Exercicis: El funcionament dels mercats i les oportunitats de negoci

Explica què és un mercat i per què no cal que sigui un lloc físic. Anomena tres mercats diferents que facis servir (un de físic, un en línia i un de «coses» que no semblen mercaderia, com les hores de classe particular).

Enuncia amb les teves paraules la llei de la demanda i la llei de l'oferta. Aplica-les a aquest cas: a la fira de l'escola, la parada de creps abaixa el preu de $3\ \text{€}$ a $2\ \text{€}$; què esperes que passi amb la quantitat que volen comprar els alumnes i amb la que voldria vendre la parada?

La figura mostra el mercat de polseres de la fira escolar: la corba de demanda (D), la d'oferta (O) i el punt on es creuen (E).

1. a) Llegeix al gràfic el preu i la quantitat d'equilibri.
2. b) Explica què significa aquest punt E: què els passa a les polseres que sobren o als compradors que es queden sense polsera a aquest preu?

Explica qui «mana» en un mercat: el venedor posa el preu que vol? Fes servir l'exemple de la parada de creps de la fira: si el posa a $10\ \text{€}$, què passa? I si el posa a $0,50\ \text{€}$? Conclou explicant com compradors i venedors «negocien» sense parlar-se.

Classifica cada esdeveniment segons afecti l'oferta o la demanda de maduixes a la teva ciutat: (a) una gelada fa malbé mitja collita; (b) un estudi diu que les maduixes són molt saludables i es posa de moda esmorzar-ne; (c) s'apuja el preu del combustible que fan servir els camions; (d) surt una sèrie de televisió on la protagonista té una botiga de maduixes.

Explica què és l'excedent (quan sobra producte) i l'escassetat en un mercat (quan en falta), amb aquest cas: una parada del mercat ambulant va fer $80$ entrepans i en va vendre $35$; una altra va fer $20$ truites i es van esgotar al cap de $10$ minuts. Què hauria de fer cada parada l'any que ve amb el preu i la quantitat?

Anomena els dos «costats» de qualsevol mercat i un exemple de cadascun en aquests mercats concrets: el mercat de treball dels monitors de colònies, el de lloguer de pisos de la teva ciutat i el de videojocs de segona mà. Qui ofereix i qui demana en cada cas?

Explica què és la competència entre venedors i com beneficia el comprador, amb un exemple del teu barri: dues cafeteries l'una davant de l'altra. Anomena dues coses que poden fer per competir sense abaixar preus i una conseqüència si una de les dues tanca.

Al mercat de sucs de la fira s'han apuntat aquestes dades:

1. a) Indica quin és el preu d'equilibri i justifica-ho.
2. b) Explica quin desajust hi ha a $1\ \text{€}$ i a $3\ \text{€}$, i com empeny això el preu cap a l'equilibri.

De sobte es posa de moda entre els instituts propers portar les polseres de la vostra cooperativa. Explica quina corba es desplaça, en quin sentit, i què cal esperar del nou preu i de la nova quantitat d'equilibri. Què hauria de fer la cooperativa si vol aprofitar l'onada?

Una parada de llimonada al costat del poliesportiu analitza el seu entorn. Classifica cada factor en microentorn (proper, afecta directament el negoci) o macroentorn (general, afecta tothom): (a) una altra parada de sucs a $50$ metres; (b) la pujada del preu del sucre a tot el país; (c) que el proveïdor de llimones falli els dilluns; (d) que als adolescents els preocupi cada vegada més el sucre; (e) una nova llei d'al·lèrgens. Explica la diferència amb les teves paraules.

Al mercat d'entrades del concert de l'institut ($5\ \text{€}$ l'entrada, $150$ entrades) s'hi han apuntat $300$ persones.

1. a) Descriu el desajust amb el llenguatge del mercat i explica què passaria amb el preu si les entrades es poguessin revendre lliurement.
2. b) L'organització no vol apujar el preu per equitat: proposa dos sistemes alternatius de repartiment (sorteig, ordre d'arribada, prioritat a qui col·labora) i analitza què incentiva cadascun.

El preu del lloguer de bicis a la platja és de $8\ \text{€}$ l'hora al juliol i de $4\ \text{€}$ a l'octubre, amb els mateixos costos per a l'empresa. Explica què ha canviat al mercat entre el juliol i l'octubre, quina corba s'ha mogut i per què cobrar $8\ \text{€}$ a l'octubre deixaria les bicis aturades. És «aprofitar-se'n» cobrar més al juliol? Raona ambdues cares.

El teu equip ven polseres a $3\ \text{€}$. Estimeu que a $2\ \text{€}$ vendríeu $120$ unitats i a $4\ \text{€}$, només $60$. El material costa $1\ \text{€}$ per polsera i la parada, $30\ \text{€}$ fixos.

1. a) Calcula el benefici esperat a cadascun dels tres preus ($2$, $3$ i $4\ \text{€}$) suposant unes vendes de $120$, $90$ i $60$ unitats respectivament.
2. b) Raona quin preu triaries i quina altra informació del mercat t'agradaria tenir abans de decidir (competència, qui compra).

L'ajuntament subvenciona el menú del menjador escolar i aquest costa a les famílies $4\ \text{€}$ en comptes dels $7\ \text{€}$ que costa produir-lo. Explica quin efecte té la subvenció sobre la quantitat demandada de menjador, qui paga la diferència i per què un govern pot voler intervenir així un mercat. Esmenta un possible efecte no desitjat.

Un poble tenia tres fleques; dues han tancat en cinc anys i la que queda ven el pa un $25\ \%$ més car que la mitjana de la comarca. Analitza la situació amb el llenguatge del mercat: què ha passat amb l'oferta, quin poder té ara la fleca restant i quines tres opcions tenen els veïns (incloent-ne una que podria muntar un grup de joves com a projecte emprenedor).

Els diumenges al matí es formen cues de $20$ minuts a l'única fleca oberta del barri; les altres dues tanquen. Ningú ven pastisseria per emportar al parc proper, ple de famílies.

1. a) Descriu el desajust entre oferta i demanda que hi ha aquí, amb el llenguatge del mercat.
2. b) Proposa una oportunitat de negoci concreta a partir d'aquest desajust i analitza dos riscos que podrien fer-la fracassar.

Dos amics volen muntar una parada ambulant de llimonada artesanal els dissabtes al matí al costat del poliesportiu municipal. Abans de començar, recopilen la informació següent de l'entorn:

1. L'ajuntament exigeix una llicència d'ocupació de via pública amb una taxa fixa de $40\ \text{€}$ al mes i carnet de manipulador d'aliments.

2. La cafeteria del poliesportiu ven refrescos industrials a $2\ \text{€}$ i la seva clientela habitual es queixa que no hi ha begudes naturals.

3. El preu majorista de les llimones ha pujat un $30\ \%$ a causa d'una plaga a la comarca.

4. El pronòstic meteorològic preveu pluges o temperatures inferiors a $12\ ^\circ\text{C}$ durant quatre dels sis mesos de la temporada.

1. a) Classifica cadascun dels quatre factors en el microentorn o macroentorn. Justifica quin d'ells amenaça de manera més letal la viabilitat inicial del projecte diferenciant entre costos variables i barreres d'entrada.
2. b) Dissenya una reformulació del model de negoci que permeti esquivar les dues restriccions principals detectades (legal i climàtica) col·laborant amb un agent del microentorn en lloc de competir contra ell.

Perquè «ningú es quedi sense berenar», l'equip organitzador del mercat ambulant escolar fixa un preu màxim de $1\ \text{€}$ per ració quan l'equilibri estaria a $2,50\ \text{€}$. Al cap de mitja hora no queda res i molts alumnes se'n van sense berenar mentre que d'altres han comprat tres racions.

1. a) Explica amb oferta i demanda per què apareix el desproveïment.
2. b) Proposa dues solucions que mantinguin l'esperit solidari sense provocar cues ni revenda, i analitza'n els efectes.

Al mercat de l'institut hi ha quatre parades de dolços i només una de fruita. La de fruita ho va vendre tot en una hora a $2\ \text{€}$ la ració; les de dolços es van menjar la meitat del gènere a $1,50\ \text{€}$.

1. a) Explica quins senyals de mercat envia cada resultat i què haurien d'aprendre els equips de l'any que ve sobre on era l'oportunitat.
2. b) Si l'any que ve es presenten cinc parades de fruita, prediu amb oferta i demanda què passarà amb els preus i les vendes, i proposa com diferenciar-se sense abaixar el preu.

Una aplicació de repartiment cobra «tarifa dinàmica»: quan plou o hi ha partit, el mateix trajecte costa el doble. Els usuaris es queixen; l'empresa diu que així aconsegueix que més repartidors surtin al carrer.

1. a) Explica amb oferta i demanda què fa l'apujada de preu en aquests moments (sobre els repartidors i sobre els clients que poden esperar).
2. b) Valora la mesura: equilibra el mercat o abusa de la necessitat? Proposa una regla de transparència o de límit que milloraria el sistema i defensa-la.

El teu equip ha detectat que al barri no hi ha cap lloc on arreglar bicicletes en menys d'una setmana: l'únic taller va amb $10$ dies de retard i $300$ bicis apuntades.

1. a) Descriu el desajust del mercat i formula l'oportunitat de negoci: què vendríeu, a qui i amb quina promesa concreta.
2. b) Analitza tres riscos de llançar-se a aquest buit (potser està buit per alguna raó: falta de mecànics, estacionalitat, marges baixos) i què comprovaríeu abans d'invertir $200\ \text{€}$ en eines.

El mercat de llibres de text de segona mà de l'institut funciona així: els llibres nous costen $28\ \text{€}$; els de segona mà es venen entre $10\ \text{€}$ i $15\ \text{€}$ segons l'estat. Cada setembre hi ha més demandants que llibres i cada juny, més venedors que compradors.

1. a) Explica amb oferta i demanda per què el preu mitjà baixa al juny i puja al setembre, i calcula què guanyaria una alumna que compra al juny ($11\ \text{€}$) i ven a l'any següent al setembre ($14\ \text{€}$) en comparació amb comprar nou.
2. b) Proposa com organitzaria la cooperativa un banc de llibres estable: a quin preu compraria i vendria, què faria amb el marge i per què aquest «mercat organitzat» pot ser millor que la barata caòtica de setembre.

«El preu just és el que cobreix els costos més un benefici raonable; la resta és especulació.» Enfront d'això: «el preu just és el que accepten lliurement comprador i venedor».

1. a) Resumeix el millor argument de cada postura amb un exemple (llimonada a la platja, entrada de concert únic).
2. b) Pren una posició raonada i explica en quins casos concrets creus que un mercat necessita una regla externa sobre els preus (medicaments, lloguers, mascaretes en una epidèmia) i en quins no.