Els factors de producció i els sectors econòmics

Al forn de pa de l'àvia Carmen intervenen els quatre factors de producció. Classifica cada element en recursos naturals, treball, capital físic o tecnologia i coneixement: (a) el blat i la llenya; (b) el forn i la pastadora; (c) la fornera i el seu ajudant; (d) el local de l'obrador; (e) la recepta de la massa mare i el curs de pastisseria que va fer l'ajudant.

El taller de bicicletes «Pinyó Fix» també utilitza els quatre factors de producció. Classifica cada element en recursos naturals, treball, capital físic o tecnologia i coneixement:

1. a) L'oli lubricant i l'acer de les peces.
2. b) Les dues mecàniques del taller.
3. c) L'elevador i les eines.
4. d) El curs de bicis elèctriques que van fer i la seva base de dades de clients.

Indica quin dels quatre pesa cada vegada més en els negocis i explica per què.

Classifica aquestes feines en el sector primari, secundari o terciari, i digues quina podria encaixar també en el sector quaternari (el del coneixement i la innovació): (a) una pastora d'ovelles; (b) una soldadora en una drassana; (c) un repartidor de paquets; (d) una agricultora de maduixes; (e) una programadora de videojocs; (f) un fuster que fa mobles. Explica el criteri que has utilitzat.

La figura compara el pes de cada sector en la producció de dos països imaginaris: Campòlia, molt agrícola, i Tèknia, un país desenvolupat. Una de les dades està tapada. Recorda que els tres sectors de cada país sumen el $100\ \%$.

1. a) Calcula el percentatge que li correspon al sector terciari a Tèknia, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Raona quin país està més desenvolupat i explica quina relació hi ha entre el desenvolupament d'un país i el pes del seu sector serveis.

El polígon industrial de la teva ciutat té: una fàbrica de iogurts, una empresa de mudances, un taller de planxa, una oficina d'enginyeria que dissenya màquines i una granja de cargols.

1. a) Classifica cadascuna en el seu sector, amb atenció: la granja és primària encara que sigui al polígon, i l'enginyeria encaixa en el quaternari.
2. b) Explica què les diferencia i quina diries que necessita més capital humà per treballador.

Explica amb les teves paraules què és la productivitat —quant es produeix amb els mateixos mitjans i en el mateix temps— amb aquest exemple escolar: dos equips fan polseres per al mercat; un en treu $30$ per hora i l'altre, $45$, amb el mateix material i les mateixes persones.

1. a) Digues dues coses que poden explicar la diferència (organització, pràctica, eines millors).
2. b) Raona per què a un país li interessa que les seves empreses siguin cada vegada més productives.

A la festa de l'escola, la parada d'entrepans fa una prova: si una sola persona fa tot el procés (tallar, muntar, embolicar i cobrar) triga $10$ minuts per entrepà; si es reparteixen la feina entre tres, treuen un entrepà cada $3$ minuts.

1. a) Calcula quants entrepans surten en una hora de cada manera.
2. b) Explica dos avantatges de la divisió del treball i un possible inconvenient (monotonia, o que si en falta un s'encalla tota la cadena).

Dos obradors fan el mateix brioix. El de la Rosa produeix $400$ brioixos al dia amb $4$ treballadors; el d'en Joan, $600$ amb $5$.

1. a) Calcula la productivitat de cada obrador (brioixos per treballador i dia) i digues quin és més productiu.
2. b) Proposa dues maneres que l'obrador de la Rosa apugi la seva productivitat sense contractar ningú (millor organització, una màquina, formació) i un inconvenient de cadascuna.

La fleca inverteix $1.200\ \text{€}$ en una pastadora nova i $300\ \text{€}$ en un curs de pastisseria per a l'ajudant.

1. a) Digues quina de les dues inversions és capital físic i quina capital humà, i explica la diferència.
2. b) Raona com millora cadascuna la producció de l'obrador i per què es diu que el capital humà «viatja dins de la persona»: què passa amb aquesta inversió si l'ajudant se'n va a una altra fleca?

El supermercat del barri ha posat quatre caixes d'autocobrament: ha reduït dos llocs de caixera, però ha contractat una tècnica que manté les màquines i un reposador més.

1. a) Analitza quin factor de producció guanya pes i quin en perd.
2. b) Explica amb aquest cas per què la tecnologia destrueix unes feines i en crea d'altres, i què hauria de fer una caixera jove per adaptar-se.

En l'assemblea sindical d'una empresa logística, un grup de treballadors exigeix frenar la instal·lació de carretons autònoms i programari de preparació de comandes, argumentant: «Tota màquina nova que entra a l'empresa destrueix ocupació i condemna els treballadors a l'atur permanent».

1. a) Rebat l'afirmació dels treballadors a partir de la història econòmica i la teoria de la complementarietat de factors: explica per què el progrés tècnic sol transformar la naturalesa de les ocupacions en comptes de provocar desocupació tecnològica neta agregada.
2. b) Dissenya una proposta d'adaptació per a la plantilla que compatibilitzi la instal·lació de les màquines amb el manteniment de l'ocupació a l'empresa, concretant quines noves funcions amb més valor afegit podrien assumir els operaris reubicats.
3. c) Prediu quines conseqüències afrontarien la viabilitat de l'empresa i els llocs de treball de tota la plantilla si la direcció decidís rebutjar la tecnologia mentre els seus competidors directes sí que automatitzen els seus magatzems.