Sectors culturals i artístics de l'entorn

Anomena quatre sectors culturals o artístics i posa un exemple real del teu entorn (poble, ciutat o província) per a cadascun: un grup de música, un teatre, un estudi de disseny, una editorial, un festival, un equip de videojocs…

Explica què és una indústria cultural (activitats artístiques que també són negoci) i anomena tres exemples del teu entorn. Per a un d'ells, indica qui paga, què paga i quins llocs de treball genera directament.

Anomena quatre professions que intervenen en la producció d'un curtmetratge escolar (a més dels actors) i explica en una frase què aporta cadascuna. Per què es diu que la cultura genera ocupació «en cadena»?

Qui pot donar suport a un projecte cultural juvenil? Fes una llista de cinc agents possibles (ajuntament, associacions, institut, comerços, plataformes de mecenatge…) i explica en una frase què pot aportar cadascun: diners, local, difusió, material o contactes.

La figura mostra la xarxa de suports del concert solidari que organitza el grup de música de l'institut, però un dels agents està tapat amb un signe d'interrogació.

1. a) Pensa quin agent falta a la xarxa (algú que pugui gravar, retransmetre o amplificar el concert) i justifica la teva proposta.
2. b) Explica què aporta cada agent de la xarxa i què pot rebre a canvi.

La vostra classe vol organitzar una exposició fotogràfica comunitària sobre la memòria històrica del barri amb un pressupost inicial de 0\ \text{€}$. El projecte requereix quatre elements indispensables: un espai expositiu condicionat durant dues setmanes, la impressió professional de 25 panells rígids (cost de mercat: 400\ \text{€}$), el càtering per a la inauguració (estimat en 150\ \text{€}$) i la difusió entre els veïns.

1. a) Dissenya una xarxa d'aliances amb quatre agents de l'entorn (per exemple, centre cívic, comerç local, associació veïnal i AMPA): especifica quin recurs en espècie (no diners) sol·licitaries a cadascun, quina contrapartida de valor real sense cost monetari li oferiries perquè la col·laboració sigui un joc de suma positiva (guany mutu o win-win) i justifica quin agent ha de confirmar primer perquè els altres acceptin participar.
2. b) Una franquícia de menjar ràpid del barri ofereix finançar íntegrament els 400\\ \\text{€}$ d'impressió a canvi de col·locar el seu logotip en gran format a la portada de cada panell i repartir fullets comercials a la inauguració. Avalua el dilema ètic i econòmic que planteja aquesta oferta enfront de la cerca de microdonacions veïnals i defensa raonadament la teva decisió final.

Distingeix entre entrada (pagues per assistir-hi), taquilla (el recaptat en total) i patrocini (una empresa paga per aparèixer-hi). Aplica-ho al concert de l'institut: $80$ entrades a $3\ \text{€}$ i una papereria que aporta $50\ \text{€}$ a canvi de sortir al cartell. Calcula els ingressos totals.

El club de teatre de l'institut vol representar una obra cobrant entrada a $3\ \text{€}$ per finançar el vestuari. Esperen $120$ espectadors entre dues funcions. Les despeses són: drets de l'obra ($80\ \text{€}$), vestuari i atrezzo ($150\ \text{€}$) i cartells ($20\ \text{€}$).

1. a) Calcula els ingressos esperats, les despeses i el resultat del projecte.
2. b) Si només vinguessin $60$ espectadors, què passaria? Proposa dues maneres de cobrir aquest risc abans de començar.

El grup de teatre de l'institut calcula la seva funció: $90$ entrades a $4\ \text{€}$. Despeses: drets de l'obra $60\ \text{€}$, vestuari i atrezzo $110\ \text{€}$, maquillatge $30\ \text{€}$, programes impresos $20\ \text{€}$.

1. a) Calcula ingressos, despeses i resultat final. Si el benefici es reparteix entre comprar focus nous i el viatge de final de curs, proposa un repartiment justificant-lo.
2. b) Calcula quantes entrades han de vendre per cobrir despeses i explica què faríeu si una setmana abans només en porteu $30$ de venudes.

Explica què és el mecenatge i en què es diferencia de comprar una entrada. Posa un exemple històric senzill (un pintor amb un mecenes) i un d'actual (una plataforma on qualsevol dona suport a un còmic amb $10\ \text{€}$).

Una editorial juvenil del barri finança el seu primer còmic per micromecenatge (crowdfunding): demana $2.000\ \text{€}$ i cada mecenes aporta el que vol.

1. a) Si l'aportació mitjana és de $25\ \text{€}$, quants mecenes necessita? I si fossin aportacions de $50\ \text{€}$?
2. b) Explica què sol rebre el mecenes a canvi i en què es diferencia el micromecenatge d'un préstec.

El vostre grup de teatre aficionat vol estrenar una obra i necessita 900\ \text{€}$ nets per pagar el lloguer de la sala i l'escenografia. Decidiu finançar-ho mitjançant una campanya de micromecenatge (crowdfunding de recompenses) en una plataforma digital que cobra una comissió del 6\ \%$ sobre la recaptació total, sumada a un 2\ \%$ de la passarel·la bancària i un 12\ \%$ estimat de retenció fiscal i despeses administratives (total de deduccions: 20\ \%$ dels diners recaptats).

1. a) Dissenyeu dos tipus de recompensa:

• Nivell Bàsic (10\ \text{€}$): Agraïment digital i entrada a l'assaig general (cost unitari de gestió: 1\ \text{€}$).

• Nivell Col·laborador (30\ \text{€}$): Entrada numerada a l'estrena i llibret imprès signat (cost unitari de producció: 9\ \text{€}$).

Calcula el marge net en euros que li queda al grup per cada aportació rebuda en cada nivell després de descomptar el 20\ \%$ de comissions/impostos i el cost directe de la recompensa.

1. b) Si es preveu que el 60\\ \\%$ de les aportacions seran del Nivell Bàsic i el 40\ \%$ del Nivell Col·laborador, calcula l'objectiu mínim total de recaptació que heu de fixar a la plataforma per assegurar que us quedin lliures els 900\\ \\text{€}$. Explica què passaria amb el projecte i els fons recaptats si s'aplica la regla de «tot o res» i us quedeu en el 85\ \%$ d'aquest objectiu.