Exercicis: Gestió d'emocions i incertesa

Anomena tres emocions habituals a l'hora de tirar endavant un projecte (per exemple: por, entusiasme, frustració) i explica per a cadascuna si t'ajuda o et frena, i en quin moment del projecte sol aparèixer.

Explica la diferència entre risc i incertesa amb aquest exemple: posar una parada de llimonada (a) sabent que de cada $10$ gots que prepares en sols vendre $8$, enfront de (b) no tenir ni idea de si a la gent del barri li agrada la llimonada. En quin dels dos casos decidiries amb més dades?

La figura mostra el cicle que converteix un error en millora, però una de les estacions està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre «Error» i «Aprendre» i explica què s'hi fa.
2. b) Descriu un error real (d'estudi, esport o un projecte) i recorre amb aquest el cicle complet.

Explica què és la frustració i en què es diferencia de la tristesa. Posa un exemple de projecte escolar en què apareix la frustració i descriu una reacció que l'empitjora i una altra que l'aprofita.

Relaciona cada pensament amb l'emoció que el sol acompanyar — por, eufòria, frustració o calma — i explica quina t'ajudaria més abans d'exposar en públic: (a) «segur que me n'oblido de tot i se'n riuen»; (b) «això serà un èxit total, no cal assajar»; (c) «porto tres intents i no me'n surto, soc un desastre»; (d) «he assajat, puc equivocar-me i tot i així tirarà endavant».

Explica amb les teves paraules què és la tolerància a la incertesa i posa dos exemples de la teva vida: una situació on la toleres bé i una altra on et costa (esperar una nota, no saber si vindrà gent a la teva parada, començar un joc nou). Quina diferència hi ha entre les dues?

Distingeix entre error i fracàs amb un exemple escolar: lliurar malament una pràctica la primera setmana enfront d'abandonar l'assignatura. Explica per què anomenar «fracàs» un error normal fa més difícil aixecar-se i continuar.

Anomena tres senyals físics dels nervis abans de parlar en públic (cor accelerat, mans suades, veu tremolosa) i explica què els passa a aquests senyals si interpretes que són «perill» enfront de si els interpretes com a «el meu cos s'està activant per rendir».

El teu equip ha de decidir avui el preu de les entrades del concert de l'institut sense saber quanta gent vindrà. Explica què significa decidir amb informació incompleta i descriu dues maneres raonables de reduir la incertesa abans de decidir (enquesta ràpida, mirar l'assistència d'altres anys, prevenda…).

Demà exposeu el projecte davant de tota la classe i notes els nervis: cor accelerat, mans fredes, ganes que us toqui els últims. Descriu dues tècniques concretes per gestionar aquests nervis (respiració, preparació, reformular el que et dius a tu mateix) i explica per què funcionen.

El primer prototip del suport per a bicis es va doblar a la primera prova. L'equip diu: «hem perdut dues setmanes». Rebat-ho amb arguments: què han guanyat exactament, què hauria passat si la fallada apareix a la fira i com haurien de registrar el que han après.

El teu equip ha invertit $40\ \text{€}$ i tres setmanes en una parada de batuts i la fira es cancel·la per pluja. Hi ha ràbia, ganes de llençar-ho tot i una companya que plora. Descriu què faries en les següents $24$ hores per gestionar el cop com a equip: què no decidiu avui, com en parleu i quines tres preguntes us fareu demà per recuperar el material i l'aprenentatge.

Abans de decidir el preu de les entrades del teatre, l'equip discuteix acaloradament i al final decideix «com sigui» per sortir del pas. Explica com l'emprenyament i les presses degraden una decisió, i proposa un protocol senzill per decidir en calent: pausa, dades mínimes sobre la taula, opció reversible primer. Aplica'l al cas del preu.

La Jana assaja la seva exposició i li surt perfecta a casa; davant de la classe es bloqueja. Explica quin paper juga l'activació del cos en tots dos contextos i dissenya un pla de tres sessions per entrenar l'exposició en condicions cada vegada més semblants a la real (davant d'un amic, davant de cinc, amb algú que interromp). Per què funciona aquesta exposició gradual?

L'equip va guanyar el concurs comarcal d'emprenedoria i ara, en el següent projecte, ningú no vol provar idees noves: «repetim exactament el que va funcionar». Analitza quina emoció pot estar frenant l'equip després de l'èxit i explica per què l'èxit també pot esdevenir una trampa si converteix l'equip en conservador. Proposa una dinàmica per recuperar l'ambició sense perdre el que s'ha après.

La vostra app de l'institut rep les primeres deu valoracions: vuit de bones i dues de molt dures. L'equip només parla de les dues dolentes i planteja refer-ho tot. Explica quin biaix emocional està actuant (el pes desproporcionat del que és negatiu), com llegiríeu les crítiques amb distància (què demanen exactament, quanta gent ho demana) i què respondríeu a les dues ressenyes dures.

La parada de melmelada del vostre grup va vendre $4$ pots a la fira escolar quan esperàveu vendre'n $40$. Hi ha disgust, vergonya i ganes de no tornar-ho a intentar.

1. a) Analitza quines emocions estan en joc i com poden espatllar les decisions dels propers dies.
2. b) Proposa un pla de tres passos per convertir el fracàs en aprenentatge útil per a la propera fira.

T'ofereixen dues opcions: (a) quedar-te amb $10\ \text{€}$ segurs, o (b) jugar a cara o creu: si guanyes t'emportes $22\ \text{€}$ i si perds et quedes amb $0\ \text{€}$. L'opció (b) val de mitjana $11\ \text{€}$, més que la (a), i tanmateix gairebé tothom tria la (a). Explica quina emoció explica aquesta decisió i raona si et sembla una bona o una mala consellera a l'hora de prendre decisions amb diners.

Dissenya un «diari de decisions» per al teu equip: una taula senzilla amb les columnes que anotaríeu en cada decisió important (què decidim, amb quina informació, com ens sentíem, què va passar al final). Explica com aquest registre ajuda a detectar decisions preses per por o per eufòria, i posa un exemple emplenat.

L'equip del mercadet ha de decidir si canvia de producte estrella a només dues setmanes de la fira: els macarons s'estan venent malament en la prevenda, però canviar a brownies significa reconèixer que el primer producte «ha fallat».

1. a) Analitza quines emocions empenyen a quedar-se amb els macarons encara que les dades diguin el contrari (orgull, por del ridícul, cost ja invertit) i quin nom rep continuar invertint per no reconèixer la pèrdua.
2. b) Redacta com presentaries el canvi a l'equip perquè ningú no se senti assenyalat i la decisió es prengui amb dades.

El teu equip ha de triar entre dos estands per a la fira comarcal: un de segur, petit i barat ($30\ \text{€}$, públic del barri), o un altre de gran al centre de la ciutat ($120\ \text{€}$, deu vegades més públic, però si plou amb prou feines hi passarà gent i no hi ha pla B cobert).

1. a) Explica quin paper juguen la por i l'ambició en aquesta decisió i per què cap de les dues no hauria de decidir tota sola.
2. b) Dissenya una decisió raonada: quines dades recolliríeu abans de triar (previsió del temps, aforament, cost per client esperat) i quina opció intermèdia podria reduir el risc sense renunciar a l'oportunitat.

Després de suspendre la primera presentació del projecte, la Noa diu: «és que jo no serveixo per a això, el meu fort són els números». La seva professora respon: «has suspès una presentació, no has descobert qui ets».

1. a) Analitza la diferència entre les dues frases: què fa el llenguatge de la Noa amb la seva identitat i per què aquest salt (de «m'ha sortit malament» a «no serveixo») és tan perjudicial per a emprendre.
2. b) Escriu tres reformulacions honestes que la Noa podria dir-se a si mateixa i dissenya un primer pas petit que li retorni la sensació de control.

Dos equips venen el mateix a la fira. L'equip A celebra cada venda petita i anota el que funciona; l'equip B només mira el que falta per a la seva fita de $100\ \text{€}$ i cada hora sense vendes l'enfonsa més. Al final del dia, l'A va vendre $80\ \text{€}$ i el B, $45\ \text{€}$.

1. a) Explica com la gestió emocional de cada equip va poder influir en el resultat (ànim de cara al client, decisions a mitja jornada, energia del grup).
2. b) Proposa tres rituals concrets que l'equip B podria copiar per a la propera fira (registre de petits èxits, pausa de deu minuts, torns de descans) i justifica cadascun.

«Les emocions són l'enemic de les bones decisions: cal decidir només amb la raó.» Discuteix la frase: explica què aporten les emocions a les decisions (detectar el que ens importa, energia per actuar, avís de riscos), quins problemes causen quan manen massa i proposa una regla pràctica per al teu equip: quan decidir en fred, quan escoltar l'emoció i què fer quan emoció i dades es contradiuen. Il·lustra-ho amb un exemple de projecte escolar.

Repte del tema. Lidera el canvi: pla de motivació i negociació davant la incertesa econòmica.

Imagina que lideres un equip afectat per la conyuntura econòmica. Dissenya una proposta raonada per millorar el seu clima laboral i resiliència seguint aquestes fases:

1. Presa de dades reals: Consulta a l'INE la taxa d'atur juvenil o l'IPC actual (ex. $3,2\,\%$). Després, enquesta 3 persones del teu entorn demanant-los que puntuïn d'1 a 5 el seu nivell de motivació i la seva percepció d'incertesa econòmica.

2. Diagnòstic emocional: Tabula les respostes, calcula la mitjana de cada variable i descriu quines emocions predominen i quines barreres de comunicació generen en el seu dia a dia.

3. Estratègia i negociació: Dissenya una proposta de lideratge amb 3 tècniques de motivació intrínseca i un protocol breu de negociació integrativa (guanyar-guanyar), basat en l'assertivitat i l'escolta activa, per resoldre un conflicte d'equip originat per aquesta incertesa.

4. Producte final: Presenta un informe breu (una cara) amb la taula de dades, el diagnòstic emocional i la teva proposta d'intervenció raonada.

Es valorarà:

• Precisió en la recollida, tabulació i interpretació de les dades de l'INE i l'enquesta.

• Integració coherent d'habilitats de comunicació assertiva, motivació i lideratge.

• Viabilitat i enfocament constructiu en la gestió d'emocions enfront de la incertesa.