"La banca del dia a dia: comptes, targetes i seguretat"

El compte corrent és per al dia a dia (nòmina, rebuts, targeta); el compte d'estalvi, per guardar diners que no necessites i que doni una mica d'interès. Explica la diferència i decideix on posaries cada cosa: la paga setmanal, els $300\ \text{€}$ estalviats per a un portàtil, els diners de l'abonament de transport del mes.

El banc A ofereix compte sense quota però cobra $0,50\ \text{€}$ per transferència; el banc B cobra $3\ \text{€}$ al mes de manteniment amb les transferències de franc. La Nora fa unes $4$ transferències al mes.

1. a) Calcula el que pagaria a l'any a cada banc.
2. b) Explica què més compararies abans de triar (caixers de franc, edat mínima, app, oficina a prop) i com es «negocia» amb un banc quan ets jove (preguntar pel compte jove, llegir la lletra petita).

Hi ha tres tipus de targeta: dèbit (el pagament surt al moment del teu compte), crèdit (pagues encara que no tinguis saldo i ho tornes després, de vegades amb interessos) i prepagament (recarregues abans només el que vols gastar). Digues quina targeta descriu cada situació: (a) pagar la compra i que es descompti al moment del teu compte; (b) comprar en línia uns auriculars recarregant abans només $60\ \text{€}$; (c) pagar un viatge a final de mes encara que avui no tinguis saldo. Explica després el risc de la de crèdit si ajornes els pagaments.

Marcos ha finançat un ordinador de 1.200 € amb una targeta de crèdit en modalitat de pagament ajornat (revolving). Les condicions del seu extracte són:

• Tipus d'interès: 21,5 % TIN (23,75 % TAE).

• Quota fixa mensual triada per Marcos: 30 € al mes.

• Desglossament del primer rebut: 21,50 € corresponen a interessos merstats i 8,50 € a amortització efectiva del deute.

• Deute pendent després de pagar el primer mes: 1.191,50 €.

Marcos afirma: «És una ganga: gaudeixo d'un ordinador nou pagant només 30 € al mes, el que em gasto en un sopar, sense que se'n ressenti el meu compte corrent».

1. a) Rebat amb càlculs i arguments financers la percepció de Marcos: dedueix per què aquest esquema d'amortització genera l'efecte conegut com a «deute perpetu» o «bola de neu» i per què el Tribunal Suprem ha anul·lat contractes similars per considerar-los usura.
2. b) Modela i compara aquesta situació amb dues alternatives: (1) abonar la totalitat mitjançant pagament únic a final de mes i (2) finançar els 1.200 € en 12 mensualitats amb quotes constants de capital més interessos. Justifica quina és l'opció més racional per a un consumidor responsable i quins biaixos psicològics explota el crèdit revolving.

Per fer una transferència necessites l'IBAN del destinatari (el codi del seu compte). L'ordinària triga un dia feiner i sol ser de franc; la immediata arriba en segons i pot portar comissió.

1. a) Explica quan triaries cadascuna: pagar el lloguer que venç demà enfront de socórrer un amic avui mateix.
2. b) Raona per què convé rellegir l'IBAN dues vegades abans de confirmar (les transferències són molt difícils de desfer).

Els pagaments entre mòbils (bizum i similars) mouen els diners del teu compte al d'una altra persona fent servir el seu número de telèfon, i arriben al moment.

1. a) Explica dues regles de seguretat en utilitzar-los (enviar només a contactes coneguts, comprovar el nom abans de confirmar).
2. b) Estafa freqüent: un desconegut t'escriu «t'he enviat un bizum per error, torna-me'l», però al teu compte no hi ha cap ingrés. Explica què està intentant i què has de fer.

La Nerea ha de pagar $300\ \text{€}$ pel viatge de fi de curs. Opcions: transferència immediata (comissió de $1\ \text{€}$, arriba en segons), transferència ordinària (gratuïta, arriba demà) o bizum (gratuït i immediat, però el destinatari l'ha de tenir activat).

1. a) Recomana una opció per a cada cas: el termini acaba avui i l'organitzador té bizum; el termini és demà passat i només va donar el seu IBAN.
2. b) Explica per què pagar $1\ \text{€}$ per la immediata pot sortir barat si amb això no perds la plaça (el cost de l'alternativa és molt més gran).

Treure diners al caixer del teu banc sol ser de franc; al d'un altre banc pot costar uns $2\ \text{€}$ per operació.

1. a) Explica per què existeix aquesta comissió (el teu banc paga al propietari del caixer) i com evitar-la.
2. b) Calcula quant pagaries a l'any en comissions si treus $20\ \text{€}$ cada setmana en caixers aliens a $2\ \text{€}$ per vegada, i digues en què preferiries gastar aquests diners.

Quedar-se en descobert és gastar més del que tens: el compte es queda en negatiu (per exemple, $-30\ \text{€}$) i el banc et cobra per aquest «préstec» automàtic.

1. a) Explica la diferència entre tenir el compte a zero i tenir-lo en descobert.
2. b) Raona per què un descobert de $30\ \text{€}$ durant unes setmanes pot acabar costant diversos euros entre interessos i comissions, i quins dos hàbits l'eviten (mirar el saldo abans de pagar, activar avisos de saldo baix).

El compte de Diego té $45\ \text{€}$ i avui li carreguen el rebut del gimnàs: $60\ \text{€}$. El banc el paga igualment i li deixa el compte en negatiu, cobrant-li $4,50\ \text{€}$ de comissió per descobert més un interès de $0,10\ \text{€}$ per cada dia que continuï en vermell.

1. a) Calcula quant deu Diego al banc just després del càrrec i la comissió.
2. b) Si triga $10$ dies a ingressar diners, calcula el cost total de l'ensopegada (comissió més interessos).
3. c) Explica què hauria d'haver fet per evitar-ho (avisar el gimnàs, tenir un petit matalàs, avisos de saldo baix).

L'app del banc és la porta als teus diners. Escriu cinc regles de seguretat per fer-la servir i explica quin risc evita cadascuna: una contrasenya única que no sigui la de l'institut, la doble verificació, no entrar amb el wifi públic de l'estació, no deixar el mòbil desbloquejat a ningú i mantenir l'app actualitzada.

A la Vera li arriba aquest SMS: «BANC: el seu compte ha estat bloquejat. Verifiqui'l ja a bnc-seguridad.example.com amb el seu usuari i la seva clau».

1. a) Assenyala tres pistes que és una estafa (urgència, amenaça, una adreça que no és l'oficial, demanar claus).
2. b) Explica pas a pas què ha de fer la Vera i què aconsegueixen els lladres si algú hi introdueix les seves dades.

A la mare d'Unai li truquen «del banc»: diuen que hi ha càrrecs sospitosos i, per bloquejar-los, necessiten que els llegeixi el codi que li acaba d'arribar per SMS.

1. a) Explica què és el vishing i per què el codi de l'SMS és la clau que busquen: el banc de debò no el demana mai per telèfon.
2. b) Escriu el guió correcte: què ha de dir ella, què ha de fer en penjar (trucar ella mateixa al número oficial que figura a la targeta o entrar a l'aplicació) i a qui avisar si ja ha donat el codi.