La inflació i el poder adquisitiu

Explica què és la inflació i què la diferencia del fet que pugi un sol producte: la inflació és una pujada generalitzada i continuada de gairebé tots els preus. Posa dos exemples de cada cas (que pugi la benzina per una avaria en una refineria; que pugin el pa, el bus, el cinema i la roba alhora).

No tots els preus pugen alhora ni per a tothom: un any pugen un $15\ \%$ l'oli i la llum mentre baixen els mòbils.

1. a) Explica per què la inflació «oficial» (la mitjana) pot no coincidir amb la que pateix la teva família: depèn d'en què gasteu.
2. b) Pensa en una família que escalfa la casa amb gasoil i en una altra amb plaques solars: qui nota més aquesta inflació? Què ens ensenya això en llegir la notícia de l'IPC?

L'IPC es calcula seguint la «cistella de la compra» d'una família típica: s'apunten els preus de centenars de productes cada mes.

1. a) Explica com aquesta cistella permet mesurar la inflació.
2. b) Raona per què la inflació que sent la teva àvia (medicaments, metges, llum) pot ser diferent de la teva (oci, tecnologia, roba).

La figura mostra la inflació d'un país europeu en els darrers cinc anys: el que van pujar els preus cada any. El $2025$, la cistella de la compra que costava $100\ \text{€}$ al gener costava $102\ \text{€}$ al desembre.

1. a) Calcula la inflació del $2025$, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Indica en quin any es van disparar més els preus i explica què va passar aquell any amb les famílies el sou de les quals no va pujar.

El cistell de l'IPC pondera cada grup segons el seu pes en la despesa: habitatge i subministraments $33\ \%$, aliments $25\ \%$, transport $15\ \%$, lleure $10\ \%$ i la resta $17\ \%$. Aquest any pugen: habitatge $6\ \%$, aliments $4\ \%$, transport $2\ \%$, lleure $1\ \%$ i la resta $3\ \%$.

1. a) Calcula la inflació mitjana ponderada (multiplica cada pujada pel seu pes i suma).
2. b) Explica per què l'habitatge «mana» tant en l'IPC encara que no el paguis cada setmana com la compra.

Un entrepà costava $5\ \text{€}$ fa un any i la inflació ha estat del $5\ \%$.

1. a) Calcula quant costa avui si ha pujat el mateix que la mitjana.
2. b) La teva paga setmanal continua sent de $20\ \text{€}$: calcula quants entrepans podies comprar fa un any i quants ara.
3. c) Explica amb aquest resultat què és perdre poder adquisitiu encara que «la paga no hagi baixat».

El sou de la mare de l'Iris era de $1.500\ \text{€}$ al mes. Aquest any l'hi han apujat un $2\ \%$, però la inflació ha estat del $4\ \%$.

1. a) Calcula el seu nou sou.
2. b) Calcula quin sou necessitaria per mantenir exactament el seu poder adquisitiu (que li arribi per al mateix que abans) i quants euros li falten.
3. c) Ha guanyat o ha perdut poder adquisitiu? Explica la diferència entre que t'apugin el sou i que t'apugi la vida.

El conveni dels treballadors del supermercat apuja els sous un $3\ \%$ i la inflació de l'any ha estat del $5\ \%$. El sou mitjà era de $1.400\ \text{€}$.

1. a) Calcula el nou sou.
2. b) Calcula quin sou faria falta per no perdre poder adquisitiu i quants euros al mes es perden.
3. c) Explica què és el salari real (el sou descomptant la inflació) i per què els sindicats demanen clàusules de revisió amb l'IPC.

Analitza els dos titulars de premsa econòmica següents:

• Titular A: «L'augment del preu internacional del gas natural i de les tarifes del transport marítim eleva els costos de fabricació de la indústria europea».

• Titular B: «L'augment extraordinari dels ajuts directes i l'estalvi acumulat disparen la contractació de viatges i sopars, permetent als hotels i restaurants apujar preus davant l'allau de clients».

1. a) Classifica raonadament cada cas segons el tipus d'inflació (de demanda o de costos) i descriu el mecanisme pel qual els preus acaben pujant en cada titular.
2. b) Prediu els efectes d'una pujada agressiva dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu si s'aplica davant de la situació del Titular A: aconseguirà abaratir el gas importat?, quin impacte tindrà sobre l'activitat econòmica i l'ocupació de les empreses? Justifica per què en aquest cas el banc central afronta un dilema.

Espanya importa la immensa majoria dels hidrocarburs que consumeix. En un context internacional de tensions bèl·liques, el barril de petroli s'encareix un $60\ \%$.

1. a) Descriu la cadena de transmissió que converteix aquesta pujada externa del cru en un encariment generalitzat de béns de consum quotidià, com les hortalisses o els productes de drogueria, justificant el concepte d'«inflació importada».
2. b) Avalua críticament per què una pujada de tipus d'interès per part del banc central té una eficàcia molt limitada per frenar directament aquest tipus d'inflació i quins costos econòmics secundaris imposa a les famílies hipotecades i a les empreses que sol·liciten crèdits.
3. c) Dissenya dues mesures de política econòmica que un Govern pot adoptar per esmorteir aquest impacte: una a curt termini dirigida a les famílies més vulnerables i una altra d'estructural a llarg termini per reduir la dependència exterior.

En una economia amb una inflació interanual del $7\ \%$, els comitès d'empresa dels principals sectors productius exigeixen augments de sou d'almenys el $7\ \%$ per evitar perdre poder adquisitiu. Paral·lelament, les organitzacions patronals anuncien que, si assumeixen aquest sobrecost salarial, incrementaran els preus de venda dels seus productes en un percentatge equivalent.

1. a) Elabora un esquema de causa-efecte que demostri com aquesta interacció desencadena l'anomenada «espiral preus-salaris» (efectes de segona ronda) i explica per què la inflació inicial corre el risc de tornar-se crònica.
2. b) Prediu com afectaria aquesta espiral la competitivitat exterior de les empreses del país davant de competidors d'altres països que mantenen la inflació controlada.
3. c) Planteja les línies bàsiques d'un «pacte de rendes» entre empresaris, sindicats i Govern: quins compromisos o sacrificis recíprocs haurien d'assumir treballadors i empresaris per frenar l'espiral de manera consensuada?

La hiperinflació és una inflació desbocada, amb preus que pugen cada setmana o cada dia, com la d'Alemanya el $1923$ o la de Veneçuela fa uns anys.

1. a) Explica què li passa als diners en aquest cas (deixen de servir: la gent se'n desfà així que els rep i es torna al bescanvi).
2. b) Raona per què les famílies i les empreses no poden planificar res amb hiperinflació i per què mantenir la inflació baixa i estable és un objectiu de les autoritats.

La deflació és una baixada generalitzada dels preus, i també preocupa. Explica la cadena: si la gent espera que tot estarà més barat el mes que ve, endarrereix les compres; les botigues venen menys; les empreses guanyen menys i acomiaden; amb més atur, es compra encara menys. Il·lustra-la amb una botiga de mobles inventada del teu barri.

En un debat televisiu, un participant sosté: «L'objectiu del Banc Central Europeu de mantenir una inflació al voltant del $2\ \%$ és un perjudici per als ciutadans; el que seria ideal seria una deflació continuada del $2\ \%$ anual, perquè així els diners valdrien més cada any i seríem més rics».

1. a) Rebat la postura del tertulià explicant el mecanisme de l'espiral deflacionària: prediu què passaria amb les decisions de consum de les famílies i les decisions d'inversió i contractació de les empreses si sabessin amb certesa que els preus seran més baixos l'any que ve.
2. b) Justifica per què els bancs centrals consideren que una inflació moderada i predictible (al voltant del $2\ \%$) és símptoma d'una economia saludable, distingint-la tant de la deflació com de la inflació desbocada.