Costos, ingressos i benefici de l'empresa

La cafeteria «El Racó» té aquests costos: el lloguer del local, el cafè en gra, el sou fix del cambrer, els gots de cartó, la quota mensual del datàfon i els mocadors de paper. Classifica'ls en costos fixos (hi són encara que no vingui ningú) i costos variables (creixen amb cada cafè venut), i explica què passa amb cada grup un mes d'agost amb el barri buit.

La perruqueria «Rínxols» paga: el lloguer del local, els tints i xampús que fa servir amb cada client, el sou fix de la perruquera, l'aigua i la llum (que pugen amb cada rentada), la quota de l'assegurança i les tovalloles d'un sol ús.

1. a) Classifica cada cost en fix o variable.
2. b) Explica què passa amb els beneficis un mes de gener amb pocs clients, quan els costos fixos continuen allà però els variables baixen.

Defineix ingrés total, cost total i benefici, i calcula'ls en aquest cas: al mercat, la Júlia ven $40$ polseres a $3\ \text{€}$ cadascuna; el material de cada polsera li va costar $0,50\ \text{€}$ i la parada, $20\ \text{€}$. Quant ingressa, quant gasta i quant guanya?

Explica la diferència entre facturar molt i guanyar molt amb aquest cas: la botiga A ven $10.000\ \text{€}$ al mes amb costos de $9.500\ \text{€}$; la botiga B ven $4.000\ \text{€}$ amb costos de $3.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula el benefici mensual de cadascuna.
2. b) Quina «mou» més diners i quina és més rendible? Digues quina preferiries tenir i justifica-ho.

La figura mostra els ingressos totals (línia verda) i els costos totals (línia vermella) de la parada de samarretes del grup de la Nayara, segons les samarretes que venguin. Cada samarreta es ven a $3\ \text{€}$, el material de cadascuna costa $1\ \text{€}$ i les despeses fixes de la parada són $60\ \text{€}$.

1. a) Calcula amb els comptes quantes samarretes cal vendre perquè els ingressos i els costos siguin iguals, i explica què representa el punt marcat amb el signe d'interrogació.
2. b) Explica què passa al gràfic a l'esquerra i a la dreta d'aquest punt (on hi ha pèrdues i on beneficis) i què li passaria al punt si les despeses fixes pugessin.

La rulot de menjar «El Gatet Calent Viatger» ven cada entrepà de salsitxa a $5\ \text{€}$; el pa, la salsitxa i els ingredients costen $2\ \text{€}$ per entrepà, i les despeses fixes del mes (assegurança, permisos, gasoil) són $600\ \text{€}$.

1. a) Calcula el benefici si ven $250$ entrepans de salsitxa.
2. b) Calcula quants entrepans de salsitxa necessita vendre al mes per no perdre diners.
3. c) Per atreure clients pensa abaixar el preu a $4\ \text{€}$: calcula el nou punt d'equilibri i aconsella si la jugada pot sortir bé o malament.

A la fleca «Blat i Mel», cada barra es ven a $1,30\ \text{€}$ i els ingredients costen $0,50\ \text{€}$; les despeses fixes són $1.600\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula quantes barres cal vendre al mes per cobrir costos.
2. b) La farina puja i el cost per barra passa a $0,60\ \text{€}$: calcula el nou punt d'equilibri.
3. c) Explica per què una pujada petita del cost variable mou tant la xifra de barres necessàries.

El preu d'un producte no surt del no-res: la botiga suma els seus costos i afegeix un marge. A la llibreria, comprar una llibreta costa $4\ \text{€}$ i es ven a $6\ \text{€}$.

1. a) Calcula el marge per llibreta i explica per a què serveix aquest marge (pagar els costos fixos i, si queda alguna cosa, obtenir benefici).
2. b) Explica dues raons per les quals la mateixa llibreta pot tenir preus diferents en dues botigues.

L'obrador compra la farina en sacs a $0,80\ \text{€}$ el quilo; si compra un palet sencer, el quilo baixa a $0,60\ \text{€}$. Cada barra porta $0,3$ kg de farina i produeix $3.000$ barres al mes.

1. a) Calcula quanta farina gasta al mes i quant s'estalviaria comprant el palet.
2. b) Explica per què produir a gran escala sol abaratir el cost per unitat (economies d'escala) i posa un altre exemple del teu barri.

La papereria «El Tinter» ven $100$ motxilles al mes a $25\ \text{€}$; cadascuna li costa $12\ \text{€}$ al proveïdor, i les seves despeses fixes són $1.040\ \text{€}$ al mes. L'amo estudia abaixar el preu a $22\ \text{€}$ i creu que així en vendria $150$.

1. a) Calcula el benefici actual.
2. b) Calcula el benefici esperat amb la rebaixa i decideix si li compensa.
3. c) Calcula quantes motxilles hauria de vendre a $22\ \text{€}$ per guanyar exactament el mateix que ara, i valora el risc de la rebaixa si les vendes no pugen tant com espera.