L'Estat del benestar i la redistribució

Explica què és l'Estat del benestar i anomena quatre serveis o prestacions que garanteix (sanitat, educació, pensions, atur, ajudes a la dependència). Explica'n un que hagis utilitzat tu aquesta setmana i un altre que faci servir algú de la teva família, encara que no us en doneu compte.

«L'institut públic és de franc.» No exactament: educar cada alumne costa uns milers d'euros a l'any que paga l'Estat.

1. a) Explica qui ho paga en realitat i per què es diu «gratuït en el moment d'ús».
2. b) Posa dos exemples més de serveis «de franc» que es paguen amb impostos i raona per què convé saber el que costen (per valorar-los i cuidar-los).

Explica amb les teves paraules què és la redistribució: com els diners dels impostos surten més d'unes butxaques que d'altres i tornen en serveis per a tothom i en ajudes per a qui més ho necessita. Il·lustra-ho amb un exemple concret (una beca de menjador, una operació a la sanitat pública, la prestació per atur d'un veí).

La família A ingressa $4.000\ \text{€}$ al mes i paga $800\ \text{€}$ entre impostos i cotitzacions; la família B ingressa $1.000\ \text{€}$ i paga $100\ \text{€}$. Totes dues utilitzen per igual l'escola pública, la sanitat i els carrers.

1. a) Calcula quin percentatge de la seva renda paga cada família.
2. b) Explica en quin sentit el sistema redistribueix: qui posa més a la guardiola comuna i qui rep més en relació amb el que té.

«La meva àvia cobra la pensió perquè va estalviar el que li tocava en una guardiola de l'Estat.» Corregeix la frase: explica el sistema de repartiment, en què les cotitzacions dels treballadors d'avui paguen les pensions d'avui, i les de la teva àvia van pagar els jubilats de la seva època. Raona quin problema apareix si hi ha molts jubilats i pocs treballadors.

Al país imaginari de Longèvia, les pensions es paguen per repartiment: el que cotitzen avui els treballadors paga les pensions d'avui. Hi ha $1.000$ treballadors que cotitzen $200\ \text{€}$ al mes cadascun i $400$ pensionistes.

1. a) Calcula la pensió mitjana mensual que pot pagar el sistema.
2. b) Vint anys després hi ha els mateixos $1.000$ treballadors cotitzant el mateix, però $800$ pensionistes: calcula la nova pensió mitjana.
3. c) Explica el repte de l'envelliment i anomena dues possibles respostes (apujar cotitzacions, treballar més anys, arribada de treballadors immigrants, complementar amb estalvi privat).

El $1990$ hi havia a Espanya unes $5$ persones en edat de treballar per cada persona jubilada; avui en queden unes $3$ i s'espera arribar a $2$.

1. a) Explica què significa aquesta evolució per al sistema de repartiment de les pensions (els treballadors d'avui paguen les pensions d'avui).
2. b) Proposa dues mesures per sostenir el sistema i comenta un inconvenient de cadascuna (apujar impostos o cotitzacions, endarrerir l'edat de jubilació, atraure treballadors de fora).

Alguns serveis de l'Estat del benestar són universals (per a tothom, rics o pobres: la sanitat, l'educació) i d'altres són selectius (es reserven a qui els necessita: la beca de menjador, l'ingrés mínim).

1. a) Classifica en universal o selectiu: la vacuna de la grip, la beca de llibres, l'ambulatori del barri i l'ajuda de lloguer per a famílies sense ingressos.
2. b) Explica un avantatge del model universal i un avantatge del model selectiu.

Un professional independent que factura $75.000\ \text{€}$ a l'any treballant amb el seu ordinador des de casa afirma: «Tinc assegurança mèdica privada, no tinc fills i treballo per a clients estrangers. Per tant, que l'Estat em retingui un $35\ \%$ en impostos és un robatori perquè jo no rebo res a canvi dels serveis públics».

1. a) Rebat el seu argument demostrant com la seva activitat econòmica i els seus ingressos depenen, directament i indirectament, de béns públics i institucions finançats amb impostos que ell dona per descomptats.
2. b) Utilitza els principis de progressivitat fiscal i capacitat econòmica per justificar per què ha d'aportar una proporció més gran de la seva renda que una persona amb un salari de $16.000\ \text{€}$.
3. c) Planteja en quina circumstància aquest ciutadà tindria una queixa econòmica legítima sobre el sistema fiscal (per exemple, en relació amb el frau fiscal o la ineficiència de la despesa pública) i analitza quin efecte provoca aquesta percepció ciutadana en la moral fiscal d'un país.

Analitza la següent afirmació: «El sistema públic de pensions de repartiment és econòmicament inviable: com que cada vegada hi ha més jubilats i menys cotitzants, d'aquí a uns anys farà fallida del tot».

1. a) Explica el funcionament financer d'un sistema de repartiment (enfront d'un de privat de capitalització) i per què la ràtio cotitzants/pensionistes és determinant per a la seva sostenibilitat.
2. b) Suposa que en les properes dècades aquesta ràtio descendeix de $2,2$ a $1,4$ treballadors per pensionista. Avalua els pros, els contres i a quin col·lectiu perjudica cadascuna d'aquestes tres vies d'ajust:

1. Endarrerir l'edat legal de jubilació.

2. Pujar els tipus de cotització social que paguen empreses i treballadors.

3. Finançar part del dèficit de les pensions mitjançant impostos generals (com l'IRPF o l'IVA).

1. c) A partir de la teva anàlisi, justifica si l'afirmació inicial és rigorosa o si confon una fallida tècnica inevitable amb una necessitat de reforma política i econòmica.