"Control dels diners: ingressos, despeses i pressupost"

Classifica cada moviment de la guardiola de la Nora com a ingrés o despesa, i dins de les despeses, com a fixa (cada mes igual) o variable (canvia): (a) la paga setmanal; (b) l'abonament de transport mensual; (c) un còmic; (d) el que li donen els avis pel seu aniversari; (e) la quota del club d'escacs; (f) crispetes al cinema.

Explica què és una despesa formiga i localitza'n tres en la teva pròpia rutina (o en la d'un personatge fictici): petites, repetides i gairebé invisibles. Estima quant suma cadascuna en un mes i per què el pressupost les caça millor que la memòria.

Defineix què és un pressupost i anomena les seves tres parts bàsiques (ingressos previstos, despeses previstes, diferència). Explica per què un pressupost es fa ABANS del mes i no després, i què se'n fa en acabar el mes.

Una parada de creps té aquests moviments el dia de la fira: compra d'ingredients $45\ \text{€}$, venda de creps $130\ \text{€}$, permís de la parada $15\ \text{€}$, canvi inicial posat i recuperat $20\ \text{€}$. Calcula el resultat del dia (ingressos menys despeses) i explica per què el canvi inicial no compta ni com a despesa ni com a ingrés.

La parada de la fira vendrà sucs a $2\ \text{€}$ el got. Les despeses previstes són: fruita i gots, $0,80\ \text{€}$ per got, més $20\ \text{€}$ fixos de permís i cartells.

1. a) Calcula quants gots han de vendre per no perdre diners (cobrir tots els costos).
2. b) Si esperen $60$ clients, calcula el benefici previst i explica què passaria si només en vinguessin $15$.

Explica què és l'estalvi i la regla «paga't primer a tu mateix» (apartar l'estalvi en rebre la paga, no al final del mes). Amb una paga de $25\ \text{€}$ setmanals i un objectiu d'estalvi del $20\ \%$, calcula quant apartes cada setmana i quant tindràs en $10$ setmanes.

Una regla senzilla de pressupost reparteix els ingressos així: $50\ \%$ per a necessitats, $30\ \%$ per a capricis i $20\ \%$ per a estalvi. Aplica-la a una paga de $60\ \text{€}$ mensuals i calcula cada part. Després classifica aquestes despeses reals d'un mes en els tres blocs i digues si el mes quadra amb la regla: abonament de transport $20\ \text{€}$, cinema i sortides $15\ \text{€}$, material de l'institut $8\ \text{€}$, auriculars (caprici) $10\ \text{€}$, estalvi a la guardiola $7\ \text{€}$.

En Bruno rep $50\ \text{€}$ al mes. Munta el seu pressupost de març amb aquestes partides: transport $15\ \text{€}$, àpats fora $12\ \text{€}$, oci $10\ \text{€}$, estalvi per a un patinet $8\ \text{€}$ i imprevistos $5\ \text{€}$.

1. a) Comprova que el pressupost quadra i explica què significa «pressupost de suma zero» (cada euro té una missió assignada).
2. b) El patinet costa $120\ \text{€}$ i ja en té $40\ \text{€}$ d'estalviats. Calcula quants mesos li queden al ritme actual i proposa dos retocs del pressupost per aconseguir-ho dos mesos abans, indicant què sacrifica.

L'equip del mercat ambulant va fer el seu pressupost i la realitat va sortir així:

1. a) Calcula la desviació de cada partida i el benefici previst enfront del real.
2. b) Analitza les dues causes principals de la desviació i escriu dues decisions per al proper pressupost (estimar preus amb albarà real, matalàs de vendes pessimista).

L'equip del mercat ambulant va pressupostar $80\ \text{€}$ de despeses i va acabar gastant $95\ \text{€}$: la fruita es va encarir ($+10\ \text{€}$) i van haver de reimprimir cartells amb la data corregida ($+5\ \text{€}$).

1. a) Calcula la desviació total del pressupost en euros i en percentatge, i descompon-la per causes.
2. b) Explica quines dues decisions prendries per al proper mercat ambulant: una sobre com estimar preus i una altra sobre un matalàs per a imprevistos (quant i per què).