transport eleva els terminis de lliurament de proveïdors de 2 a 8 dies, la qual cosa esgota l'estoc de seguretat del magatzem central, dispara els costos de trencament i amenaça la rendibilitat de les comandes ja compromeses amb penalització per demora.

Repte del tema. Transforma la realitat en valor emprenedor. Dissenya una solució innovadora adaptada a les pautes de consum actuals.

1. Exploració amb dades reals: Entra a l'INE (ine.es) i consulta l'Enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars. Extreu una dada clau sobre joves de $16$ a $24$ anys (per exemple, el percentatge que fa servir internet diàriament o el que ha comprat per internet en els últims $3$ mesos, indicant l'any de l'enquesta).

2. Fase divergent: Aplica una sessió ràpida d'ideació generant almenys $8$ idees de negoci obertes i disruptives que aprofitin aquesta dada com a oportunitat de mercat. Sense jutjar ni filtrar encara!

3. Fase convergent: Dissenya una matriu de decisió $2 \times 2$ (impacte enfront de viabilitat tècnica) per avaluar les teves propostes i selecciona raonadament la idea guanyadora.

4. Prototipatge amb visual thinking: En un full en blanc, elabora un mapa visual (sketchnote) del model de negoci triat. Ha d'estructurar clarament: client objectiu, proposta de valor, canals i via d'ingressos, combinant metàfores visuals, codis de color i connectors.

Es valorarà:

• Rigor en l'obtenció i citació de l'estadística de l'INE.

• Aplicació clara i diferenciada del doble diamant: divergència (quantitat i varietat) i convergència (criteris de filtre).

• Domini d'eines de visual thinking per sintetitzar i jerarquitzar el model de negoci.