Creativitat, idees i solucions

La figura mostra les fases del pensament de disseny, però l'última està tapada amb un signe d'interrogació. A més, una fletxa discontínua indica que el procés no és una carretera de sentit únic.

1. a) Indica quina fase falta i explica en una frase què es fa en cadascuna de les cinc.
2. b) Explica què significa la fletxa discontínua i per què és una bona notícia poder recórrer-la.

El menjador del teu institut té cues llarguíssimes i la meitat del menjar acaba a les escombraries. Aplica el pensament de disseny: descriu una acció concreta per a cadascuna de les cinc fases (què faries exactament per empatitzar, com definiries el problema, etc.).

Un equip diu: «ja tenim la idea, no necessitem tant de procés: la construirem directament». Explica què es perd en saltar-se les fases d'empatitzar i definir, i posa un exemple d'un projecte escolar que podria fracassar per atacar el problema equivocat.

En una pluja d'idees, l'equip ha escrit aquestes regles a la pissarra, però dues estan malament i boicotegen la creativitat. Detecta quines són i corregeix-les: (a) com més idees, millor; (b) criticar cada idea així que es diu per no perdre temps; (c) afegir-se a les idees dels altres i millorar-les; (d) descartar d'entrada les idees desgavellades; (e) gens de jutjar mentre es proposen.

Explica què és una pluja d'idees i escriu les quatre regles bàsiques que la fan funcionar. Després, aplica-la: llança tu sol una mini-pluja d'idees i escriu sis idees per millorar la biblioteca de l'institut, sense filtrar-ne cap per estranya que sigui.

Explica què significa que «en la fase d'idear no hi ha idees dolentes» i en quin moment del procés sí que toca jutjar i descartar. Posa un exemple d'una idea que semblava dolenta en un projecte escolar i que, combinada amb una altra, va acabar sent útil (pot ser inventat però realista).

Distingeix pensament divergent de pensament convergent amb un exemple de la teva vida: penses on celebrar el teu aniversari. Descriu què fas en el moment de divergir i què fas en el de convergir, i per què barrejar tots dos alhora fa malbé el procés.

En la fase d'idear s'alternen dos moments: pensar moltes idees diferents sense jutjar (divergir) i quedar-se amb les millors valorant pros i contres (convergir). Explica la diferència amb un exemple aplicat a aquest repte: aconseguir que més alumnes vinguin a l'institut en bici.

El teu equip ha d'idear com recaptar $300\ \text{€}$ per al viatge de final de curs. Fes el procés complet en paper: cinc minuts de divergència (escriu almenys vuit idees sense jutjar), després dos criteris de convergència (per exemple: esforç enfront de benefici esperat) i queda't amb les dues millors idees justificant la tria.

La tècnica SCAMPER proposa mirar un producte preguntant-se: què puc substituir, combinar, adaptar, modificar, posar-li altres usos, eliminar o reordenar? Tria tres d'aquestes preguntes i aplica-les a la motxilla escolar per proposar tres millores concretes.

El menjador escolar vol reduir el malbaratament de pa. Aplica SCAMPER amb quatre de les seves lletres (substituir, combinar, altres usos, eliminar) i genera una proposta per lletra. Després tria la més viable i explica què la fa millor que les altres.

«Les limitacions maten la creativitat.» Discuteix la frase amb un exemple escolar en què una restricció (poc pressupost, poc temps, poc espai) hagi empès — o pugui empènyer — a una solució més enginyosa que la que sortiria amb recursos il·limitats.