La despesa pública i els impostos

Fes una llista de sis coses pagades amb diners públics que hagis fet servir aquest mes (l'institut, el CAP, l'enllumenat del carrer, la biblioteca, el parc, la policia) i explica què passaria si cadascuna es pagués directament per usuari: qui es podria permetre l'institut o una operació?

El pressupost de l'Estat funciona com el d'una casa gegant: d'una banda els ingressos (impostos i cotitzacions), de l'altra les despeses (sanitat, educació, pensions).

1. a) Explica què passa si gasta més del que ingressa (dèficit: ha de demanar prestat) i si ingressa més del que gasta (superàvit).
2. b) Compara-ho amb el teu propi pressupost mensual: què fas tu quan les teves despeses superen la teva paga?

No tot el que es paga a l'Estat és un impost: les taxes es paguen per un servei concret que fas servir, com la piscina municipal, la recollida d'escombraries o l'examen del carnet de conduir.

1. a) Explica la diferència entre impost i taxa amb aquests exemples.
2. b) Digues com et sembla més just finançar la biblioteca pública: amb una taxa només per a qui la fa servir o amb un impost que paguem tots, i raona la teva resposta.

Els impostos directes graven el que guanyes o tens; els indirectes, el que gastes. Classifica aquests impostos en directes o indirectes: (a) l'IRPF que es descompta de la nòmina; (b) l'IVA d'un videojoc; (c) l'impost sobre societats, que paga una empresa pels seus beneficis; (d) l'IVA del pa; (e) l'impost de circulació del cotxe. Explica després la diferència amb les teves paraules.

Quan compres unes vambes per $60\ \text{€}$ amb IVA inclòs, la botiga no es queda aquest impost: el guarda i cada trimestre l'ingressa a Hisenda.

1. a) Explica qui paga de debò l'IVA (el comprador final) i qui fa de recaptador (la botiga).
2. b) Raona per què l'Estat utilitza les botigues per recaptar en lloc de demanar-nos l'IVA a cadascun a final d'any.

Una videoconsola costa $350\ \text{€}$ sense IVA, i el tipus general d'aquest impost és del $21\ \%$.

1. a) Calcula quants euros d'IVA es paguen i quin és el preu final de la consola.
2. b) En una altra botiga, la mateixa consola marca $423,50\ \text{€}$ amb l'IVA ja inclòs: calcula quina part d'aquest preu és IVA.

Un impost imaginari funciona per trams: dels primers $1.000\ \text{€}$ del sou mensual es paga el $10\ \%$, i del que passi de $1.000\ \text{€}$, el $20\ \%$. L'Ana guanya $900\ \text{€}$ al mes i el Berto, $2.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga cadascun al mes.
2. b) Calcula quin percentatge del seu sou total paga cadascun i explica per què aquest impost s'anomena progressiu.
3. c) Compara-ho amb un impost proporcional del $15\ \%$ per a tothom: qui en sortiria guanyant i qui perdent?

Al país de Tributània l'IRPF té dos trams: els primers $12.000\ \text{€}$ anuals tributen al $10\ \%$ i el que passi d'aquí, al $25\ \%$. La Nora guanya $10.000\ \text{€}$ a l'any i el Pablo, $20.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga cadascun (alerta: el Pablo paga el $10\ \%$ pels seus primers $12.000\ \text{€}$ i el $25\ \%$ només per la resta).
2. b) Calcula el tipus mitjà que paga cadascun sobre el seu sou total.
3. c) Explica per què el sistema és progressiu encara que el Pablo no pagui el $25\ \%$ per tot el seu sou.

A Equilàndia viuen tres famílies: la A guanya $1.000\ \text{€}$ al mes; la B, $2.000\ \text{€}$, i la C, $5.000\ \text{€}$. Es comparen dos sistemes: (1) un impost proporcional del $20\ \%$ per a tothom; (2) un impost progressiu: $10\ \%$ fins a $1.500\ \text{€}$ i $30\ \%$ a partir d'aquí.

1. a) Calcula quant paga cada família en cada sistema.
2. b) Calcula el tipus mitjà de cada família en el sistema progressiu.
3. c) Analitza quin sistema redistribueix més i defensa quin triaries per a un país amb molta desigualtat, amb un argument econòmic i un de justícia.

A més dels impostos, els treballadors i les empreses paguen cotitzacions a la Seguretat Social.

1. a) Explica a canvi de què es cotitza: la sanitat pública, la prestació per atur, la futura pensió de jubilació i les baixes per malaltia o maternitat.
2. b) Posa un exemple de cada prestació en una família que coneguis, real o inventada.

Aquesta és la nòmina simplificada de la mare del Teo: salari brut $1.400\ \text{€}$, cotitzacions a la Seguretat Social $95\ \text{€}$, retenció d'IRPF $140\ \text{€}$.

1. a) Calcula el salari net, el que de debò entra al compte.
2. b) Explica a què es destinen les cotitzacions (atur, jubilació, sanitat) i què paga la retenció d'IRPF.
3. c) La seva companya de feina cobra el mateix brut però li retenen $180\ \text{€}$ d'IRPF: dona una possible explicació (situació familiar, nombre de fills) i calcula la diferència de net entre totes dues.

La primera nòmina de la Samira: salari brut anual de $15.400\ \text{€}$ en $14$ pagues, amb un $6,35\ \%$ de cotitzacions a la Seguretat Social i una retenció del $8\ \%$ d'IRPF.

1. a) Calcula el brut mensual.
2. b) Calcula els descomptes aproximats de cada mes i el net que li arribarà al banc.
3. c) Explica la diferència entre brut i net, i per què en negociar un sou cal preguntar sempre pel brut anual.