Globalització, lliure canvi i proteccionisme

Explica què és la globalització i anomena dues coses que l'han fet possible (el transport barat en contenidors, internet). Després, detectiu d'etiquetes: localitza a casa o a la motxilla tres productes i el seu país de fabricació, i comenta què t'ha sorprès.

Segueix el viatge d'una samarreta de $12\ \text{€}$: cotó de l'Índia, fil i roba teixida a Bangla Desh, confecció a Bangla Desh, disseny a Espanya, transport en vaixell fins a València i venda en una botiga de la teva ciutat.

1. a) Compta quants països hi participen i explica per què es parla de «cadena global de valor».
2. b) Raona per què cada etapa es fa on es fa (costos, coneixement, proximitat al client).

Defineix exportació i importació amb un exemple espanyol de cadascuna (vendre taronges a Alemanya; comprar mòbils fabricats a l'Àsia o petroli). Explica les dues raons per les quals un país compra a fora: perquè no té aquell producte o perquè d'altres el produeixen més barat.

Cada país s'especialitza en el que produeix millor o més barat: Espanya exporta oli, taronges i cotxes, i compra petroli i tecnologia.

1. a) Explica per què aquest intercanvi beneficia ambdues parts (cadascú es dedica a allò seu i compra la resta).
2. b) Raona què passaria si el teu país intentés produir de tot, fins i tot plàtans o microxips (més car, menys eficient).

Quan una turista alemanya es gasta $800\ \text{€}$ en un hotel de Benidorm, Espanya està «exportant» serveis encara que res no creui la frontera en un camió.

1. a) Explica per què el turisme compta com a exportació (entren diners de fora a canvi d'un servei fet aquí).
2. b) Posa dos exemples més d'«exportacions invisibles» (un estudiant estranger que paga un màster aquí, una empresa de programari espanyola que ven llicències a Xile).

La figura mostra la balança comercial d'Exportia, un país imaginari, durant dos anys: el que va vendre a l'estranger (exportacions) i el que va comprar (importacions), en milers de milions d'euros. El $2024$ va importar per valor de $280$ i va tenir un dèficit de $40$: va comprar a fora $40$ més del que va vendre.

1. a) Calcula quant va exportar Exportia el $2024$, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Calcula el saldo del $2023$ i explica si va ser superàvit o dèficit.

Naranjania va exportar l'any passat mercaderies per valor de $400$ milers de milions d'euros i en va importar per $350$.

1. a) Calcula el saldo de la seva balança comercial i digues si va ser superàvit o dèficit.
2. b) Aquest any exporta $380$ i importa $430$: calcula el nou saldo i explica què ha canviat.
3. c) Raona per què un dèficit no és sempre una mala notícia: quina diferència hi ha entre importar llaminadures i importar màquines per a les fàbriques?

La balança comercial de Vendelàndia, en milers de milions d'euros: el $2022$ exporta $310$ i importa $300$; el $2023$ exporta $305$ i importa $330$; el $2024$ exporta $290$ i importa $350$.

1. a) Calcula el saldo de cada any i digues si és superàvit o dèficit.
2. b) Descriu la tendència i dona dues explicacions possibles (perd competitivitat; puja la factura de l'energia que importa).
3. c) Raona per què un dèficit que es repeteix i creix preocupa més que un de puntual.

Sabatalàndia produeix sabatilles, però les importades són més barates: costen $50\ \text{€}$ enfront de $55\ \text{€}$ les locals. El Govern posa un aranzel del $20\ \%$ a les importades.

1. a) Calcula el nou preu de les sabatilles importades.
2. b) Explica qui guanya i qui perd amb l'aranzel: la fàbrica local, els seus treballadors i els compradors.
3. c) Què podria fer el país veí com a resposta i com s'anomena aquest risc (represàlies, guerra comercial)?

El formatge local de Formatgeria costa $9\ \text{€}$ el quilo; l'importat, $7\ \text{€}$. El Govern estudia un aranzel del $30\ \%$ al formatge importat.

1. a) Calcula el preu de l'importat amb l'aranzel i compara'l amb el local.
2. b) Explica qui celebra l'aranzel i qui el paga (formatgers locals i els seus llocs de treball, enfront dels compradors, que paguen més).
3. c) Analitza què pot passar si el país veí respon amb un aranzel al vi de Formatgeria (guerra comercial: la paguen els exportadors de vi).

El govern de «Nordia» aprova un aranzel del $25\,\%$ sobre l'acer importat per protegir la seva indústria siderúrgica tradicional davant de la competència exterior barata. Sis mesos després, la patronal siderúrgica celebra que s'han preservat $3.000$ llocs de treball als alts forns; tanmateix, les patronals de l'automòbil i dels electrodomèstics anuncien acomiadaments massius i una caiguda del $15\,\%$ en les seves exportacions.

1. a) Explica el mecanisme econòmic que connecta l'aranzel aplicat a l'acer amb la crisi desfermada en els sectors de l'automòbil i els electrodomèstics de Nordia.
2. b) Si els països exportadors d'acer responen imposant aranzels de represàlia als productes agrícoles de Nordia, analitza qui acaba assumint el cost net final de la guerra comercial iniciada.
3. c) Avalua sota quines condicions teòriques molt específiques (com l'argument de la 'indústria naixent' o la 'seguretat estratègica nacional') podria estar justificat un aranzel temporal, i dictamina raonadament si la siderúrgia tradicional de Nordia compleix o no aquests requisits.

Espanya forma part de la Unió Europea i del mercat únic: béns, persones, serveis i diners circulen lliurement entre els països membres, i $20$ d'aquests comparteixen l'euro.

1. a) Explica dos avantatges concrets per a tu (viatjar o estudiar en un altre país de la UE, comprar en línia en una botiga europea sense duanes, no canviar de moneda).
2. b) Dona un exemple de producte que comprem a un altre país de la UE i un altre que li venem, i explica per què comerciar dins del club és més fàcil que a fora.

Analitza la següent afirmació: «La globalització comercial i financera de les darreres dècades ha estat un joc de suma zero on únicament s'han enriquit les elits corporatives multinacionals a costa de la resta de la humanitat».

1. a) Rebat la idea que la globalització ha estat un «joc de suma zero» aportant arguments econòmics sobre l'evolució de la pobresa extrema mundial als països emergents i la capacitat adquisitiva dels consumidors a les economies occidentals.
2. b) Justifica per què, malgrat els guanys globals de benestar, la classe treballadora manufacturera de les economies avançades (com els nuclis industrials tradicionals) percep que ha estat la gran perdedora del procés.
3. c) Dissenya una mesura de política econòmica internacional (en l'àmbit fiscal o en el laboral) orientada a redistribuir de manera més equitativa els beneficis del comerç global sense recórrer a barreres proteccionistes.

Més del $80\,\%$ dels principis actius emprats per elaborar analgèsics i antibiòtics essencials a Europa es produeix únicament en dos països asiàtics a causa d'avantatges absoluts en costos laborals i normatives mediambientals menys exigents.

1. a) Empra els conceptes de «cost d'oportunitat» i «externalitat negativa» per explicar per què el mercat lliure, guiat exclusivament per la maximització del benefici a curt termini, ha conduït a una concentració geogràfica de tal magnitud en un bé de primera necessitat.
2. b) Es plantegen tres vies per reduir la vulnerabilitat sanitària del continent:

1. Reindustrialització integral (produir tots els principis actius dins d'Europa mitjançant ajuts estatals).

2. Reserves estratègiques obligatòries (exigir per llei a farmacèutiques i hospitals un estoc físic immobilitzat de dotze mesos).

3. 'Friendshoring' i diversificació (signar acords comercials vinculants amb socis estratègics repartits en diversos continents).

Avalua la viabilitat econòmica i els riscos de cada mesura, i defensa una combinació d'aquestes que maximitzi la seguretat sanitària al menor cost per als pressupostos públics.