Exercicis: Creativitat, idees i solucions

Explica què és la creativitat aplicada a un projecte i en què es diferencia una idea d'una simple ocurrència. Posa un exemple de cadascuna pensant a millorar el pati del teu institut.

En una pluja d'idees, l'equip ha escrit aquestes regles a la pissarra, però dues estan malament i boicotegen la creativitat. Detecta quines són i corregeix-les: (a) com més idees, millor; (b) criticar cada idea així que es diu per no perdre temps; (c) afegir-se a les idees dels altres i millorar-les; (d) descartar d'entrada les idees desgavellades; (e) gens de jutjar mentre es proposen.

La figura mostra les fases del pensament de disseny, però l'última està tapada amb un signe d'interrogació. A més, una fletxa discontínua indica que el procés no és una carretera de sentit únic.

1. a) Indica quina fase falta i explica en una frase què es fa en cadascuna de les cinc.
2. b) Explica què significa la fletxa discontínua i per què és una bona notícia poder recórrer-la.

Explica què és una pluja d'idees i escriu les quatre regles bàsiques que la fan funcionar. Després, aplica-la: llança tu sol una mini-pluja d'idees i escriu sis idees per millorar la biblioteca de l'institut, sense filtrar-ne cap per estranya que sigui.

Distingeix pensament divergent de pensament convergent amb un exemple de la teva vida: penses on celebrar el teu aniversari. Descriu què fas en el moment de divergir i què fas en el de convergir, i per què barrejar tots dos alhora fa malbé el procés.

La tècnica SCAMPER proposa mirar un producte preguntant-se: què puc substituir, combinar, adaptar, modificar, posar-li altres usos, eliminar o reordenar? Tria tres d'aquestes preguntes i aplica-les a la motxilla escolar per proposar tres millores concretes.

Explica què significa que «en la fase d'idear no hi ha idees dolentes» i en quin moment del procés sí que toca jutjar i descartar. Posa un exemple d'una idea que semblava dolenta en un projecte escolar i que, combinada amb una altra, va acabar sent útil (pot ser inventat però realista).

Relaciona cada tècnica creativa amb la seva descripció: (a) pluja d'idees; (b) mapa mental; (c) els sis barrets; (d) analogies. Descripcions: (1) mirar el problema des de punts de vista fixos (dades, emocions, riscos, beneficis…); (2) dir moltes idees sense jutjar-les; (3) organitzar una idea central amb branques; (4) resoldre el problema pensant en un de semblant d'un altre àmbit. Posa un exemple escolar per a una d'elles.

El menjador del teu institut té cues llarguíssimes i la meitat del menjar acaba a les escombraries. Aplica el pensament de disseny: descriu una acció concreta per a cadascuna de les cinc fases (què faries exactament per empatitzar, com definiries el problema, etc.).

Un equip diu: «ja tenim la idea, no necessitem tant de procés: la construirem directament». Explica què es perd en saltar-se les fases d'empatitzar i definir, i posa un exemple d'un projecte escolar que podria fracassar per atacar el problema equivocat.

En la fase d'idear s'alternen dos moments: pensar moltes idees diferents sense jutjar (divergir) i quedar-se amb les millors valorant pros i contres (convergir). Explica la diferència amb un exemple aplicat a aquest repte: aconseguir que més alumnes vinguin a l'institut en bici.

El teu equip ha d'idear com recaptar $300\ \text{€}$ per al viatge de final de curs. Fes el procés complet en paper: cinc minuts de divergència (escriu almenys vuit idees sense jutjar), després dos criteris de convergència (per exemple: esforç enfront de benefici esperat) i queda't amb les dues millors idees justificant la tria.

El menjador escolar vol reduir el malbaratament de pa. Aplica SCAMPER amb quatre de les seves lletres (substituir, combinar, altres usos, eliminar) i genera una proposta per lletra. Després tria la més viable i explica què la fa millor que les altres.

Un equip ideant millores per al pati només proposa coses cares: gespa artificial, pantalles gegants, una cafeteria. Explica què és la «fixació» en les primeres idees i descriu dues tècniques per desbloquejar l'equip (canviar la pregunta, forçar idees impossibles i domesticar-les, buscar analogies en altres patis). Aplica-les i escriu dues idees barates que podrien sortir.

Dissenya una analogia per a aquest repte: «que els alumnes arribin puntuals a la primera hora». Pensa en què fan els aeroports, els espectacles o els videojocs perquè la gent arribi a temps, i trasllada dos mecanismes a l'institut. Explica per què les analogies funcionen com a trampolí creatiu.

El teu equip ha fet una pluja d'idees per a la setmana cultural i té una pissarra amb $24$ idees barrejades. Dissenya el procés de convergència: com les agrupes per famílies, quin criteri fas servir per descartar sense discutir eternament i com decideixes entre les tres finalistes (votació ponderada, matriu d'impacte/esforç…). Aplica-ho amb un exemple.

L'equip de la Nayla està enamorat de la seva primera idea: un armari carregador de mòbils per al passadís. Fa tres setmanes que el dissenyen sense haver preguntat a ningú si el faria servir.

1. a) Analitza quines fases del pensament de disseny s'estan saltant i quins riscos concrets comporta això.
2. b) Dissenya dues proves barates i ràpides que podrien fer aquesta mateixa setmana per comprovar si van ben encaminats.

Repte: «el pati està buit i avorrit a l'hora del pati a l'hivern». Dissenya un mini-procés creatiu complet: una tècnica per empatitzar, una frase que defineixi el problema concret, una tècnica per idear almenys deu solucions i un criteri per triar la millor amb el teu equip.

«Les limitacions maten la creativitat.» Discuteix la frase amb un exemple escolar en què una restricció (poc pressupost, poc temps, poc espai) hagi empès — o pugui empènyer — a una solució més enginyosa que la que sortiria amb recursos il·limitats.

L'ajuntament d'un poble de $3.000$ habitants vol idees perquè els joves no se'n vagin. Un consultor proposa «un skatepark», com a tots els pobles.

1. a) Analitza per què aquesta proposta pot ser un exemple de mala fase de definició: quin problema real hi podria haver sota «els joves se'n van»?
2. b) Dissenya com empatitzaries amb els joves del poble (tres accions concretes) i reescriu el repte amb una formulació que obri més solucions que l'skatepark.

El teu equip ha de reduir l'ús del mòbil durant l'esbarjo, però «prohibir» està descartat.

1. a) Reformula el repte de tres maneres diferents (des de l'alumnat, des de l'espai, des de les alternatives d'oci) i explica com cada formulació empeny a idees diferents.
2. b) Tria una formulació, genera tres idees amb ella i justifica quina prototiparies primer amb una prova de menys d'una setmana.

Un estudi diu que els equips que comencen ideant «les pitjors solucions possibles» acaben amb propostes més originals que els que busquen directament la millor idea.

1. a) Explica quin mecanisme psicològic pot fer que buscar el que és dolent desbloquegi el que és bo (trencar la fixació, riure's del problema, descobrir què és l'essencial).
2. b) Posa-ho a prova sobre el paper: escriu tres «pitjors solucions» per al problema de les cues del menjador i converteix-ne una en una idea bona invertint-la.

La professora proposa un repte amb recursos molt limitats: millorar la convivència del pati amb $0\ \text{€}$ i només el que ja hi ha a l'institut.

1. a) Explica per què una restricció tan dura pot produir idees més enginyoses que un pressupost de $5.000\ \text{€}$.
2. b) Genera dues propostes que compleixin la restricció i dissenya per a una d'elles un test ràpid: què faríeu la pròxima setmana per saber si funciona.

«La creativitat és qüestió de talent: o es té o no es té.» Pren posició argumentant amb el que saps del procés creatiu (fases, tècniques, divergir i convergir) i amb un exemple en què un mètode concret va produir idees que «la inspiració» no hauria portat. Reconeix quina part de veritat té la frase (no tothom parteix del mateix punt) i explica per què així i tot el mètode importa més que el talent.

Repte del tema. Tens fusta d'emprenedor per donar resposta a necessitats reals? Demostra la teva iniciativa dissenyant una solució innovadora a un problema quotidià del teu entorn més proper.

1. Recerca de camp: Pregunta a $5$ persones del teu entorn (família, amistats o veïns) quina tasca domèstica o quotidiana els genera més frustració o pèrdua de temps. Demana'ls que valorin el seu nivell de molèstia d'$1$ a $5$. Tabula les respostes i calcula la mitjana aritmètica obtinguda (per exemple, $3,8$).

2. Ideació creativa: Selecciona la necessitat amb més puntuació i genera $3$ idees de solució aplicant el pensament divergent (combinar dos serveis existents, digitalitzar un procés manual o eliminar un pas innecessari). Tria la proposta més original i viable.

3. Proposta emprenedora: Redacta un informe executiu d'una pàgina amb el nom del projecte, el problema validat amb les dades de la teva enquesta, la descripció de la teva solució i la justificació de quines actituds emprenedores (com ara la resiliència o l'assumpció de riscos) necessitaries activar per dur-la a terme.

Es valorarà:

• Recollida i tabulació rigorosa de les dades obtingudes a la microenquesta i càlcul correcte de la mitjana.

• Creativitat, originalitat i viabilitat en la solució ideada enfront del problema detectat.

• Identificació coherent i justificada de les actituds emprenedores necessàries per materialitzar la proposta.