Economia col·laborativa, circular, social i solidària

Explica la diferència entre economia lineal (fabricar → utilitzar → llençar) i economia circular amb l'exemple d'un mòbil: què li passa en cada model quan deixes d'utilitzar-lo?

La figura mostra el cicle de l'economia circular aplicat a la roba de l'armari de l'institut, però una de les estacions està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre «utilitzar» i «reutilitzar» (allarga la vida de la peça arreglant-la) i explica per què és l'opció preferida abans de reciclar.
2. b) Recorre el cicle amb una dessuadora de l'institut: què li passa a cada estació si el sistema funciona bé.

Ordena les «tres erres» segons la seva prioritat ambiental — reduir, reutilitzar, reciclar — i explica amb l'exemple d'una ampolla d'aigua per què reciclar és l'última opció i no la primera. Què significa «la millor ampolla és la que no es fabrica»?

Classifica aquestes accions de l'institut en reduir, reutilitzar o reciclar: (a) el banc de llibres de text usats; (b) imprimir a doble cara i només el necessari; (c) separar el paper al contenidor blau; (d) treure els gots d'un sol ús de la màquina de cafè; (e) arreglar les cadires trencades al taller en comptes de llençar-les.

La petjada ecològica mesura l'impacte que generem. Calcula aquesta comparació: una ampolla de plàstic d'un sol ús al dia durant el curs ($200$ dies) enfront d'una ampolla reutilitzable d'acer que dura $5$ cursos.

1. a) Quantes ampolles de plàstic consumeix cada opció en $5$ cursos ($1.000$ dies)?
2. b) Si fabricar l'ampolla d'acer equival a $30$ ampolles de plàstic, a partir de quin dia compensa utilitzar la reutilitzable? Raona el càlcul.

L'economia col·laborativa consisteix a compartir recursos infrautilitzats. Classifica aquests exemples com a col·laboratius o no i justifica-ho: (a) una biblioteca de jocs de taula del barri; (b) comprar-se un trepant que faràs servir dues vegades a la vida; (c) el banc de llibres de text de l'institut; (d) llogar un pis turístic gestionat per una empresa amb $200$ pisos.

Explica què és l'economia social i solidària amb les teves paraules i anomena dos exemples que podrien funcionar al teu institut o barri (una cooperativa, una associació de barata, un banc del temps). Què la diferencia d'un negoci tradicional?

Un grup de mares del barri ha muntat un grup de compra: encarreguen verdura directament a un hort proper, sense intermediaris, i la reparteixen els dijous. Explica quin tipus d'economia és (col·laborativa, social, circular, local), què guanya cada part (famílies, agricultor, barri) i quines dues dificultats pràctiques haurà de resoldre (repartiment, comandes mínimes, qui coordina).

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són $17$ fites mundials (fi de la pobresa, energia neta, ciutats sostenibles, producció i consum responsables…). Tria dos ODS que encaixin amb aquest projecte escolar: «un punt d'intercanvi d'uniformes i llibres de l'institut». Explica què aporta el projecte a cadascun i com ho mesuraries (quin número apuntaries cada mes).

El teu institut genera cada any armaris sencers de roba perduda, llibres abandonats i material esportiu trencat. Dissenya un sistema circular per al centre: què es recull, com es classifica (reparar, reutilitzar, reciclar), qui ho gestiona i com es finança. Indica dos indicadors per comprovar que funciona (kg reutilitzats, % de material recuperat…).

La teva cooperativa vol calcular la petjada de la seva parada d'esmorzars. Dades estimades per esmorzar: got compostable $12\ \text{g}$ de residu, estovalló $2\ \text{g}$, restes de fruita $30\ \text{g}$ (compostables), embolcall del pa $5\ \text{g}$. A la fira vendran $300$ esmorzars.

1. a) Calcula els quilos de residu totals, separant compostables de no compostables, i el percentatge de cada tipus.
2. b) Proposa tres canvis de la parada ordenats de menor a major esforç (senyalitzar papereres, canviar d'estovalló, eliminar l'embolcall) i estima el nou percentatge compostable si s'apliquen els dos primers, explicant els teus supòsits.