Exercicis: Actituds emprenedores

Explica amb les teves paraules què és una actitud emprenedora i en què es diferencia de «muntar una empresa». Posa dos exemples de comportament emprenedor que no tinguin res a veure amb guanyar diners (al teu institut, en un equip esportiu o a la teva família).

Relaciona cada situació amb l'actitud emprenedora que millor la descriu: autoconfiança, empatia, perseverança, iniciativa o resiliència.

1. a) L'Aitana proposa al delegat una idea per reciclar al menjador sense que ningú li ho hagi demanat.
2. b) En Bruno suspèn el primer examen del projecte, revisa els seus errors i ho torna a intentar.
3. c) La Carla es posa al lloc dels avis del barri abans de dissenyar-los una app senzilla.
4. d) En Darío creu que és capaç d'organitzar el torneig del pati i s'ofereix a fer-ho.
5. e) L'Elisa fa tres setmanes que assaja l'exposició oral encara que ja li sortia bé la primera setmana.

La figura mostra una eina d'autodiagnòstic que separa el que depèn de tu i el que ve de fora, però una de les caixes està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina caixa falta i explica quin tipus de coses s'hi escriuen.
2. b) Escriu dos exemples propis per a cadascuna de les quatre caixes pensant en un projecte de classe.

Explica què és la iniciativa i en què es diferencia d'«esperar que et manin». Descriu una situació del teu institut en què algú podria prendre la iniciativa per millorar una cosa concreta, i quin primer pas petit podria fer aquesta mateixa setmana.

El club de lectura del teu centre ha perdut la meitat dels membres en un trimestre. Relaciona cada reacció amb l'actitud que mostra — autoconfiança, resiliència, empatia o passivitat — i digues quina ajudaria més a recuperar el club: (a) «segur que a la gent ja no li agrada llegir, no hi ha res a fer»; (b) «preguntaré als que se'n van anar què els fallava»; (c) «hem tingut un mal trimestre, però podem provar un altre format»; (d) «jo puc organitzar la pròxima sessió, me'n veig capaç».

Defineix què és assumir la responsabilitat dels teus actes dins d'un equip i posa un exemple escolar de cadascuna d'aquestes dues actituds: donar la culpa a uns altres quan alguna cosa surt malament, enfront de reconèixer la teva part de l'error i proposar com solucionar-ho. Per què la segona actitud fa que l'equip confiï més en tu?

La Marta diu: «a mi no se'm dona bé emprendre, jo sóc més d'obeir». Explica què hi ha d'autoconcepte en aquesta frase i escriu dues frases alternatives que mantinguin l'honestedat però obrin la porta a millorar (per exemple, canviar «no se'm dona bé» per «encara no he practicat prou»).

Enumera quatre actituds emprenedores i, per a cadascuna, escriu un gest observable que la demostri a classe (no valen frases com «ser positiu»: descriu què faries exactament perquè un professor pogués veure-la).

Fes un autodiagnòstic honest: tria tres fortaleses i dues debilitats teves que importin en treballar en equip. Per a cada debilitat, escriu una acció concreta i petita que podries fer aquest mes per millorar-la (per exemple: «em costa parlar en públic» → «m'ofereixo a llegir jo el resum en la pròxima exposició»).

Un grup de 4t vol crear un servei d'acompanyament per als alumnes nous que arriben a l'institut al setembre. Explica quin paper juga l'empatia en aquest projecte i descriu dues accions concretes per practicar-la abans de dissenyar el servei (a qui preguntar, què observar).

«Perseverar no és obstinar-se sempre en el mateix.» Distingeix perseverança d'entestament amb un exemple escolar: en quin moment insistir deixa de ser una virtut i convé canviar d'estratègia?

El teu equip vol muntar un mercat solidari de roba i llibres. Fes una mini-DAFO personal teva per a aquest projecte: dues fortaleses, dues debilitats, una oportunitat externa que pots aprofitar i una amenaça que et preocupa. Després, escriu com faràs servir una fortalesa per aprofitar l'oportunitat.

En Nil és molt bo tenint idees però abandona tots els projectes a la meitat: quan arriba la part avorrida (permisos, llistes, assajos) desapareix. Explica quina actitud li falta entrenar, proposa dues estratègies concretes perquè aguanti fins al final (tasques curtes amb premi, company de retiment de comptes, fites setmanals) i raona quina encaixaria millor amb ell.

«L'empatia no és donar la raó a tothom.» Explica què significa posar-se al lloc de l'altre sense renunciar al teu criteri, i aplica-ho a aquest conflicte: el teu equip vol vendre tasses personalitzades a la fira, però la meitat de l'alumnat consultat diu que no faria servir una tassa. Què faries amb aquesta informació sense abandonar a la primera?

A la fira de ciències, el volcà del teu grup no va fer erupció davant del jurat. Escriu el diàleg posterior de dues versions de l'equip: una en què es reparteixen culpes i una altra en què analitzen què va fallar sense assenyalar ningú. Subratlla quines frases concretes marquen la diferència i explica quina actitud hi ha darrere de cada versió.

Tria una actitud emprenedora que et costi i dissenya el teu «pla d'entrenament» de quatre setmanes: què faràs cada setmana (una acció petita i concreta), com mesuraràs si millores i qui pot ajudar-te a mantenir el pla. Explica per què les actituds s'entrenen com un múscul i no s'aprenen només llegint sobre elles.

La Vera formava part de l'equip que organitzava la fira d'emprenedoria de l'institut. Després d'una discussió en què la seva idea va ser rebutjada, ha deixat d'anar a les reunions i diu que «el seu fort no és aquest».

1. a) Analitza quines actituds emprenedores estan fallant en la Vera i quines hauria d'entrenar.
2. b) Redacta el que li diries per ajudar-la a tornar a l'equip sense renunciar a les seves idees.

L'equip d'en Hugo vol muntar una parada d'esmorzars saludables a la festa de final de curs. Completa el seu autodiagnòstic: dues fortaleses de l'equip (saben cuinar, se'ls dona bé parlar amb la gent), dues debilitats (arriben tard a tot, cap no ha gestionat mai diners), dues oportunitats (l'AFA presta el local, no hi ha cap altre menjar a la festa) i dues amenaces (fa calor i el menjar es fa malbé, només hi ha dues hores per vendre). A partir d'aquest diagnòstic, proposa dues decisions que aprofitin una fortalesa i dues que protegeixin d'una debilitat.

«Les persones emprenedores neixen, no es fan.» Pren posició sobre la frase argumentant amb dos exemples: un d'una actitud que creguis que es pot entrenar (i com) i un altre d'una situació en què el caràcter de cadascú influeixi de debò.

L'equip de la Bruna porta dos intents fallits d'organitzar un torneig d'e-sports a l'institut: el primer es va cancel·lar per falta de permisos i el segon, per falta d'inscrits. La Bruna vol intentar-ho una tercera vegada, però els seus companys diuen que «ja està clar que no surt».

1. a) Distingeix quina part dels fracassos anteriors depenia de l'equip i quina part venia de fora, i explica per què aquesta distinció importa abans de decidir.
2. b) Redacta l'anàlisi que la Bruna podria presentar a l'equip per decidir amb dades si el tercer intent té sentit: què canviaria, què mantindria i quin senyal els diria que és moment d'abandonar.

Dos alumnes amb les mateixes notes es presenten per coordinar el mercadet. En Pol diu: «jo ho faré bé perquè sóc el millor organitzant». En Guillem diu: «m'he preparat, conec el projecte i crec que puc fer-ho; si alguna cosa se m'escapa, preguntaré».

1. a) Analitza quina diferència hi ha entre la confiança d'en Pol i la d'en Guillem, i quin risc té cada estil per al projecte.
2. b) Argumenta a qui triaries i redacta dues preguntes que els faries a l'«entrevista» per comprovar la seva actitud de debò, no només les seves paraules.

La teva classe debat si participar en un concurs d'emprenedoria comarcal. La meitat diu que «els instituts grans sempre guanyen, no val la pena»; l'altra meitat vol intentar-ho.

1. a) Identifica quines actituds emprenedores estan en joc en cada postura i quina amaga una profecia autocomplerta.
2. b) Proposa un acord intermedi que permeti participar aprenent encara que no es guanyi (objectius d'aprenentatge, no només de resultat) i explica com el presentaries a la classe.

En Roc va organitzar sol la parada de la fira perquè «si ho faig jo, surt bé i ràpid». Va sortir bé, però tres companys han deixat l'equip: diuen que eren mers ajudants d'en Roc.

1. a) Analitza quina actitud d'en Roc, útil en petites dosis, s'ha tornat un problema, i què han perdut els seus companys pel camí.
2. b) Dissenya com s'hauria de repartir el pròxim projecte perquè en Roc continuï aportant la seva eficiència sense convertir la resta en espectadors.

«Per emprendre cal ser valent i no tenir por.» Discuteix la frase: explica la diferència entre no sentir por i actuar malgrat la por, posa un exemple escolar de cada cosa i raona per què la segona és una actitud entrenable i la primera, gairebé un mite. Acaba indicant una tècnica concreta per decidir quan la por apareix abans d'una presentació.