El repte o desafiament com a objectiu

Explica quines característiques té un repte ben formulat (concret, mesurable, assolible, amb termini). Reescriu aquest repte difús perquè les compleixi: «volem millorar el pati».

Explica quina diferència hi ha entre un objectiu i un repte ben formulat. Converteix aquests objectius vagues en reptes mesurables: (a) «vendre més que l'any passat»; (b) «que l'aplicació la faci servir molta gent». Recorda: concret, mesurable, assolible i amb termini.

Classifica aquests reptes en ben formulats o mal formulats i corregeix els dolents: (a) «aconseguir $50$ seguidors al compte del projecte abans del dia $20$»; (b) «ser més sostenibles»; (c) «repartir $200$ fullets al barri dissabte al matí entre quatre persones»; (d) «que la fira surti bé».

Quines tres coses necessita tota tasca d'un pla perquè no es quedi en bona intenció? Aplica-les a organitzar la festa de l'escola: escriu tres tasques reals amb el seu responsable, el seu termini i com se sabrà que estan fetes.

Defineix què és una tasca, un responsable i un termini dins d'un pla. Escriu la llista de les quatre primeres tasques per organitzar el torneig d'escacs de l'institut, cadascuna amb el seu responsable (inventat) i la seva data límit.

Descompon el repte «muntar una parada d'esmorzars saludables a la fira de l'institut en $6$ setmanes» en almenys sis tasques ordenades. Per a cadascuna indica quina tasca ha d'estar acabada abans de començar-la i quants dies li donaries.

La figura mostra el cronograma de $6$ setmanes de la parada d'esmorzars de la fira: cada barra és una tasca i la seva longitud, les setmanes que ocupa. L'última tasca està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Pensa quina tasca ocupa les setmanes $5$ i $6$, just abans de la fira, i justifica per què no pot començar abans.
2. b) Indica quines tasques encavalquen en la setmana $2$ i explica què passaria amb la resta del pla si «comprar material» s'endarrereix una setmana.

Explica què és una fita en un projecte (una data de comprovació important) i anomena dues fites raonables del projecte «parada d'esmorzars per a la fira de maig». En què es diferencia una fita d'una tasca normal?

El teu repte: «vendre $150$ xapes de l'institut durant les $3$ setmanes de maig a $1,50\ \text{€}$ cadascuna». Descompon-lo en un pla: disseny de $4$ models (setmana $1$), enquesta ràpida per triar-ne $2$ (setmana $1$), encàrrec a la impremta (setmana $2$), venda als patis (setmanes $2$ i $3$).

1. a) Assigna responsables i dates a cada tasca i assenyala quines tasques depenen d'altres.
2. b) Calcula quantes xapes al dia cal vendre durant els $10$ dies de venda i explica què faries si a meitat de termini aneu per $50$.

El teu equip calcula els temps del projecte: disseny $4$ dies, compra de material $3$ dies, muntatge $5$ dies i proves $2$ dies. Disseny i compra no es poden encavallar, però el muntatge de l'estand i la prova de cuina sí que es poden fer alhora amb persones diferents.

1. a) Calcula la durada total si tot va en cadena i la durada si aprofites l'encavallament.
2. b) Explica quines condicions calen (persones, material) perquè l'encavallament sigui real i no només sobre el paper.

L'equip del mercat ambulant planifica «just»: cada tasca acaba el mateix dia que comença la següent. Explica què és un marge (marge de seguretat) de temps, on el posaries en aquest pla i per què planificar sense marge és una manera disfressada d'arribar tard. Posa un exemple escolar d'imprevist típic.

La vostra classe té $6$ setmanes per preparar la fira d'emprenedoria i aquestes tasques: triar producte ($3$ dies), validar-lo amb enquesta ($4$ dies), pressupost ($2$ dies), compra ($5$ dies després del pressupost), producció ($10$ dies després de la compra), difusió ($7$ dies, després de triar producte) i muntatge ($2$ dies, al final).

1. a) Munta el cronograma setmana a setmana assenyalant què va en paral·lel i calcula si hi arribeu amb marge o justos.
2. b) El proveïdor avisa que la compra trigarà $10$ dies en lloc de $5$. Replanifica: què es mou, què es pot avançar i on col·loques un marge, explicant cada decisió.